tòpics a trencar

Al País de fa unes setmanes, apareix un reportatge sobre la violència de génere en el que la pregunta principal plantejada és: “Qué fer per a tallar la sangria de dones mortes a mans de la violència masclista?”.Ni la Llei 1/2004, sobre Mesures de Protecció Integral, una de les mes ambicioses de tot el mon; ni els diferents recursos judicials, sanitaris, socials, psicològics, policials, posats en marxa, són capaços de baixar les terrorífiques xifres de dones mortes a mans de les seues parelles, 584 des de l’any 2000. Una autèntica masacre!!!.

De l’extens reportatge extrac la frasse pronunciada per una jutgessa que no té res a veure amb disposicions judicials i que diu:“Las soluciones llegarán con nuestros hijos. Mientras, no podemos quedarnos de brazos cruzados”.

Doncs be, el motiu d’este post és la reflexió d’eixa atrevida i ambiciosa frasse.

A quines solucions podria referir-se esta dona??? Qué poder fer per aconsseguir eliminar estes boxornoses xifres??Pensant pensant crec que per a començar, podriem contribuir a eixes solucions, intentant trencar alguns tòpics que encara permaneixen vigents en les relacions de parella i ensenyar als nostres fill@s a no participar d’ells.

Alguns tòpics que cal trencar.

Eres el meu tresor.A la teva parella tot i que la vols molt, no és el teu tresor i només teu. No creus que és un pèl agobiant això de fer-ho TOT sempre amb la teva parella, sense amistats o altra gent que vos caiga bé? No és avorrit passar tot el nostre temps amb la mateixa persona? Si no es pot tindre una relació de parella en la que cadascú tinga els seus espais a part, s’arribarà a l’asfixia . Què passa quan un té plans? L’altre sempre hi va o es mor de gelosia a casa? No penses que vos sentiríeu millor tenint cadascú el seu espai? retenint la parella al teu costat només s’aconseguirà que l’agobio.

Sense tu no sòc res.Eres el tipus de persona que necessita una parella que done sentit a la seva vida? Penses que amb la parella podràs fer allò que mai fas sol/a? Si t’ho penses seriosament, com reaccionaries si algú et diguera que per tu aniria a la fi del món deixant-ho tot? Tan poc s’estima l’altre la seva vida com per fer una cosa així? En una relació sana, divertida, cadascú manté les seves amistats, aficions,etc.

Puc canviar a la meva parella. Penses que amb un poc d’amor i de paciència canviaràs les coses que no t’agraden de la teva parella? Les persones som com som, és cert que moltes vegades ens adaptem a les circumstàncies però això no vol dir que canviem la nostra forma de ser. En les relacions de parella és important acceptar-se l’un a l’altre tal com som. Si no es fa s’entrarà en un espiral de mals entesos i mals rotllos que ens faran patir. Si veiem que la nostra parella quasi només ens demana que canviem coses i li costa valorar les nostres virtuts potser hi hauríeu de reflexionar.

Qui be et vol es farà plorar. Molta gent té molt al cap la idea de que amor, patiment i sacrifici van junts. Hi ha una dita que diu “qui be et vol et farà plorar”. Doncs no, l’amor és per gaudir, per estimar i sentir-nos estimats/des. Amb la qual cosa vos haureu de buscar algú amb qui compartiu aquesta idea i tingueu ganes de compartir aquesta experiència. Quan una relació de parella va bé ens ho passem bé amb l’altra persona, ens sentim cómodes, gaudim i aprenem de l’altre. Si la vostra parella no vos tracta prou bé, potser estaria bé que anareu pensant en altra cosa.

FINS QUE NO TRENQUEM ESTOS TÒPICS SERÀ MOLT DIFICIL ACABAR AMB LA VIOLÈNCIA MASCLISTA.

NO CONSENTEIXQUES QUE NINGÚ ET FISCALITZE LA TEUA VIDA!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s