Per una part i a favor el PSOE,IU,ICV, ERC y BNG, per l’altra i en contra el PP,CiU y PNV.
L’argument dels grups a favor: entenen l’avortament com un dret que les dones podran ejercitar baix la seua lliure voluntat en un termini que oscil.larà entre les 14 i les 16 setmanes. Un dret que deurà garantitzar el sistema públic de salut.
L’argument dels grups en contra: “El aborto es malo. Es malo para las mujeres y es malo para la sociedad. No puede ser un derecho para la mujer algo que es malo para ella. Frente al aborto, más vida”. Son paraules de Sandra Moreno, portaveu del PP en la subcomissió de l’avortament en el Congres.
Encara que IU,ERC, ICV y BNG proposen una llei de terminis de 20 a 24 setmanes, més amplia que la proposa el Govern, tot apunta a que la Llei eixirà avant i, en eixe cas serà el PP qui la durà al Constitucional.
El PP pareix estar còmode en l’actual llei, precissament en la matiexa Llei que Alianza Popular va dur també al Constitucional en els anys 80 sense cap d’èxit.
La meva opinió: Que l’avortament siga un dret de les dones, no significa que totes vagen a interrompre el seu embaràs, sino que, aquelles, que per unes raons u altres, tinguen necessitat de fer-ho, ho facen lliurement i en totes les garanties.
Fins l’aprovació de la Llei dels 80, moltes filles de detractors de l’avortament, embarassades, la gran majoria “gente pudiente”, se n’anaven a Londres a avortar i, a la resta li tocava complir amb la Llei vigent espanyola.
Quanta falsetat!.Esta era la llei de l’embud, “Lo ample per a mi lo estret per a tu”.
Espere que esta Llei eixca avant.
de gènere 
Amparo: una reflexio personal.
Per supost que estic d’acord amb el dret de la dona a l’avortament. Ja es prou traumatic pendre eixa decisio com per a que demunt siga penalitzada.
Per altra banda pense que hi ha un conflicte de drets: el dret d’avortar i el dret a la vida. La dona te el dret a decidir. Es a dir sopesara tot el que l’envolta, sopesara el seu futur, i tantes altres coses molt complexes,… i decidira. Perfecte! Pero que passa amb el dret a la vida? eixa persona “en projecte” no pot fer us del dret, no pot decidir. Es un dret subsidiari en la mesura que dependra de la opcio que prenga la dona.
Dret a decidir: Si ; despenalitzacio del avortament: tambe. Pero caldria reflexionar sobre el que fem amb el dret a viure!
Be Pedro, primer que res gràcies per visitar el meu blog, ens veiem tots els dies en el treball i ara també tenim un espai per a continuar en les nostres reflexions.
Sé que este tema és un tant controvertit, però ahí està, és una realitat a la que no podem donar l’esquena.
D’acord amb la reflexió del dret a viure, però no penses que primer hauriem de assegurar que els que ja han naixcut, tingueren garantia de viure amb dignitat¿?¿? (Això hui per hui no s’està cumplint ni per asomo)
Realment creus que per ser il-legal la pràctica de la interrupció de l’embaràs, les dones deixaran d’avortar¿?¿?¿
I tenint en compte que esta pràctica, que ve donant-se des de temps inmemoriables, en pràcticament totes les parts del mon, que continuarà donant-se en un futur independentment de la seua legalitazió, no penses que deuria estar regulada i garantitzada pels organismes públics, precissament pel dret a la vida també de la dona, que en molts casos, mor enmig d’un avortament il-legal i clandestí en pésimes condicions higiéniques¿??¿
Amparo, en primer lloc conteste a les teues preguntes:
Per supost crec que deu estar despenalitzat l’avortament, per supost que es pijor fer-ho clandestinament. Aclarir que no tinc res en contra del dret a les dones a avortar!
Certament el teu comentari “assegurar que els que ja han naixcut tingueren garatia de viure amb dignitat” hem pareix interessant. Perque tal volta amb politiques actives de proteccio del embaraç, de rentes minimes garantitzades, de concialicio de la vida laboral i familiar,….algunes dones no vorien en un embaraç una carrega mes
Adjunt remet contingut de l’informe de les conclusions de la subcomissió sobre la reforma de la regulacio de la interrupció de l’embaraç.
Feu clic per accedir a Informe_IVE_CONCLUSIONES_._18-02-09.pdf