
Avui estic de celebració, sí, avui és el 15è aniversari de la meva incorporació al mon laboral i, com per a mi és molt important, he decidit celebrar-ho amb la publicació d’este post.
Dos anys i mig després d’acabar la carrera, i desprès de fer un fum de cursos de post-grau i presentar-me a moltes ofertes de treball, quedant-me sempre a les portes de aconsseguir la plaça, per fi, el 28 de març de 1994 vaig lograr quedar-me la primera i entrar a treballar, i d’esta forma, iniciar la meva vida professional.
Esta és una de les dates més importants en la meva vida.
15 anys són molts anys o pocs, segons es mire, la veritat és que en este espai de temps les coses han canviat molt.
En 1994, quan vaig começar a treballar, recorde que no teníem ordinadors, ni internet, només una màquina d’escriure de l’any de la picor i una altra elèctrica, que junt a la fotocopiadora i el fax, compartiem amb altres departaments.Tampoc disfrutavem d’aire acondicionat, arribant a soportar en estiu fins a 32º C en les hores del mig dia. No disposavem d’edific propi i anavem pegant bacs d’uns depatxos a altres. L’equip de treball estava format per 2 Treballadors Socials, 1 Educador i 2 auxiliars d’ajuda a domicili.

Xàbia només tenia uns 15.000 habitants.
I com dic, en 15 anys, les coses han canviat molt. Hem vist passar a m@lts regid@rs de distints partits polítics.La població s’ha duplicat, i les problemes també, per tant ha sigut necessari ampliar l’equip de treball. Actualment som més de 20 professionals adscrits a la regidoria de Serveis Socials els que treballem per a fer front a l’augment i diversificació dels problemes esdevinguts. De des 1999, ocupem el Centre Social, seu propia de l’equip de treball. Els ordinadors personals i la conexió a internet són, junt a fotocopiadora, fax, etc…, les nostres ferramentes bàsiques de treball administratiu. Varis cursos de formació han estat necessaris per a intentar estar al dia en quant a noves tecnologies, i procediments d’actuació.

La bona relació i harmonia amb les meves companyeres i companyers de treball han fet que, a pesar de la distància que em separa del lloc de faena de ma casa, deixara altres ofertes de faena més prop de casa i romangués al costat d’ells.
I és que, este treball és bastant dur no obstant això molt gratificant i, això es degut al bon ambient de treball, a una adequada conciliació laboral i familiar i als resultats de les intervencions efectuades.
Encara que…, queda molt per fer.
Entrades com aquestes em fan sonriure. M’alegre molt per tú Amparo. 🙂
Ah! I felicitats per aquest aniverssari!
Gràcies Clara!,
I és que a vegades pense, com podiem treballar sense ordinadors ni conexeió a internet!!
En poquet temps tot a canviat molt, i el que canviarà…
Tot canvia, afortunadament.
Enhorabona… !!!
està guai estar a gust.
i està guai tenir il.lusió,
i ser oberts/es
i ser moderns/es
i a la vegada ser sensibles
i ser de poble
i viajar…
és guai la interacció de la riquesa humana i la professional.
per molts anys.
MAR
Moltes gràcies a totes!.
I Mar, com molt be dius: “Està guai ser de poble” 🙂