Conta la llegenda que un feroç drac tenia aterroritzats als habitants d’un poble, cremava els boscos, es menjava al bestiar, destrossava els cultius… Es va decidir llavors que calia donar fi a aquesta ànsia destructora i van negociar un acord després de dures hores de discussió. El pacte consistia que tots els dies lliurarien al drac una jove per a sadollar l’apetit del monstre. Així van estar un temps i a poc a poc el poble es va anar quedant sense dones joves. Perquè no hagués problemes ni altercats, sempre es feia l’elecció mitjançant un sorteig per a triar a la dona que havia de ser lliurada.
Un dia, la sort va voler que fos la dona del rei qui havia de ser lliurada al drac. Després de deixar-la en el lloc assenyalat, es van marxar al poble per temor que el drac els fes mal. Al cap d’una estona, aquest va aparèixer i, quan s’anava a menjar a la donzella, un cavaller que muntava un cavall blanc va atacar al drac. Ambdós van estar barallant per llarga estona i en un dels llancis del combat, Sant Jordi, que així es cridava el cavaller, va clavar la seva llança en en ventre del malvat drac, matant-lo en l’acte. De la ferida que li havia produït al monstre rajava molta sang que quan va entrar en contacte amb el sòl, es va convertir en roses. Sant Jordi va agarrar una d’aquelles fabuloses roses i la hi va regalar a la donzella que la va dur al poble entre grans crits d’alegria.
FELIÇ DIA DE SANT JORDI
Contra la ignorància, més llibres per a t@ts.
de gènere 
feliç dia de Sant Jordi, Amparo
Felicitats l´any que ve tenim que preparar alguna cosa per este día….mes que siga un relat curtet per a fer una edició menuda ( 1 conter per autor, vaig a vorer un patrocinaor) i els dels autors els encuaderne jo amb més luxe, ejeje) relats de tres fulles, aneu pensant…
Bona idea,
Però Sotano un relat curtet de tres fulles…., aarrgg, per a mi el trobe massa llarg.
Be, farem la lletra gran 😉
Amparito ahir em van regalar ” La soledad de los números primos” i vaig pensar, mira que em sona…el títol del llibret…ja vaig per el desenllaç.. ;-O
I gràcies xiques als raconets de llibres dels vostres blogs, que em recomanen moltes de les meues lectures d´aquestes últimes setmanes !!!!
I qué, t’agrada el llibre???. Jo me’l vaig acabar de lleguir la setmana passada, i dir que em va encantar; Sí, és molt bo.
Ara, Rosa, tinc entre mans “La elegancia del erizo”, (tu també te l’has lleguit, no?) be, de moment m’ha enganxat.
Uy!!! ja l´ha acabat, i si que és bó, “…et quedes sempre amb la soletat d´accions, pensaments que es queden ahí…no més a la teua conciència…” gracietes per la recomanació!!!
A mi ” La elegància del erizo” em va enganxar quasi acabant, però al final li vaig traure profit!!!
I ara pense que vaig a tornar amb “Tokio Blues” de Haruki Murakami que em costa molt, no per qué siga en valencià sino per qué és molt enrevessat… El tinc el pobret abandonat, però vaig a per ell, el que coménce l´acabe..però aquest du uns quants mesos acompanyant als altres que ja he devorat, …això ja és discriminació, pobret!!!!