En l’ecuador de la primavera, en el treball, i per qüestions administratives, ja volen que anem presentant les dades de vacances per a l’estiu 2009. Doncs, a pensar quant, i com no!.., on anar? (encara que esta segona qüestió li’ls tinga sense cura).
Duc ja vàris anys amb ganes de visitar una illa que em torna boja; un illa que està fora dels itineraris habituals de vacances, fora del turisme de masses. Aquella persona que em conega un poc, pot ser haja adivinat ja el pais en qüestió, doncs no és la primera vegada que parle d’ell.
Islàndia, l’illa del nord d’Europa.
L’admiració que professe per este xicotet pais és desmedida, la qual cosa ha fet que publicara ja un post en el meu blog. (fes clic ací per a veure l’entrada).
En 50 anys ha passat de ser ú dels països més pobres de la Terra a fer tantes inversions en l’extranger que ha fet creixer als bancs a més velocitat que els de qualsevol altre país; però clar!, com sempre, les presses no sòn gens bones ni aconssellables, i tot eixe creiximent tan ràpid i desmesurat ha provocat una hecatombe econòmica que l’ha conduït en pocs mesos a la “bancarrota”, forçant, en gener de 2009, a la dimissió del seu primer ministre, membre del partit conservador en el poder des de 1991.
Ahir es van celebrar les elecccions generals i, Islàndia va donar la victòria a l’esquerra.
La primera ministra provisional, Johanna Sigurdardottir, es va proclamar ahir guanyadora de les eleccions. La coalició de socialdemòcrates i ecologistes ha obtingut 34 escons, una majoria de tres en el Parlament de 63 diputats. Els socialdemòcrates van treure 20 escons, i els esquerrans ecologistes, 14.
Sigurdardottir, de 66 anys, és partidària d’entrar en la UE, i ha dit que creu que assolirà un acord amb els seus socis, menys entusiastes, perquè el país iniciï el camí d’entrada a la Unió, per al que consultaria també als islandesos en un referèndum.
No res, enhorabona Johanna, i …sort !!!,
Mentres tant, jo espere ansiosa conèixer el teu pais.
de gènere 
No li parles a Pere de Islandia que es torna boig… jejeje 😉
Certament un pais encisador.
anirem anirem, ja estan entranme ganetes d’anar
Àngels ja vorem que fem al final, perque jo creia que degut a la crisi els preus haurien baixat, i… d’això res.
Així que… Iris, ja vorem, ja vorem que fem 🙂
Ni queho digues. Nosaltres haviem pensat anar enguany. De fet teniem ja prou informació arreplegada, m’havia suscrit a un foro d’un espanyol que treballa i viu alli…
xica de tot!
pero es que sona a impossible! me da que enguany no creuem el xarco…
😉