Davant les últimes calamitats que assoten a la població mundial, invents com este, no deixen de soprendre’m sobremanera.
- l’invent: Kyoto box
- l’inventor: Jon Bohmer.
- el premi: 75.000 dòlars.
- el comité organitzador: El Foro para el futuro.
- el preu de l’invent: 4€
Objetiu de l’invent: Generar energia ecològica, econòmica i eficient. Els beneficis que aportarà l’invent en un parell de mesos, serà una realitat en més de vint països d’Àfrica, Àsia i Llatinoamèrica, ja que salvarà moltes vides i molts arbres en tot el món.
Però, de que es tracta este invent en nom de video-consola¿?¿?¿
Doncs, d’algo tan simple com una caixa de cartró que, gràcies a un plàstic transparent, a la pintura negra i a un poc de paper d’alumini permet bullir aigua en una hora a més de cuinar qualsevol aliment. El 80% de les malalties, com el còlera, que maten cada any a milers de xiquets/tes i fins i tot adults, es deuen al fet que l’aigua té bacteris i es beu sense bullir.
En paraules de l’inventor el noruec Jon Bohmer establert a Kenya, ” Gràcies a la meva cuina solar es deixaran de tallar arbres en molts països i a més s’acabaran les violacions en el bosc de dones que recullen llenya i es bullirà l’aigua de forma molt fàcil de manera que s’acabarà amb la insalubridad i moltes malalties”.
Ara be, malgrat el reconeixement d’ara, Bohmer lamenta el desemparament que s’ha trobat en la comunitat científica en la seva carrera d’investigador. “Em van rebutjar la proposta en més de 200 institucions. Fins i tot em vaig posar en contacte amb la Fundació Bill Gates i em van dir que ells solament es dediquen a investigar en medicines. “No entenc com encara no s’han adonat que la major part de les malalties a Àfrica es deuen a la insalubridad de l’aigua. Bullir l’aigua i proporcionar una eina barata per a fer-lo és un bon començament per a acabar amb moltes malalties”, conta resignat Bohmer, qui ara s’ha convertit en tota una referència en el món de l’energia solar en països en desenvolupament.
I és que les idees més brillants, quasi sempre passen per ser les més simples.
de gènere 
Que bé!!! Per fí hi ha algú coherent. No són importants les grans inversions i les més rebuscades tecnologíes si amb bones intencions i simplicitat aconseguim fer el bé.
Em mola “aquesta nova videoconsola”! 😉
A que sí Clareta¿?¿,
Pot ser que, per agradar-me les coses simples, funcionals i netes em sorprenguen tots estos invents, encara que passen quasi desapercibits per a l’opinió pública.
Ara, també t’ha de dir que la tecnologia m’atrau barbaritats 🙂
Però be, a vegades ens compliquem la vida de mala manera en coses fastuoses i rimbombants que no són sino, un fi en si mateixa però, sense utilitat de ninguna classe.
I és que jo soc del lema de: “Menos es más” 😉
En efecte, una idea simple sol ser molt brillant.
El cas és que, a l’hora de dissenyar alguna nova cosa, un invent, tractem d’aprofitar al màxim tot el coneixement i tecnologia del que disposem i al remat el que aconseguim és un aparell costossíssim o totalment inútil.
Senzillament es tracta d’aplicar el que sabem a un cas concret. Quin problema tenim? Les bactèries de l’aigua. Com les eliminem? Bollint-la. Qué necessitem per a bollir? Energia. Quina és l’energia més barata i disponible? El sol. Doncs aprofitem-ho. Simple.
Però en numeroses ocasions estes idees tan simples i brillants costen tant de ser acceptades pels grups de decissió que moltes d’elles no arriben a veure la llum impedint ser aprofitades per la societat.
No sé per qué però l’últim parràf del teu comentari em recorda a una frase que vaig lleguir en una bitàcora molt coneguda per tots nosaltres, em refereix a la frase “blanco y en botella” i amb açò vull dir que a vegades les idees simples i i brillants, són aixó “blanco y en botella”, però costen tant de vorer per aquells que tenen el poder decissió que no arriben mai a vore la llum.
Una llàstima.
Rita Calwell, una microbiòloga nord-americana que ha treballat en països on el còlera és endèmic, va idear un mètode molt senzill per tractar l’aigua que va reduir a la meitat els casos de còlera. Consisteix a filtrar l’aigua a través d’unes tres o quatre capes de la roba que es fa servir a l’Índia per fer els saris de les dones. Ha de ser roba vella, que té els fils ja gastats i en suerten petites fibres, de manera que es forma una trama molt fina.
Això no seria suficient per filtrar el bacteri causant del còlera, perquè es colari pels espais entre els fils, però el bacteri viu adherit a uns crustacis microscòpics ( els copèpodes) planctònics, que sí que queden atrapats en el filtre.
Ara m’adono que he escrit el nom de la microbiòloga malament, és Rita Colwell, no Calwell. Disculpeu.
Interessant el que ens contes sobre Rita Colwell. Indagarè més sobre esta microbiòloga.
Per cert, no sé qui eres, però m’alegra molt que em faces un comentari com aquest.
Dir-te que he donat una ullada al teu blog i també em pareix d’allò més interessant.