ágora

Conta Amenabar que una nit, gitat en la coberta d’un vaixell en el qual es dirigiria a Eivissa, va descobrir de sobte, enmig de la foscor, la Via Láctea. Conta que després d’aquell viatge a Eivissa i del descobriment de la Via Làctia li resultava molt reconfortant anar-se’n al llit totes les nits pensant que estava envoltat de vida.

És en eixe moment quan va néixer i afermar el seu interès per l’astronomia. Després de contagiar del seu entusiasme al seu amic i coguionista Mateo Gil, i al seu productor, Fernando Bovaira, va començar a documentar-se, a aprendre, i d’aquesta manera va ser caient de llibre en llibre i de documental en documental fins que va descobrir a Hipatia, la dona destinada a convertir-se en la protagonista de Ágora, la seva última pel·lícula.

 

imatges de la pel.lícula ágora
imatges de la pel.lícula ágora
Hipatia, dona memorable a la que l’any passat li vaig dedicar un post en el meu humil blog. Fes clic ací per vore l’entrada, se li atrebuiex la frase: ” Defen el teu dret a pensar, perque inclús pensat de manera errònia, és molt millor que no pensar…”.

La vida de Hipatia és envejable.

Nascuda a Alejandria en el segle IV després de Crist, Hipatia és un encreuament de la cultura romana, la grega i l’egípcia. Filla d’un savi de l’època que va decidir convertir-la en una dona excepcional, passa per ser el cap matemàtic més important del món grecorromà.

Però els seus interessos es van estendre a la filosofia (va dirigir l’escola neoplatónica) i a l’astronomia, sent responsable de la construcció d’instruments científics com el astrolabio, que serveix per a situar la posició de les estrelles, o el hidroscopio, utilitzat per a detectar la presència d’aigua i per a medir la fluïdesa dels líquids.

La seva figura, reivindicada per Voltaire i els filòsofs de la Il·lustració, que contraposaven el seu esperit obert i curiós a l’obscurantisme atribuït a l’Edat Mitjana, és també -per raons evidents- un dels icones del feminisme.

Va ser l’última responsable de la Biblioteca d’Alexandria, la més important del món de la seva època i la destrucció de la qual va constituir una de les grans pèrdues de la cultura universal. 

Va ser víctima de la intolerància i del fanatisme, doncs va morir a les mans dels cristians, als qui molestava la seva llibertat, la seva independència de criteri, la seva saviesa i l’autoritat moral i política que gaudia entre les seves contemporanis.

Ágora, la pel·lícula que va néixer la nit d’aquell viatge a Eivissa de A.Amenabar, es realitza amb voluntat didàctica, amb intenció d’ensenyar. Actualment està rodant-se a l’illa de Malta i es preveu la seva estrena en Espanya en la tardor d’este any. 

M’alegra molt que directors de cine com A. Amenabar contribueixquen a fer  visibles i a apropar al públic en general a dones tan memorables de la història de la humanitat com Hipatia de Alejandria, mitjantçant un mitjà de comunicació de masses com és el cine.

De segur que serà una bona pel.lícula per anar a vorer.

3 pensaments sobre “ágora”

  1. La desconeixia per complet.
    Molt interessant el que ens contes… si, que si.

  2. Interessants són les vides d’estes magnífiques dones, inteligents, sabudes, valentes, carismàtiques,… per eixe motiu hi ha que donar-les a coneixer.

    Davant d’elles em sent tan insignificant…

  3. Tota pedra fa marge, diuen, i amb cada pedra, al teu dia a dia, estas fent un marge de pedra seca meravellós…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s