Segueix molt a sovint el blog de Gemma Lienas, i la seva última entrada m’ha paregut tan interessant que he decidit transcriu-la literalment en este post per tal de compartir-la amb t@ts vosaltres i demanar la vostra opinió al respecte.
Rebo una consulta telefònica a propòsit de la fotografia de portada publicada per un diari. L’objectiu de la foto són la Letizia Ortiz i la Carla Bruni pujant una escala. De la imatge, on totes dues estan d’esquena, criden l’atenció, bàsicament, els culs. ¿És sexista la imatge?, em pregunta el periodista. Responc que no he tingut temps de reflexionar en aquests termes, ja la meva reacció en veure-la ha estat pensar que visc en un país frívol i patètic, on la principal manifestació sobre una trobada Espanya-França és el paner de dues dames significades.
La imatge resulta una metàfora rodona del que han estat les informacions de la premsa seriosa del país durant els dies de la visita francesa: els centímetres de talons, els colors dels vestits o els pentinats de la Bruni i la Letizia. O sigui que la premsa seriosa escurça distàncies amb la del cor, no se sap si amb la intenció d’ampliar el públic lector o de perdre el que té.
Però al marge de les inescrutables intencions dels mitjans de comunicació pel que fa a la mena d’informacions que selecciona, el que no hi ha dubte és que, probablement de manera involuntària i no per això exempta de responsabilitat, la fotografia reforça clarament un estereotip de gènere: el que marca com a indispensable, per a una dona, ser bonica i esvelta. Dit d’una altra manera, persisteix en la idea que una dona pot viure de la seva bellesa i del seu cos.
És possible que això a la Bruni li hagi donat bon resultat (?), però a la filla adolescent de la caixera del supermercat el més probable és que no.
La filla de la caixera, com qualsevol noi o noia, necessita projectar imatges seves de futur per marcar-se uns objectius.La qüestió és que aquestes imatges vénen condicionades pels models dels quals disposen. Els nois pensen: de gran seré metge o camioner, com el meu pare. O bé, manaré molt, com el Sarkozy, el Zapatero o l’Obama. Les noies, en canvi, tenen models que les duen a pensar en elles mateixes en termes de bellesa física. De gran seré com la Bruni o com la Barbie (la nina estúpida de mides impossibles). És més difícil sentir-se capaç d’arribar lluny si una té al cap la idea de tenir un cul perfecte a qualsevol preu.
de gènere 
Trist pero cert. De tota manera, pense que l’educació en casa pot evitar (o minimitzar, supose que serà difícil) el que “les noies pensen en elles mateixes en termes de bellesa física”.
En veritat són els dos sexes, tant homes com dones, els que estan “pressionats” per l’ideal de la bellesa física. Tal volta les dones més, sí, pero també crec que davant eixa “pressió” hi ha també una reacció en contra, com tú denúncies ací, la Gemma Lienas al seu blog, i nosatres amb els nostres comentaris.
Caldria preguntar a la persona que ha triat aquesta foto per publicar-la què és el que diu aquesta foto, perquè de tenir fotos de l’encontre, n’han de tenir un fum!. La foto és sexista? sí. involuntàriament reflexa un estereotip de gènere? no, perquè la tria de la foto no s’ha fet de manera involuntària,atès la visita del president de França (al que el fotògraf no faria una foto del seu paquet i si la fera no es publicaria…)va ser tractada així des dels mitjans de comunicació, que “millor manera” de fer una “comparació” entre països. Trist. Cal, com diu Morning, educar a casa, és clar, però a més també cal que els mitjans prenguen consciència…
Morning, jo crec que pensar en bellesa física no és roïn en sí mateixa, el que sí que és lamentable és, que ésta siga l’ùnica manera d’entendre la vida de les dones.
Per a mi l’educació i la formació, la bellesa intelectual podriem dir, és fonamental, imprescindible i l’única eixida per al futur, però clar, conforme diu Templenton Peck, els mitjans de comunicació contribuiexen en gran manera a relacionar directa i únicament bellesa física en èxit.
Malogradament els estereotips de gènere, per a mostrar a la dona, encara són massa habituals en les mitjants de comunicació i això no ens beneficia en res a les dones, és un arma de doble fil.
La bellesa física és tan efímera…