tot un honor

Referent al post “Kioto box, una idea brillant”, rep un comentari de la lectora corrent, qui m’informa del següent:

Rita Colwell, una microbiòloga nord-americana que ha treballat en països on el còlera és endèmic, va idear un mètode molt senzill per tractar l’aigu

 

 

 

 

 

 

rita colwell
rita colwell

a que va reduir a la meitat els casos de còlera. Consisteix a filtrar l’aigua a través d’unes tres o quatre capes de la roba que es fa servir a l’Índia per fer els saris de les dones. Ha de ser roba vella, que té els fils ja gastats i en suerten petites fibres, de manera que es forma una trama molt fina.

Això no seria suficient per filtrar el bacteri causant del còlera, perquè es colaria pels espais entre els fils, però el bacteri viu adherit a uns crustacis microscòpics ( els copèpodes) planctònics, que sí que queden atrapats en el filtre.

 

Interessant comentari però… qui me l’envia¿?¿.

Com no conec a l’autora d’este comentari clike el seu enllaç i em duu al seu blog; es tracta de Mercé Piqueras: Biòloga, dedicada a la divulgació, l’edició científica i la traducció. Vaja! Done una ullada al seu blog, i comprove que estracta d’un blog científic i de molta qualitat.

Mercé Piqueras
Mercé Piqueras

Continúe, indague més sobre aquesta dona i quina és la meva sorpresa que, Mercé Piqueras és, La presidenta de la Associació Catalana de Comunicació Científica.Vaja! (de nou). Tot un honor que una dona amb eixe formació i categoria m’haja fet un comentari.

Este fet m’ha fet pensar, (Ah!!! sempre pensant, un dia d’estos el cap m’estallarà) reflexionar en moltes coses que manifestaré a continuació en esta entrada; També m’ha fet experimentar una doble sensació doncs, davant d’esta dona i la seva obra em sent tan insignificant!!!…, però alhora també tan alagada perque m’haja fet un comentari al meu humil blog!!!. Repeteix tot un honor. 

La refelexió que he tingut es adonar-me’n i recordar, l’enorme sort que tenim de viure en l’epoca que hi vivim on internet forma part molt important en la nostra (la meva) vida, doncs tot i que vixc en un poble menudet on no hi han apenes serveis, això no és obstacle per a poder estar al dia de tot allò que m’agrada. Internet és una poderosa i cada vegada més necessaria ferramenta per a poder estar al dia ja que et permet, estudiar el que vullgues, encara que estigues lluny de les grans ciutats que alberguen centres d’estudis. També es permet mitjantçant els blogs (és l’únic que utilitze, no soc de xarxes socials com Twenty, ni res paregut), be com anava dient et permet coneixer a persones com aquesta dona, que en la vida real, haguera sigut quasi impossible.  

Sense dubte, Internet, és tot un avantatge, però encara massa desconegut i poc utilitzat per la gran majoria de persones, sobre tot aquelles de “a peu” (com es sol dir) que de segur que, si es disenyaren més activitats al voltant de les noves tecnologies, de segur dic, tindrien una bona aceptació i al mateix temps contriubiriem a erradicar l’anafabetisme que en qüestió de noves tecnologies patim.

Per últim dir també, que quan més coses aprenc i descobreix, més m’he n’adone de “lo” poc que sé, i de les ganes que tinc de saber més i de fer més coses.

No sé, és una sensació un tant extranya.

3 pensaments sobre “tot un honor”

  1. Gràcies per les floretes, que no sé si mereixo. Crec que una de les millors coses que té Internet és la possibilitat de trencar les barreres que sovint separen les persones. Barreres de molts tipus: geogràfiques, culturals, socials… I veig que ja som quantes persones les q

  2. (Disculpeu; se m’ha escapat el comentari abans d’acabar-lo. L’escric de nou sencer.)

    Gràcies per les floretes, que no sé si mereixo. Crec que una de les millors coses que té Internet és la possibilitat de trencar les barreres que sovint separen les persones. Barreres de molts tipus: geogràfiques, culturals, socials… I veig que ja som quantes persones les que no tenim presència a les xarxes socials. De tota manera, no sé per què penses que seria impossible conèìxer persones com jo sense Internet. Crec que tenim algunes coses en comú com ara l’interès pels temes que afecten les dones. Pel que fa al meu bloc, veuràs que no és només de ciència. De fet, ho vaig estar pensar quan el vaig començar, si fer-lo de ciència. M’agrada la divulgació, però crec que per arribar a méws gent és millor aprofitar qualsevol tema que presenti l’actualitat i tractar-lo des d’un vessant científic. Fins i tot el futbol, per exemple. No m’interessa, però en més d’una ocasió l’he aprofitat per a algun article del bloc.

  3. Hola i gràcies de nou pel teu comentari.

    Referent a coneixer persones com tu a través dels blocs, reitere que, al meyns en l’àmbit on jo em menegue, no és molt fàcil encontrar dones com tu, i com els mitajns de comunicació de masses fan el buid al vostre treball, doncs és molt difícil poder coneixer-vos, per tant, la recerca dels blocs, mitjantçant internet, permet donar-vos (donar-nos) a coneixer.

    Referent a futbol, doncs dir que, realment no m’agrada massa, el que passa és que, un poc contagiada per l’alegria del triplet del Barça, vaig decidir publicar un post per a celebrar-ho.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s