els bisbes i la pèlvis

A la secció de societat del diari El País, apareix un article que parla de Elfriede Harth i que m’agradaria comentar. Resumeix l’article:

Elfriede Harth
Elfriede Harth

Qui és Elfriede Harth? és la representant per a Europa de Catòlics en favor del dret a decidir, un ONG que va naixer en 1974, en les escales de la catedral de Nova York quan 3 dones, catòliques, protestaven per la possició pública dels bisbes contra la Sentència del Tribunal Suprem que va recneixer en EEUU el dret a l’abort.

A pesar del seu nom, Elfriede Harth és colombiana. Filla de pare alemany, va estudiar en un convent de monges ursulinas i després en el prestigiós Institut d’Estudis Polítics de París. Va a complir 60 anys, té cinc fills i cinc néts i està divorciada. L’organització a la qual pertany -que no té socis afiliats però maneja un pressupost anual de tres milions d’euros- sosté que la tradició catòlica permet a les dones decidir sobre la seva sexualitat i sobre la maternitat.

Elfriede Hart, va participar la setmana passada en Madrid en unes jornades organitzades per la Federació de Panificació Familiar de l’Estat Espanyol, i va demanar a l’esglèsia que es mantinga al marge del debat sobre l’avortament.

 

D’entre les seues manifestacions, algunes amb les que estic d’acord:

  • “Els bisbes no han de ficar-se ni interferir en els processos legislatius”.
  • sobre la reforma de la llei de l’avortament i li agrada l’avantprojecte aprovat pel govern “perquè és respectuós amb la voluntat de les dones”. 
  • “La jerarquia catòlica s’obstina a influir en les polítiques públiques, i els bisbes pressionen als Governs per a negar a les dones el dret a decidir. No tenen en compte que no tots els espanyols són catòlics, ni que no tots els catòlics estan d’acord amb les seves idees sobre la sexualitat”
  • La seva organització rebutja que els bisbes només surtin al carrer “per a protestar per assumptes de la zona pélvica, no per guerres ni per vulneracions de drets humans”. “Només aquest tema els obsessiona”.
  • “De fet, durant molts segles, l’avortament va ser pecat no per vulnerar el cinquè manament -no mataràs- sinó el sisè, que prohibeix fornicar. I si ens centrem en el ‘no mataràs’, també caldria recordar-los que ells mateixos han previst excepcions com la legítima defensa, la guerra justa i, fins a fa bé poc, la pena de mort”.
  • Davant la pregunta: És lícit discrepar en una organització religiosa en la qual la forta estructura jeràrquica procedeix, suposadament, de Déu?. Elfirede contesta: “Sí perquè no ha estat sempre així”, s’apressa a matisar. “El Concili Vaticà I, a la fi del XIX, va ser el qual va consagrar aquesta estructura piramidal, una monarquia absoluta en la qual la base no pot participar. Això ha de canviar. La jerarquia no pot actuar contra la voluntat dels fidels. És necessari un debat seriós sobre els drets sexuals de les dones”.

la meva opinió.

És necessari que veus com la d’esta dona s’alcen per tal de rebatre i tombar el discurs que la cúpula de l’esglèsia monopolitza en nom de tots els creients.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s