life starts al 40!

No tenia en ment parlar sobre aquest tema però, una frase de Clara, la professora d’anglés, ha fet que la publicació d’aquest post fora possible.

Recentment m’he matriculat en un curset on-line d’anglès bàsic de la FVMP. (Federació Valenciana de Municipis i Provincies)
En el primer correu de presentació que li vaig enviar a Clara, ja li adelantava que a pesar de tindre 42 anys i dur uns 2 o 3 mesos de classes d’anglés, estava més verda que l’herba, però que intentaria estar a l’altura de les circumstàncies.
Tot açò li ho dia en un intent de fugida, esperant que em diguera que millor preparar-me un poc més i, després intentar-ho de nou, i d’esta manera lliurar-me del curs i dels examens. La resposta de la professora no es va fer esperar i em va dir algo que se m’ha quedat un poc gravat en la ment i m’ha donat ànims per a encarar el curs amb decissió i plantejar-me a curt termini iniciar estudis que per circumstàncies personals tenia aparcats.
Em va dir: “Aqui decimos life starts al 40!”. (Clara, viu i treballa a Londres). Life starts al 40! la vida comienza a los 40! Sí, per qué no.

En ment tinc bastants projectes, somnis, anhels, interessos que em mouen a estar viva i activa, no obstant això també arribe a comprendre un poc espantada que gran part de les meves expectatives de futur es generen en la meva ment sense tenir en compte  l’edat que tinc  i que, igual albergue l’esperança de realitzar projectes impossibles de portar a terme o que, de ser viables, potser arriben a ser-ho quan em trobe ja en edat de jubilar-me. «Sóc un boja, una inconscient, una inmadura?», pense. Però al mateix temps pense de nou: Si sóc feliç amb el que faig, i encara amb el que espere, sense arribar a l’instant de l’ansietat perniciosa, on està el problema de l’edat? No està. El problema, es troba que em falta temps per a fer tot el que volguera. Però això em duu a ficar-me al llit cada nit sabent que tinc coses que fer quan m’alce al matí següent. A saber que amaneixeré viva, amb les il·lusions intactes. Així que, almenys per a mi, hi ha vida després dels 40. Más relaxada que en edats anteriors però potser també, en cert sentit, més plena.

De moment ja tinc un 50% del curs d’anglés aprovat i en ment un projecte a curt termini.