life starts al 40!

No tenia en ment parlar sobre aquest tema però, una frase de Clara, la professora d’anglés, ha fet que la publicació d’aquest post fora possible.

Recentment m’he matriculat en un curset on-line d’anglès bàsic de la FVMP. (Federació Valenciana de Municipis i Provincies)
En el primer correu de presentació que li vaig enviar a Clara, ja li adelantava que a pesar de tindre 42 anys i dur uns 2 o 3 mesos de classes d’anglés, estava més verda que l’herba, però que intentaria estar a l’altura de les circumstàncies.
Tot açò li ho dia en un intent de fugida, esperant que em diguera que millor preparar-me un poc més i, després intentar-ho de nou, i d’esta manera lliurar-me del curs i dels examens. La resposta de la professora no es va fer esperar i em va dir algo que se m’ha quedat un poc gravat en la ment i m’ha donat ànims per a encarar el curs amb decissió i plantejar-me a curt termini iniciar estudis que per circumstàncies personals tenia aparcats.
Em va dir: “Aqui decimos life starts al 40!”. (Clara, viu i treballa a Londres). Life starts al 40! la vida comienza a los 40! Sí, per qué no.

En ment tinc bastants projectes, somnis, anhels, interessos que em mouen a estar viva i activa, no obstant això també arribe a comprendre un poc espantada que gran part de les meves expectatives de futur es generen en la meva ment sense tenir en compte  l’edat que tinc  i que, igual albergue l’esperança de realitzar projectes impossibles de portar a terme o que, de ser viables, potser arriben a ser-ho quan em trobe ja en edat de jubilar-me. «Sóc un boja, una inconscient, una inmadura?», pense. Però al mateix temps pense de nou: Si sóc feliç amb el que faig, i encara amb el que espere, sense arribar a l’instant de l’ansietat perniciosa, on està el problema de l’edat? No està. El problema, es troba que em falta temps per a fer tot el que volguera. Però això em duu a ficar-me al llit cada nit sabent que tinc coses que fer quan m’alce al matí següent. A saber que amaneixeré viva, amb les il·lusions intactes. Així que, almenys per a mi, hi ha vida després dels 40. Más relaxada que en edats anteriors però potser també, en cert sentit, més plena.

De moment ja tinc un 50% del curs d’anglés aprovat i en ment un projecte a curt termini.

12 pensaments sobre “life starts al 40!”

  1. Enhorabona Amparo, que vitalitat mes estupenda, i digues que si, que hi ha vida després dels 40, i si parles amb ma mare, despres dels 50, 60,70 i 80…jajajaja….ho farà l´aigua???

  2. L´aigua … no ho sé ( jo la de casa, des de que la carreguen de lejia i pedretes ni la prove; però quan estic al Batlle em pegue cada “tragallà” d´aigua de la séquia … ).
    Vida després dels 40? Clar que n´hi ha ( i no em referix al Berlusconi, que també té “projectes” ).
    Espere que el Más per més siga sols un error tipogràfic, o efecte del “ariuslipin”( in english, plis )

  3. Eii, Blanes que alegria encontrar-te per ací.

    Referent a la lejia i les pedretes de l’aigua de casa, no pateixques home, beute-la tranquil,que aixó li ho posen per a donar-li fortor a l’aigua jjajajjaj.

    I efectivament, eixe Más és un més, que se m’ha colat per ahí; ara be, l’efecte eixe que dius del “ariuslipin” no tinc ni idea de que es tracta.

  4. Ja ho he dit abans, crec…
    Lo de l’edat, és una estratagema que es van inventar per a emplenar una línia més al D.N.I. L’edat no és pot xifrar!

  5. Com que no tens ni idea del “ariuslipin”? Utilitza el translate english-valencià, dona!. És la valenciació de l´anglicisme “are you sleeping”.
    Per cert, volia demanar-te permís per a utilitzar, si cal, la entrada que tens de “polítics,política i eleccions” a un curset que hi ha aquest cap de setmana a l´Alfàç (inclòs l´article del Millàs)

  6. ummmmm, De quants euros estem parlant¿?¿¿ jajajajjajaja. 🙂

    Qué va és broma, utilitza el que vullgues, tens el meu permís. I, ja em contaràs com ha anat eixe curset.

    ah Clareta! el DNI millor ni nomenar-lo, perque entre la rastrera de noms que em va posar ma mare, i el careto de que tinc… xe de por!.

  7. Gràcies. Com deia algú … pagarem a “aplausos”.Te´n recordes? ( un altre Màs, però eixe sí que era amb majúscules )

  8. Hola Amparo, crec que mai es tard.
    A més com tu mateixa dius “Si sóc feliç amb el que faig, i encara amb el que espere, sense arribar a l’instant de l’ansietat perniciosa, on està el problema de l’edat?”
    Eres una persona activa, dinàmica i amb moltes idees. Que mes dona la edat…

  9. Eh! que entre al teu blog sempre amb diferent IP 😉 però amb menys temps!!! Aquest post molt bo ” vida després dels 40″… encara em queden uns anyets …però això faltava que s´acabara Amparito ;-O… en les coses que ens queden per fer, per reivindicar, per assaborir, per superar, per coneixer, per compartir…tota una vida, decada arriba decada abajo…i sempre amb coses per fer que ens il.lusionen i complementen la nostra vida…

    No és cosa de l´edat sino de la persona de les seus inquietuts…i per a res l´edat.
    I que trista la gent buida que es mira el seu melic…ja tinga ,20,30, 40,50….que món més reduit…

  10. Els 40….. ai mare!, ja arribareu,ja…. Àngels, i Rosa 🙂

    “M’auela” Teresa ja ho deia: en començar pels “-anta” malament: quaranta, cinquanta, seixanta,……Però això devia ser abans perque de veres, jo no canviaria esta edat per cap altra,

    (encara que volguera no podria jajajjajaj)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s