dedicat a ella

“Mama, ja em podies dedicar un post…” em va sugerir la meva filla.

Extranyada però, a la vegada satisfeta per la seva petició, he decidit dedicar-li este post.

Doncs, va per ella, per la meva filla.Va per tu.

Tinc una filla que fa escassament un més ha cumplit 18 anys. En aquest breu interval de temps la seva vida ha canviat molt, de fet li ha donat un gir de quasi 180º, encara que ella no se n’adone. Per primera vegada ha pogut fer valdre el seu dret al vot, ha superat el Batxillerat, i ha finalitzat els temuts examens  de Selectivitat. Finalitza, per tant, una etapa de la seva vida, la de l’institut, la de l’adolescència i en comença una nova, la de la Universitat, la de la majoria d’edat, la de la joventud.

graduació
graduació=recompensa

Esta vesprada és la seva festa de graduació, després del gran esforç arriba la primera recompensa: la festa, la graduació.

Esforç, recompensa i sort, tres conceptes que sense dubte formen i continuaran formant part de la seva vida, de la de tots.

L’esforç duu implícit la recompensa, encara que al principi ens conste entendre aquesta relació, una vegada que anem madurant entenem que ambdós conceptes tan importants per a la vida són inseparables. L’esforç de l’estudi diari, progressiu i constant duu implicit la recompensa dels bons resultats.

“Desenganya’t. Gens important t’arribarà sense esforç. Milions de persones juguen tots els dies a la loteria i altres jocs d’atzar i moren sense haver tingut “sort“. Guanya’t la teva sort, cride o no cride a la teva porta. Reivindica-la per dret propi. Desenvolupar una gran capacitat d’esforç és el que et permetrà continuar a ple rendiment mentre que uns altres tiraran la tovallola. Podràs plantejar-te metes i reptes que uns altres només es permetran somiar, renunciant a aspirar per considerar-los inaccessibles. Desenvolupar la teva capacitat d’esforç en l’estudi exigeix progressivitat i constància.  Al final, ho faràs com si res… “sense esforç”. Hauràs aconseguit una cosa molt important. La teva ment et dirà davant qualsevol repte: sí, puc.”

 

esforç
esforç

Este és el missatge que has de tindre sempre present i encara que esta etapa haja finalitzat, la vida és un gran marató i per tant cal continuar. Imáginat el que fa una llavor. Tots els dies creix un poc. Al principi li costa moltíssim treball. Un brot molt tendre ha de trencar la pròpia llavor, obrir-se pas en la dura terra, arribar a la superfície… Tots els dies creix alguna cosa, gairebé imperceptible… Però tots els dies… Al cap d’anys la llavor s’ha convertit en un arbre gegant de 112 metres d’altura i una dotzena de metres de diàmetre.

La constància en l’estudi és fonamental. No deixis mai d’estudiar, el coneiximent i la formació és l’ùnica cosa que et podrà salvar en esta vida de qualsevol contratemps i, tambe serà algo mai ningú et podrà arrebatar.


la sort
la sort

 

Desconeixes encara els resultats de la Selectivitat, que de segur seran positius, però encara no saps si els esperats per a cumplir els teus objetius previstos. No obstant a pesar de l’esforç realitzat la sort ací, sí que juga un paper fonamental, per tant llig esta història i extrau la teua conclusió: 

Una història xinesa parla d’un ancià llaurador que tenia un vell cavall per a llaurar els seus camps. Un dia, el cavall va escapar a les muntanyes. Quan els veïns de l’ancià llaurador es van acostar per a condolerse amb ell i lamentar la seva desgràcia, el pagès els va replicar: Dolenta sort? Bona sort? Qui sap!.

Una setmana després, el cavall va tornar de les muntanyes portant amb si una rajada de cavalls salvatges. Llavors els veïns van felicitar al pagès per la seva bona sort. Aquest els va respondre: Dolenta sort? Bona sort? Qui sap!. Quan el fill del pagès va intentar domar un d’aquells cavalls salvatges, va caure i es va trencar una cama. Tot el món va considerar allò com una desgràcia. No així el pagès, qui es va limitar a dir: Dolenta sort? Bona sort? Qui sap!.

Unes setmanes més tard, l’exèrcit va entrar en el poblat i van ser reclutats tots els joves que es trobaven en bones condicions. Quan van veure al fill del pagès amb la cama trencada, li van deixar tranquil. Havia estat bona sort? Dolenta sort? Qui sap!

Enhorabona Iris!!!

4 pensaments sobre “dedicat a ella”

  1. Enhorabona a Iris per haver finalitzat la selectivitat que segurament haja superat. I a tu per escriure posts tant bonics. La història me l´apunte.XD

    Salut!

  2. Iris que post més genial t´han dedicat!!!! Una dedicatoria que ens podríem aplicar uns quants loquets i loquetes que hem optat per continuar ampliant coneiximents…
    Quan he llegit aquest post, he pogut reviure tot el treball de la setmana passada, vaig fer exàmenes i quasi sense temps per a dormir..treball, rehabilitació, estudio…però finalment tota una satisfacció personal, una recompensa que igual també per sort em van eixir perfectes…Tot esforç, superació mereix una recompensa,…i com bé dius Amparo qui treballa obté els seus fruits…i que veritat!!!!

    Iris ara a esperar, i molta sort !!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s