llibres

EL LLIBRE

l’ùltim patriarca

Va ser en el blog de Clareta on vaig descobrir este llibre; Ella me’l va deixar i avui l’he acabat de lleguir. L’últim patriarca, de Najat El Hachmi. Gràcies Clara.

El protagonista és un marroquí que s’instal·la en una ciutat de l’interior de Catalunya, passa de paleta a xicotet empresari de la construcció, porta amb si a la seva família a través de la reagrupació familiar i finalment entra en conflicte obert amb la seva filla adolescent.. El patriarca és extremadament violent i promiscu però, malaltissament gelós amb la seva dona i la seva filla, amb elles dos és inmisericorde. Conté dosis de violència que et fan estremit per moments.

El llibre està estructurat en 2 parts ben difernciades. En la primera l’acció és desenvolupa al Marroc i en la segona en un poble capital de comarca de l’interior de Barcelona. En ell s’aborden temes com ara la inmigració, la violència de gènere, els xocs interculturals i l’adaptació/integració.

L’ùltima patriarca ha rebut el premi Ramon Llull.

 

L’AUTORA

Najat El Hachmi Buhhu

Najat El Hachmi Buhhu va néixer a Nador (Marroc) l’any 1979, quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys va anar a viure a Vic. És llicenciada en filologia àrab per la Universitat de Barcelona. Actualment és articulista de El Periódico de Catalunya. Escriu des dels onze o dotze anys, al principi com un entreteniment, però a poc a poc l’escriptura es va convertir en una via per canalitzar la inquietud de sentir-se de dos llocs alhora i en una manera d’acostar aquests dos móns a què pertany. El 2004 va publicar el llibre Jo també sóc catalana, a Columna.

 

LA MEVA OPINIÓ 

És un llibre de lectura àgil, amb capítols curts que et fan ganes de continuar llegint. Una història interessant de superació personal, de superació de costum arrelaes, de ruptura d’un orde establit que nuga a les dones i les subyuga al poder ommipotent de l’home. És la història d’una rebel.lió contra un ordre establert des de fa milers d’anys. 

Una història que veig reflexada en els usuaris magrebís que atenc a la meua faena. On treballe, hi ha una comunitat magrebí asentada i integrada des de fa més de 20 anys. La integració socio-laboral ha sigut més evident en els homes que en les dones. De fet, les dones les he passa com a la dona del protagonista que, a pesar de haver viatjat i estbablit fora del  Marroc, continúen en les mateixes costums que hi tenien, obligades a acatar-les en gran mesura per les estrictes normes que els seus homes li’ls imposen. Les dones de les segones generacions viuen històries molt semblants a la de la filla del protagonista.

La figura patriarcal, masclista i dèspota que pareix en el llibre és característica de la societat marroquí, encara que no exclusiva, doncs  la podem trobar també en els homes d’ací, així com en altres de distinta procedència. La violència masclista que pateixen les dones diariament no té nacionalitat determinada.

Una història que ens pot ajudar a entendre, PERÒ MAI JUSTIFICAR, l’orige de la violència masclista.

Recomane, la seva la lectura a tothom.