Pot ser este siga un post un tan polèmic, dubtava en publicar-lo, la veritat, però després d’haver tingut alguna conversació en determinades persones, i donada la meva curiositat per les coses, finalment m’he decidit a publicar-lo després això sí, de buscar informació al respecte.
Qué de qué és tracta? doncs de l’associació de conceptes que fins ara no hi havia vist mai de forma conjunta, apareguts recentment en el tríptic informatiu de la convocatòria d’una manifestació: DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA RADICAL.
A primer cop d’ull considerava que Democràcia Participativa era incompatible amb el concepte Radical, entenent radical com extremisme, concepte éste últim del que no hi participe.
No obstante això, de la recerca per internet m’informe que:
La democràcia directa, també denominada democràcia radical o democràcia cara a cara, és un mecanisme en el qual cadascuna de les persones associades a determinada agrupació poden exposar en igualtat de poder els seus punts, iniciatives i propostes actuant directament sobre ella i dirigint-la en equip. Fa èmfasi en la decisió i el compliment comú d’acords mutus, sent llavors una forma de democràcia en la qual els membres d’una associació (laboral, empresarial, ciutadania local) participen directament en el procés de presa de decisions polítiques, cada associat representant-se a si mateix en igualtat de drets i obligacions”.
La democràcia directa és entesa com “govern directe” mitjançant consultes i/o assemblees d’associats. Tenen ells el dret a proposar, aprovar o vetar lleis i són qui de dret i de fet posseïxen el poder col·lectivament, així com poden retirar el suport a un delegat en qualsevol moment.
En relació amb aquest concepte tenim el de democràcia electrònica, que relaciona els mecanismes de la democràcia directa amb l’ús d’Internet i altres tecnologies de comunicació per a permetre la descentralització i la participación.
L’objecció més important que se sol atribuir a la democràcia directa es refereix a la seva practicidad i eficiència. Decidir sobre tots o gairebé tots els temes d’importància pública mitjançant referèndum pot ser lent i costós, i pot provocar en els ciutadans apatia i fatiga. Els defensors actuals de la democràcia directa solen suggerir que la democràcia electrònica (amb eines com els wikis, els fòrums o la televisió) pot pal·liar aquests problemes.
Be i, on vull anar a parar és a un comentari que, farà cosa d’un mes aproximadament, ens van fer en ú dels foros de participació ciudatana, on venien a recriminar-nos que ens deixaren de espais virtuals per a debatir i que agafaren paper i llàpis, que ja no se’ns veia.
Doncs com quedem¿?¿ si des de la DEMOCRACIA PARTICIPATIVA RADICAL el que es proposa és precisament la democracia electrónica directa amb l’ús d’Internet i altres tecnologies de comunicació per a permetre la descentralització i la participación¿?¿?¿ com proposen de nou agafar paper i llàpis¿?¿¡
- Com soc molt de pegar-li voltes a les coses, de pensar i buscar allò que no sé, de reflexionar i intentar entendre a tothom, encara que no hi compartir certes maneres.
- Com que veig moltes incongruències i el moviment es demostra anant (“Zenón de Elea”),
He de dir que no em convencen les formes i per tant no hi participe d’elles.
No res, simplement volia expresar la meva opinió.
de gènere 
Estic amb tu, però per a celebrar la democràcia directa totes les parts han d’acceptar-la, és a dir, totes les parts tenen drets i deures i han d’acatar el que es decidisca, i crec que una de les parts no està per la labor, per això, el temor de la participació en eixe govern directe”.
Això de tindre por dels fòrums, és un altre cantar, crec en la meua humil opinió, que tenen por del que desconeixen, o pitjor encara, por del que no controlen…
I tornem a Zenó quan a l’usar la reducció a l’absurd, o a la “Reductio ad Hitlerum” crec que pensen, “Adolf Hitler o el partit nazi recolzaven X; per tant X ha de ser roín”. Canviant Hitler, pel que vullgues i a x també.
Molt bon post.
La veritat és que la paraula radical fa una miqueta de respecte, sinó coneixes este context. Jo probablement per pragmatisme i per a arribar millor a la gent, no l´haguera emprat…Però bé, tampoc ho considere greu.
Salutacions Amparo
Precisament per arribar a la gent cal ser pragmatics i no emprar ni exercir cap radicalisme.
Crec que el radicalisme, més que apropar, allunya de forma progressiva l’objetiu a alcanzar, aconsseguint l’efecte contrari a l’esperat.
NO comparto las formas, SI el contenido, unido al vacío y hermetismo del tema Saleres. No soy persona de radicalismo, pero el sábado si oí comentarios radicales “deberían de lavarles el cerebro a estos”, “ya están los que están en contra del ayuntamiento”… es triste el radicalismo, el tono de determinadas expresiones tanto de un lado como de otro, por que hieren a las personas, ante todo el respeto por la opinión diferente del otr@, unido a las formas por supuesto.
Me sirvió participar el sábado :
•para poder observar como la información se convierte en desinformación, “como alguien esa semana había ido contando que la casa de cantonet de reis la pagó el promotor, y que era mentira lo de la subvención…Muy lamentable que se engañe a la gente, cuando has estado presente en ese pleno donde se acordó utilizar la subvención de 45.000 € para comprar la casa , en vez de destinarla a mejorar los viales de Sella.
•Para recoger quejas en voz baja (práctica habitual), “ como que se ha clausurado el grifo de “La Moncloa” y nuestros “iaios” no pueden pegar ni un “glopet d´aigua”, añadir que “la Moncloa “ tiene aspecto de secarral…no es lo que era….
•Y sobretodo para ser REALISTA….quizás por mi conocimiento, por mi crecimiento personal en Sella, tanto en cosas positivas como en cosas negativas. En definitiva por ser una más desde niña, por compartir, por vivir, por sentir, por crecer… en mi entorno, Sella sin contar los días de la semana.
Pero si Amparo tras leer tu post, que quieres que te diga que si que comparto tus formas, que hemos trabajado en equipo, que tenemos kilometraje hecho aunque muchos piensen que no sirvió de nada….nos unen las formas, la participación, las inquietudes y un camino recorrido de conocimiento de la realidad de nuestro pueblo.
Esa fue tu elección no participar, igual de respetable que participar, no tendrías que haber justificado tu no participación, pero la palabra “radical” era de cajón… oí ese mismo comentario 3 veces el sábado, aunque no tan bien argumentado como tu post.
Ens veiem el dissabte, al primer soparet d´estiu!!!!
Jo crec que el que hi ha és una mala elecció d’una paraula per a definir un concepte.La paraula “radical” a més de significar “extremista” que és al que normalment s’associa quan es parla de política, tabé significa “d’arrel”,”pur” i pense que és a aquesta accepció de la paraula a la que es refereix el concepte “democràcia radical”-pel que es veu a la seva definició-. La paraula “radical” s’utilitza molt mal, ja que “radical” també popt resultar una determinada actitud com ara no voler escoltar perquè no i prou i dir bestiesses (de bèstia-vull dir-, que no tonteries) com aixó de rentar cervells i tal… i no s’anomena radical al que diu semblant burrada (ni tan sols se li diu burro o burra).
La “radicalitat” és l’argument més ximple que existeix per a donar mal nom a una postura contrària. Sovint es diu que no s’ha de caure en la radicalitat i sovint s’utilitza aquesta expressió per a no voler escoltar sense haver de donar un perquè -sovint, que no sempre- . Però si el que es proposa és atorgar a tots els individus d’un col·lectiu el mateix poder per a prendre decissions i arribar a conclusions, pense que el problema està en “establir col·lectius”; m’explique i acabe: el col·lectiu d’afectats per la manca d’informació de Les Saleres arriben a l’acord de manifestar-se i el col·lectiu radicalment contrari al que proposen “acorden” excusar-se en la radicalitat per a no escoltar propostes (jo he arribat a sentir: “mira, i que vols, pos que passegen”)… on queda la participació?. En el terreny de cadascú…què s’aconsegueix? manifestar un descontent i demanar parlar i el dret a ser escoltat i informat d’una banda i dir d’orella a orella per l’altra tontaes vàries… vist així; qui és el radical?
Kike, preguntes que qui és el radical, doncs probablement pot ser que siguen les dos parts, probablement dic.
Quan dos postures estan tan allunyades i no es fan esforços, per cap de les dos parts per a arribar a un enteniment, l’ùnic que crec que és pot aconsseguir és la radicalització de les respectives postures i l’efecte contrari al que el grup en desventaja preten aconsseguir.
En el fons, tots pensem tindre la raó, però la raó no és absoluta ni pertany a cap persona en absolut. Tots pensen posseir la veritat. La veritat. La veritat és una mentira per descobrir.
Pense que vaig a desviar la conversa un poc i a centrar-me en eixa democràcia radical…
Deixant de banda la radicalitat-extremisme de qualsevol comentari (ho dic pel que Rosa va sentir, o el que et van dir a tu), he llegit moltes coses sobre democràcia participativa i reconec que aixó de “radical” també em va sorprendre molt quan ho vaig veure en el tríptic. M’agrada l’aclaració de Kike sobre l’acepció “d’arrel”, és a dir, que pretén ser una “democràcia pura”.
Tot i aixó, compartisc les objeccions a este métode de govern tan assembleari pel que fa a la seua funcionalitat o eficiència. Per exemple, aixó de que “Tenen ells el dret a proposar, aprovar o vetar lleis i són qui de dret i de fet posseïxen el poder col·lectivament” trobe que únicament funciona si tots, col·lectivament, tenen la mateixa opinió. En cas d’haver-ne d’opinions contràries, ho veig un tant difícil…
Jo crec en les jerarquies, pero clar, sempre que siguen ben enteses i ben aplicades. El fet que una persona estiga “per damunt” de tu només implica que té una capacitat de decisió i organització més gran, pero no li dona llibertat per a fer i desfer. També es necessari que nosaltres considerem que eixa persona “s’ha guanyat” el puesto, demostrant la seua vàlua, etc., pero xé!, que tot aixó és molt difícil. Siga com siga, el que vull dir que una democràcia “no directa”, com la nostra, pot funcionar bé si tots fòrem… bones persones? (no em ve al cap altra expressió).
En fi, que la democràcia participativa és una necessitat, una millora al nostre sistema. Pero d’ahí a pensar en una democràcia tan “radical” i, damunt, posar-li eixe nom sabent el que (inconscientment) implica, són ganes de remenar.
Téns tota la rao Morning, 100% d’acord.
Pues ahí anem Morning, que sabent el que duu implicit, inconscient o conscientment, el concepte “radical”, pues això, que son ganes de remenar.