espais d’encontre

 

El cap de setmana passat va tindre lloc al meu pobe la Fira de Mostres i Cultura Mediterrània, fira que des de fa catorce anys, amb la col.laboració de distintes entitats públiques i privades, organitza la Comissió de Festes de la Divina Aurora i l’Ajuntament de Sella. 

Durant dissabte i diumenge s’exposen al carrer i en distints locals tancats, tota mena de mobles antics, vestis i roba d’època, així com una gran varietat d’eines de treball utilitzades pels nostres avantpassats. Es fan demostracions de mètodes de caça, tallers d’espart, de bolillos, d’elaboració de mel; elaboració d’una carbonera amb visita guiada i explicació del seu funcionament i utilitat; exposicions de pintura ràpida i de fotografia local; degustacions de plats i begudes típiques, tot, al voltant del centre neuràlgic del poble: LA PLAÇA, on, degudament engalanada de colorides teles que volen sobre les balconades de les cases, es col.loquen les “paraetes” d’artesania popular.
Amb la trobada de pintura ràpida, arranca la fira. Dissabte pel matí, pintors locals i vinguts d’altres localitats immortalitzen numerosos indrets del poble que, després plasmats en els seus llenços exposaran per a la venda al públic.
Per a rebre als representants organitzadors i patrocinadors de la Fira, acudiex tot el poble, i amb la companyia dels “cabuts”, el so de la Banda de música, de la dolçaina i el tabal, i amb la dançà del grup de danses, tots juns inauguren la Fira de Mostres.

 

Dos dies de retrobar-nos en les nostres arrels, evocant música, menjars, begudes, esports,balls,contes, tot regat de rises, parlaments i encontres amb gent de fora que ens visita.

De la fira m’agrada tot, ara, si he de destacar alguna cosa d’enguany, éstes serien un recull de les que més m’han agradat:

– Actes: Rondalles de la Marina. Enguany i aprofitant esta Fira ha tingut lloc un nou event, la presentació d’un llibre de rondalles, Rondalles de la Marina, fruit d’una experiència didàctica que ha sigut capaç d’involucrar diligentment una seixantena d’alumnes, on les especificacitats que apareixen en el llibre recopilades no són sinó una veu pròpia i genuïna- particular i irrepetible- en la gran simfonia de l’imaginari universal.

 

 

      

 

– Paraetes: Destacar la d’espart i de ceràmica i la del sabó de casa a càrrec de l’Associació El Cabiló.

 

 

– Exposicions: Novetats d’engunay, la del recorregut pel bestiari i les supersticions populars valencianes, i la de fotografia “Impressions de Primavera”.(Llàstima, no tinc fotos)

– Música: com sempre l’Aurora, per molt que la senta tocar i per molt que passen els anys, sempre m’emociona.(Tampoc n’en tinc, de fotos)

-Indrets i detalls: la Casa Antiga, i una edició de 30 exemplars de xicotets llibrets, amb poemes de Vicent Andrés Estellés, elaborats per El Sótano de las Maravillas  que han posat a la venda per al manteniment de la Casa que, dit siga de pas, no rep ajuda ni subvenció alguna per part de cap administració ni entitat privada i que gràcies  a l’obstinació desinteressada d’una família del poble, la propietaria de la Casa, és possible que gratuïtament, tot aquell que vulga, puga gaudir al contemplar  com es vivia en una casa dels nostres avantpassats. Una autèntica joia, que no li falta cap detall.

Llàstima que des del vessant públic no es promocionen este tipus d’iniciatives.

Anime als propietaris de la Casa Antiga a que es creen una web o blog per tal de donar-la a coneixer més enllà del nostre poble, de segur que en el temps reben alguna oferta per part d’alguna entitat que aprecie el seu incalculable valor.

La Fira, un espai inmillorable de reencontre per a recordar uns, els més majors, i coneixer altres, el més xicotets, el nostre passat, la nostra història. Ara, caldria un altre espai comú d’encontre i opinió per a pensar i disenyar el futur del poble, el nostre futur.