Arriba ma mare a ma casa i em diu: “Mariamparo, que Glòria m’ha donat açò per a tu”. Per a mi¿?¿¿?, conteste jo sorpresa.Un xicotet paquetet, delicadament embolicat, amb la lletra “a” en ú dels seus extrems conté un regal inesperat.
Il.lusionada i nerviosa, comence a destapar-lo, i… sorpresa!!! Qué emoció, quina alegria, amb un nus a la gola i les llàgrimes als ulls descobreix el seu contingut: 3 llibrets, 3 exemplars que contenen el post escrit per mi el passat 15 de juliol titulat “sensacions d’una nit d’estiu”.
Qué goig i quina sorpresa més bonica.
I és que, a vegades, ens compliquem la vida buscant la felicitat i el millor és que amb el que tenim, crear-nos-la, i tu amb este regal tan inesperat també has sigut capaç de crear-me un moment de felicitat.
Moltes gràcies Glòria.
Este llibre es va començar a imprimir i enquadernar el dia 16 de juliol, dia de la Mare de Deu del Carmen.
Es porta a terme en exclusiva per a l’autora, es va enquadernar a mà en el Sòtano de las Maravillas, sent la seua tirada de 3 exemplars numerats, impresos en paper grogenc de 100 grams i tipografia Ibarra i Lucila per a què Amparo li perda la por al paper en blanc.
Sella
Anuncis
Xica calla…i que no ho valen estos ratets ¡¡
Les teues paraules són tan definitives
Salut i temps per a ser tot el que vullguem ser.
A veure si les nostres blogueres s’animen…
De tant en tant cal fer coses com estes, aliment per a l’ànima.
Per a la de tots i jo em declare egoista, a mi m’ha encantat fer-ho.
El meu home (?) diu que un 20% del meu treball és “La fundición de Glòria”…jejeje, jo dic que no, que és “La Fundación”, si no em cuide jo de la meua salut anímica…Qui va a cuidarme?…per a mi és necessari donar, (no és pegar-se el passó) estaràs amb mi que és millor donar, sempre és més beneficiós…dóna igual de que valor parlem, és més, si no costa diners,és millor encara.
Crec que és Punset el que diu que la felicitat és més pròpia de l’ànima que del cos…i te raó.
La seua fórmula:
La Felicitat és igual a E (M+B+P) dividit per R+C, on E és l’emoció al començament i al final del projecte; M, el Manteniment i atenció al detall; B, el Gaudi de la indagació i l’expectativa; i, P, les relacions personals; R són els factors reductors i C la càrrega heretada.
Amb poc hem sigut més feliços les dos.
Sotano, pel que veig també t’has llegit el llibre de Punset… 🙂
És que em va fer tanta alegria rebre el teu regalet, que de seguida, vaig pensar; ” Açò es mereix un post com agraïment a Glòria”, i res, va ser acabar de sopar i dedicar-te’l.
Són estos xicotetes (grans) detalls els que més alegria em provoquen.
I ara per a rematar una frase de Pearl S. Buck, que m’agrada molt:
“Moltes persones es perden les xicotetes alegries, mentres esperen la gran felicitat”.
Doncs, això.
I quanta raó teniu!