la indiferència

Alguna vegada heu mostrat indiferència per algo o per algú?  o, per contra heu sigut vosaltres els que heu patit la indiferència dels demés?

Jo he de confesar que he patit eixa indiferència i puc dir que és una de les sensacions més doloroses que hi pugues experimentar.

Indiferència,…qué és la indiferència?, per qué es produeix? qué és vol obtindre amb ella?

En moltes circumstàncies, la indiferència pot utilitzar-se com un arma bastant poderosa tant, com per a influir en l’actitud d’algú més; la majoria de les vegades, s’utilitza amb la finalitat d’intentar que l’ altra persona et senta desconcertada al no saber que ocorreix i molt menys sàpiga quin terreny està xapant. Això es deu jo crec, al fet que a l’actuar Indiferent no es mostra afecte algun, però tampoc gelor, és a dir que, l’altra persona cap a la qual es mostra indiferència nota que alguna cosa va passar, però no està segura de que es tracta exactament i per tant no sap què fer ja que, si decideix actuar pot resultar contraproduent i si decideix no actuar, també pot resultar-li contrari.

 

La Indiferència usada freqüentment amb l’objectiu que algú que va aconseguir ferir-nos o que ha perdut l’interès, reaccione i torne a fixar la seva atenció en nosaltres, o simplement s’usa amb fins d’alguna venjança. Aquesta Indiferència, crea dubtes, inseguretat, desconfiança, curiositat i incertesa, totes elles creen la necessitat imperiosa d’entendre el que està succeint, generant de vegades angoixa i arribant a crear un cercle viciós, sense un final pròxim.

Si la Indiferència és usada com arma, s’ha de tenir la suficient precaució amb la mateixa, degut al fet que pot fer que l’altra persona tinga la reacció que esperàvem o per contra, aconseguir que s’allunye de nosaltres, sense esperar explicació alguna.  La Indiferència com mecanisme de defensa, pot ser part d’un procés encaminat a oblidar i superar algo que va llastimar els nostres sentiments; no s’usa amb la intenció de danyar sinó més aviat com una etapa transitòria que esdevé una vegada que comença a acceptar-se alguna pèrdua o alguna lesió; tard o promte, desapareix per complet.

Anuncis

2 pensaments a “la indiferència”

  1. Jo només puc entendre la indiferència com una conseqüència de timidesa extrema.
    Com a arma?…alguna vegada l’he sentit…però només es convertix en arma si tu seguixes la corda que et tendixen…una vegada , una persona, em va demanar que no la saludara pel carrer (?) flipa…no vaig poder per menys que contestar que la meua educació res tenia a veure amb eixa persona, que jo saludaria, perquè eixa era la meua educació, saludar a tot el món, una altra cosa seria que la persona em contestara…crec que això era el seu primer pas per a la indiferéncia-arma…a això no jugue…em pareixen pobres persones les que usen les relacions personals com a armes. I et done la raó, el que més em desperta és curiositat, davant de tal reacció…Com algú pot utilitzar eixa roïndat per a ferir?

    Cert és que me trobat amb persones que no és que els sigues indiferent, és que són pur despiste, estan en la seua parra, en el seu submón…jo la primera.

    “La Indiferència com mecanisme de defensa, pot ser part d’un procés encaminat a oblidar i superar algo que va llastimar els nostres sentiments” dius, però, no seria millor superar-ho d’una altra manera?.

  2. Això és, la timidessa extrema, el despiste, un mecanisme de defensa, la roïndat per a ferir,… tots estos conceptes definirien molt be eixa indiferència tan cruel.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s