Alguna vegada heu mostrat indiferència per algo o per algú? o, per contra heu sigut vosaltres els que heu patit la indiferència dels demés?
Jo he de confesar que he patit eixa indiferència i puc dir que és una de les sensacions més doloroses que hi pugues experimentar.
Indiferència,…qué és la indiferència?, per qué es produeix? qué és vol obtindre amb ella?
En moltes circumstàncies, la indiferència pot utilitzar-se com un arma bastant poderosa tant, com per a influir en l’actitud d’algú més; la majoria de les vegades, s’utilitza amb la finalitat d’intentar que l’ altra persona et senta desconcertada al no saber que ocorreix i molt menys sàpiga quin terreny està xapant. Això es deu jo crec, al fet que a l’actuar Indiferent no es mostra afecte algun, però tampoc gelor, és a dir que, l’altra persona cap a la qual es mostra indiferència nota que alguna cosa va passar, però no està segura de que es tracta exactament i per tant no sap què fer ja que, si decideix actuar pot resultar contraproduent i si decideix no actuar, també pot resultar-li contrari.
de gènere 
Jo només puc entendre la indiferència com una conseqüència de timidesa extrema.
Com a arma?…alguna vegada l’he sentit…però només es convertix en arma si tu seguixes la corda que et tendixen…una vegada , una persona, em va demanar que no la saludara pel carrer (?) flipa…no vaig poder per menys que contestar que la meua educació res tenia a veure amb eixa persona, que jo saludaria, perquè eixa era la meua educació, saludar a tot el món, una altra cosa seria que la persona em contestara…crec que això era el seu primer pas per a la indiferéncia-arma…a això no jugue…em pareixen pobres persones les que usen les relacions personals com a armes. I et done la raó, el que més em desperta és curiositat, davant de tal reacció…Com algú pot utilitzar eixa roïndat per a ferir?
Cert és que me trobat amb persones que no és que els sigues indiferent, és que són pur despiste, estan en la seua parra, en el seu submón…jo la primera.
“La Indiferència com mecanisme de defensa, pot ser part d’un procés encaminat a oblidar i superar algo que va llastimar els nostres sentiments” dius, però, no seria millor superar-ho d’una altra manera?.
Això és, la timidessa extrema, el despiste, un mecanisme de defensa, la roïndat per a ferir,… tots estos conceptes definirien molt be eixa indiferència tan cruel.