els boscos

El calor sofocant que nomeneva en el post anterior ha sigut una de les causes d’un fenòmen (per dir-li d’alguna manera) que any rere any es dona lloc, sobretot en època estival, al llarg de la nostra geografia: Els incendis.

Donar una ullada a la premsa és comprovar que els protagonistes de l’estiu són per desgràcia els incendis i tot allò que duen implicit, morts, desolació, desertització,impotència. Enguany, i en el que duem d’estiu ja són varis els que assolen a la península, entre ells el de Horta de Sant Joan a Tarragona que ha sigut el més lamentable i penós de tots, per les 5 vides de bombers que s’ha cobrat; a Mojácar les flames han estat assetjant a la seva població durant tota la nit passada. Ací, a la Comunitat Valenciana, la Serra d’Espadà i la Serra Calderona també estan amenaçades pel foc que encara permaneix actiu des del dijous a Segorb, així com a Pedreguer que han hagut de desallotjar algunes vivendes com a conseqüència de l’incendi d’una part del seu terme municipal.

I és que, arriba la temporada d’estiu i no hi ha bosc que s’escapa a ells, als incendis. Les negligències com ara,  llençar una punteta de cigarret per la finestreta del cotxe; cremar en dies de vent i/o calor sofocant;  encendre una barbacoa, tirar deixalles, sobre tot vidres, en zones boscoses, són dic, algunes de les negligències que conduixen a un desenllaç  fatal, els incendis. Si als incendis provocats per negligències, li sumen, a més, els  provocats per aquells bojos piròmans que, amb els seus actes volen obtindre notorietat i per altres, també bojos, que el seu objetiu és obtindre superfície per a recalificar i urbanitzar, ens quedem en que, els boscos, els pulmons del nostre planeta , minven de forma alarmant any rere any al llarg i ample de la nostra geografia. 

I ara en plena època de crisi, on el canvi de mentalitat segurament ens farà eixir d’este malson, crec que hauriem canviar també la idea que tenim dels boscos. Si ara els boscos eren diana perfecta per a fer diners fàcils i ràpids, mitjançant la construcció de complexos urbanístics fora de tota llògica de sostenibilitat en la que alguns promotors, algunes entitats bancàries, i alguns polítics han vist creixer i multiplicar per mil els seus actius, contribuint de manera significativa a la desertització de les zones afectades, haurien de canviar de pensament, sobretot aquells que disposen del capital, dels diners, i vorer en la reforestació, regeneració de les zones afectades i el manteniment i gestió dels futurs boscos com l’ùnic mig per aconsseguir la supervivència dels que hi som, i dels que hi vindran.

El canvi que hauria de produir-se vindria referit a un canvi en l’ordre de preferències, vull dir que si actualement en la zona on vivim, el protagonsita únic i absolut ha sigut la construcció, (cal recordar que ha sigut gràcies a l’enorme riqueza mediambental existent des d’èpoques immemoriables), ara, hauriem de donar-li el protagonisme absolut al mediambient, però no només de boqueta i d’anuncis cara a la galeria, que queden molt be, sino amb l’aportació econòmica d’una quantitat important i significativa per a salvar als boscos i contribiur a la seva supervivència que sense dubtes serà també la d’eixes entitats i la de tots nosaltres. 

Si en època de crisi, com ara l’actual, tindre moltes pertenències, com ara cases, ja no és garantia de quasi res, per qué no fixar-nos en altres països on els boscos són una font immillorable d’ingressos. Àustria, per exemple, és un pais on el bosc forma part de tots i cadascun dels seus habitants, tant des d’un punt de vista personal o emocional, com des d’un punt de vista cultural i econòmic. Gairebé un 50% de la seva extensió és bosc, i es tracta d’un 50% que no només proporciona beneficis econòmics, mediambientals i socioculturals, sinó que també fa les vegades d’essencial espai de diversió i esplai.  Àustria encapçala la llista de productors maderers a Europa i produïx ingents quantitats d’articles derivats de la fusta, no obstant això ha sabut desenvolupar una indústria sostenible, en profunda comunió amb el medi ambient i tremendament preocupada per la cura del seu entorn natural. 

Això a Àustria, al meu poble ens ceguem en urbanitzacions impossibles on el reclam en ú dels cartells anunciadors és precissament una imatge verda, frondosa, de bosc mediterrani presa no sé molt be des de quina perspectiva; la realitat és que la imtage que tenim quan arribes al poble és una mena de ferida a la muntanya, pitjor que les provocades pels últims incendis que assolen la nostra comunitat, on les probabilitats de regeneració són, jo crec, quasi nules.

En comptes d’una urbanització, per qué no un bosc en el seu lloc? pot sonar com una idea descabellada, si ho pensem des de paràmetres previs a la crisi, però no, si canviem de paradigma, que és al fi i al cap del que es tracta.

 

 

 

4 pensaments sobre “els boscos”

  1. Un bosc si Amparo, no l´havia pensat, el bosc de Saleres però un poc utòpic a Sella quan ja tením l´asfalt als peus, i la rastrellera desfent-se sobre el nostre cap.

    I si un canvi de paradigma pot ser però para eixe canvi es té que donar un canvi previ de mentalitat, ¿Sella vol canviar? Eixe és el paradigma real, millor la pregunta previa.

    Uff!!! el que ens dona un post sobre la calor sofocant…

  2. Hola Rosa de nou, dius que un bosc a Saleres és un poc utòpic, (bonica utopia) però jo el que crec és que la utopia és precisament l’urbanització projectada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s