observar o parlar

De vegades tens mil coses que contar i, de repent, et quedes sense paraules i no saps per on tirar, un poc et quedes com desorientada, desubicada, sense saber massa ben be que dir. És cert que en estos casos el millor és no dir res i observar, observar el que et rodeja.

observar

 

Observar és més que vore o mirar; quan s’observa es fa en deteniment, al contrari de quan es mira que és més a la lleugera.

Al observar al teu voltant descubreixes noves sensacions, com les d’una nit d’estiu.

Quan l’observació és cap a les persones que t’envolten, ja siga en una reunió o davant una tauleta fen-te un refresc, descobreixes un poc més d’elles. Algunes estan callades, absortes amb les paruales d’altres que parlen i parlen i  par…. i no escolten, ni deixen parlar, i amb la seua verborrea unilateral sentèncien les seues paraules demanant ser, a tota costa, el centre d’atenció. 

parlar

 

Les que callen per que no les deixen parlar, per que no tenen res a dir , per que disfruten escoltant als demés, o simplement per que a pesar d’estar físicament s’encontren asbentes mental, probablement éstes siguen les persones més interessants, pot ser dic, per que parlen quan verdaderament tenen algo que dir, demanen l’opinió dels demés i encara que no la compartiexquen generen una conversa bilateral, participativa, agradable i productiva.

 

 

Reconec que no soc de molt parlar si no tinc molta confiança amb la gent que m’envolta, i si la conversa no és entretinguda, amena, útil o divertida. Tinc dificultat de parlar per parlar, admet que em costa, és algo que m’ataranta i em mareja, per tant, quan passe una estona en eixe ambient, em calle, m’absente i observe.

 Pot ser per eixe motiu, a vegades i en determinats ambients, puc pareixer un tant ausent i distant.