errors i disculpes

La humilitat, la capacitat de reconèixer els errors i la voluntat de millorar, és l’ingredient bàsic de la cultura de l’error. El nostre ego no ens deixa reconèixer els errors i, amb aquesta actitud, tanquem la porta a la millora. 

 

Moltes vegades, només a través dels nostres errors, tenim l’oportunitat de reflexionar i aprendre un poc més. Només després de revisar les conseqüències d’una acció que acabem de realitzar, és quan podem reconèixer l’error que hem acabat de cometre. És esta la raó per la qual ens resulta tan difícil prevenir alguns errors, perquè solament podem reconèixer-los, una vegada que els hem comès. Desenvolupar la capacitat de reconèixer i acceptar les nostres equivocacions, àmplia la nostra visió de la realitat, ens impulsa a assumir la nostra responsabilitat i ens ensenya a més, a reconèixer la presència d’uns altres als quals afectem amb les conseqüències de les nostres equivocacions.

 

Quantes vegades hem escoltat dir que: Cometre errors és d’humans, però el més important, és que els reconeguem a temps i assumim el compromís de corregir-los.

No és senzill acceptar les nostres equivocacions.

De vegades, ens angoixa que uns altres descobreixen que hem comès un error. Unes altres, ens quedem paralitzats per la por de tornar-nos a equivocar, o també pot succeir que en comptes d’assumir la nostra responsabilitat i reparar els nostres errors, busquem culpar a algú. En realitat, saber que tenim dret a equivocar-nos, estar disposats a aprendre i ser capaços de disculpar-nos i demanar perdó no és fàcil, però sí, necessari.

En alguns casos, es pot ferir, i molt. Cal ser capaç de reconeixer que hem provocat una situació incòmoda, i capaç també de revertir-la.

“Hi ha una dita mítica que recorda que és més fàcil recuperar-se d’un fracàs que d’un triomf. És veritat, infinitament més fàcil. Doncs amb un triomf haurà àmplies oportunitats per a cagar-la. (Guillermo del Toro, director del cinema).

Valga doncs este post per a demanar dispulpes a qui haja pogut molestar.