de la histèria a l’esglai

Una nit d’agost, un grup de gent relaxada, en un ambient disté, assegudes, unes en les seves cadires colocades en files perfectament ordenades, i altres més arrere, al voltant de tauletes xerrant, rient, aplaudint i disfrutant d’un fantàstic espectacle que, ja entrava en la seva recta final.

Sonaven les primeres notes musicals de l’última actuació i quan tot pareixia que la nit anara a acabar feliçmet, de repent, en qüestió de segons, la incertidumbre, la confusió, l’ansietat, el pànic i la histèria es va apoderar de tota la gent transformant l’equilibri i l’ordre en descontrol i caos.

Crits, plors, tot enmig d’una agitació, un desconcert, i una incertesa momentànea que feia que uns, els de davant, fugiren cap arrere, i els de darrere s’aixecaren dels seus seients se n’anaren cap avant, tots sense control ni sense saber massa be on, ni per qué anar. Altres, paralitzats, atònits quedarem inmovilitzats enmig d’una confusió momentànea e imprevista.

Tot quedà en un esglai. El pànic i la histèria inicial poc a poc va donar pas a la calma i ordre, quedant tot afortunadament en un esglai.

Estem preparats per a afrontar una situació d’emergència¿?¿?¿. Esta és la pregunta que em questione després d’experimentar una vivència com la d’anit 

pànic
pànic

Generalment es difícil pensar, en considerar la possibilitat de que algun esdeveniment d’emergència com este ens puga ocórrer o afectar-nos, raó per la qual no es preparem ni física, ni psicològicament per a afrontar-los.
Existeix la creença popular que un fenomen perturbador o fins i tot un desastre està lluny d’ocórrer-li a un mateix; el que a uns altres els va passar “és difícil o impossible que a mi em passe”. No obstant això, este tipo de pensament és el menys convenient en cas que ocorrega un desastre i per tant és el primer punt a tractar de canviar.

La por i la confusió del moment, no permeten, en molts casos que les persones prenguen les millors decisions per a actuar en conseqüència i protegir la seva vida, la dels seus amics i familiars. La visió de desordre i desequilibri que pot presentar-se al seu al voltant,fa que en moltes ocasions s’actúe sense ordre ni finalitat aparent; correr cap al perill sense saber massa be per a qué no es gens recomanable, ja que s’impedeix a aquelles persones que, per la seva formació o capacitació (metges, infermers, bombers, etc..), arriben d’inmediat al lloc on s’ha produit l’incident i atenguen a les víctimes.

Les situacions d’emergència no sempre acaben de forma tràgica. Les possibilitats que això ocòrrega poden reduir-se en gran mesura si l’emergència es gestiona bé. Les vides i el benestar de les persones estan en joc. El temps de reacció és breu; Els factors de risc són alts i les conseqüències dels errors o els retards poden ser desastrosos;

Per tant, a pesar de la complexitat de les situacions d’emergència, pel seu caràcter fins a cert punt, impredictible, magnitud o intensitat, es poden minimitzar els seus riscos i les conseqüències negatives d’elles, reduint la incertesa. Com¿?¿ Doncs, fent tolerable l’ansietat i adoptant les decisions més favorables per a deixar actuar d’inmediat als especialites i persones capacitades per a tal fi.

Afortunadament, anit tot quedà en un esglai, un esglai que al meu pareixer no hauria d’aombrar ni deixar en segon lloc a una setmana cultural organitzada amb gust, dedicació i treball.

Anuncis

5 thoughts on “de la histèria a l’esglai”

  1. En primer lloc, gràcies per la teua opinió en quant a la setmana cultural en general.
    I en segón lloc, cal que diga que el malestar per part de tots els que estiguerem alli no deixa d’estar present. Si bé és cert, estem molt agraïts amb la gent que amb capacitat i determinació va actuar, per a que l’accident no tinguera major repercusió.

  2. Clara, pensa sempre en positiu, pensa que encara hagués pogut ser pitjor.

    Al final tot quedà en un “susto”, i afortunadament no va ser res greu, i gràcies a eixes persones capacitades, que van actuar d’inmediat, l’incident va quedar reduït a la mínima expresió.

    Ànim a tu i a tota la Comissió 2009, són coses que passen.

  3. La veritat és que la reacció trobe que no va ser l’adequada, quan vaig veure tot aquell gros de gent córrer cap on havia ocorregut l’accident…no crec que fóra lo millor per a solucionar-ho! Però supose que la histèria es va apoderar de la majoria.
    Respecte a la pregunta que fas, trobe que no estem preparats per afrontar una situació d’emergència.

    I si, certament la setmana cultural ha sigut un èxit que espere no quede eclipsat per l’incident.

  4. Hola Mercé,
    No res, ja dic, tot va quedar en un esglai.

    T’explique: A Sella, el meu poble, localitat de només 600 habitants, situat a la Marina Baixa, al Pais Valencià, des de fa 41 anys celebrem un aconteciment estiuenc denominat Festival, ( aconteciment amb més antiguitat que el conegut Festival de Benidorm, localitat veïna, encara que ens uns quants milers d’habitants més que el meu poble).

    Be, com anava dien-te, el nostre modest Festival tanca la setmana cultural, una setmana plena d’actuacions on la Banda, el Cor, La Rondalla, els grups de teatre, el grup de jazz i el cinema amenitzen les nits de la segona setmana d’agost.

    Les torxes formaven part de la coreografia de l’ùltima actuació del Festival, en tan mala sort que una d’elles es va prendre i va cremar a uns xiquets que participaven en eixa actuació; la resta ja te la pots imaginar pel relat del meu post: Crits, plors, confusió, pànic, tot un gros de gent corrent cap al perill,….

    Gràcies a la rapidesa, determinació i capacitació d’algunes persones que acudiren a atendre als xiquets, finalment tot quedà en un esglai, encara que alguns d’ells van eixir amb algunes cremades en el su cos.

    Per cert, aprofite des d’ací a que seguiu, com segueix jo, el blog de la lectora corrent: És una delícia.

    Gràcies pel teu comentari. 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s