vols col.laborar¿?¿?¿

Com cada matí, de camí a la faena, sintonitze el programa de R3 titulat ” Siglo XXI”. En este mes d’agost el contingut de la programació ha canviat respecte a la de la resta d’altres mesos de l’any. Últimament acostumen “punxar” música elecrònica, però de la bona, innovadora i  cool, que t’ajuda a encarar el dia amb força. També fan propostes de llibres i demés. Avui, la proposta ha sigut singular, i curiosa, i per això m’he animat a publicar este post.

Entrevistaven a un escriptor novell mexicà que havia tingut la idea d’escriure un llibre amb la col.laboració dels usuaris de Twitter, (servei gratuït de microblogging, que fa les vegades de xarxa social i que permet a les seves usuaris enviar micro-entrades basades en text, denominades “tweets”), animava, dic, a tots aquells usuaris interessats en participar en l’elaboració d’un llibre enviant micro-entrades d’una longitud màxima de 140 caràcters durant un període de temps determinat.

La intervenció de l’escriptor era determinant però alhora bastant llimitada. Ell començava la història i els usuaris la continuaven com a ells els semblava; també intervenia quan considerava que l’història s’estancava , com per expemple, en un moment determinat, conta que, en una habitació entraven tants personatges que era gairebé impossible que caberen i s’entengueren tots, aleshores, l’escriptor intervenia enviant una micro-entrada en la que feia fugir al protagonista de l’habitació i d’eixa forma agilitava l’acció.

El llibre havia rebut micro-entrades de nombrosos usuaris de distints països i el resultat va ser molt interessant.

Jo no pertany a cap xarxa social, només tinc este blog que és un tresor per a mi.

I ara pense, i si ferem entre tots els que visiteu el meu blog una historieta curta com la que he descrit abans¿?¿. Vos animeu a col.laborar i participar en ella mitjançant comentaris curts de no més 2 o 3 renglos en la que cadascú continue l’història de l’anterior com millor li semble¿?¿?. I per a no fer-ho molt llarg, deixarem l’entrada oberta uns 3 ó 4 dies des de la seva publicació. Després en tots els comentaris faria un nou post que seria el llibre resultant de totes les  intervencions de cadascú dels participants. Després li encomanaria a Sotano que m’enquadernara tants llibrets com participants hagueren hagut amb la l’història resultant, per a regalar-vos-ho com agraïment per la vostra participació.

Qué vos pareix¿?¿? Vos animeu¿?¿

Vinga la història pot començar de la següent forma:

“Era 1975, i no havia canviat res des de la seva última visita al poble, callada i enrosacada caminava per les nits buscant la llum que la conduiria a la seva casa. El silenci era atronador, no obstant per darrere dels balcons treien el cap totes les que en la seva juventud havien sigut les seves amigues, però que ja no s’atrevien a creuar-se amb ella per temor als seus records”

Vinga animeu-vos i continueu la història, pot ser divertit. 🙂


7 pensaments sobre “vols col.laborar¿?¿?¿”

  1. …a la història viscuda ara fà ja més de trenta anys, quan va tindre que abandonar el seu poble, els seus amics i amigues, part de la seua família i com no sa casa situada en un lloc privil.legiat del poble, al costat de l´ermita, on va naixer i va creixer fins que es va marxar…

    AMPARITO, no es lo meu però vinga…per animar que no siga… CLARETA VINGA EIXA IMAGINACIÓ!!!! d´AÇÍ UN BEST-SELLER comunitario…que boníssima idea amparo!!!

  2. El pas del temps, el pes d’una historia volguda oblidar una i mil voltes, els sentiments enfrontats i la mateixa decisió de tornar, feia que no puguera sino mirar al terra i pensar que en breu tornaria a obrir la porta, la porta de sa casa, i que tot estaria com abans. Perque, encara que no ho volguera creure era el que mes desitjava en aquell moment. Trobar-ho tot al seu lloc. Reconeixer sa casa com el que era, sa casa. El seu lloc.
    La perxa de l’entrada amb algun jersei oblidat, la taula amb el fruiter, que hui estaria buit, les cadires de boga que el iaio reparava i la llar, bruta i apagada, on la iaia, asseguda a la seua cadira de vimet, els contava aquelles histories meravelloses, a les llargues nits de l’hivern, que durant tot aquest temps l’havien ajudat a continuar.

    jejeje… ahi va la meua aportació… bona idea Amparo.

  3. Yo no me atrevo, pero prometo hacer “La más bonita encuadernación de nuestro mundo”. Y que esta propuesta sea un referente para los “creativos de Sella”. Pot mes el que vol que el que pot.

    El despertar de la historia y sus continuaciones, prometen…Vamos ¡¡¡¡¡

  4. Sols pensava en la llum d’aquell raconet que havia estat sa casa. Ara es trobava davant de la pota. Una porta que la rebia amb els signes i marques que deixa el temps i l’oblit a la fusta. Palmotava nerviosa la seua butxaca; ara la bossa…buscava les claus que unes hores abans havia apretat amb força entre les mans mentre, amb els ulls tancats, tornava a viure amb intensitat els seus records.

    Sent molt que sols siguen tres renglonets… perque crec que fins i tot ja m’he excedit, jejejej!!!

    Una idea genial, Amparo.

  5. Clareta ja estava esperan-te a tu també per ací, que sé que t’agrada molt contar històries, i quines històries 😉 !!!.

    Jo dic, si no s’anima açò, igual li cau la perxa de l’entrada al cap a la protagonista s’enrolla en el jersei que hi ha penjat, s’obri el cap i fi de la història jajjajajaj.

    Be “lo” dels tres renglons era una idea per a no cansar als participants, però que cadascú escriga el que li apetixca i amb l’extensió que vullga.

    Gràcies xiques, i va, a la resta de gent que passa per ací, animeu-vos i continueu la història com millor vos semble. 🙂

  6. Xe… si ho arribe a saber li pose la corda de l’ultim burro que va tenir el iaio i la penjem directament…
    jajajajajajjaa !!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s