punt d’inflexió.


“Era 1975, i no havia canviat res des de la seva última visita al poble, callada i enroscada caminava per les nits buscant la llum que la conduiria a la seva casa. El silenci era atronador, no obstant per darrere dels balcons treien el cap totes les que en la seva juventud havien sigut les seves amigues, però que ja no s’atrevien a creuar-se amb ella per temor als seus records, a la història viscuda ara fà ja més de trenta anys, quan va tindre que abandonar el seu poble, els seus amics i amigues, part de la seua família i com no sa casa situada en un lloc privil.legiat del poble, al costat de l´ermita, on va naixer i va creixer fins que es va marxar.


El pas del temps, el pes d’una història volguda oblidar una i mil voltes, els sentiments enfrontats i la mateixa decisió de tornar, feia que no puguera sino mirar al terra i pensar que en breu tornaria a obrir la porta, la porta de sa casa, i que tot estaria com abans. Perque, encara que no ho volguera creure era el que mes desitjava en aquell moment. Trobar-ho tot al seu lloc. Reconeixer sa casa com el que era, sa casa. El seu  lloc. La perxa de l’entrada amb algun jersei oblidat, la taula amb el fruiter, que hui estaria buit, les cadires de boga que el iaio reparava i la llar, bruta i apagada, on la iaia, asseguda a la seua cadira de vimet, els contava aquelles històries meravelloses, a les llargues nits de l’hivern, que durant tot aquest temps l’havien ajudat a continuar.

Sols pensava en la llum d’aquell raconet que havia estat sa casa. Ara es trobava davant de la porta. Una porta que la rebia amb els signes i marques que deixa el temps i l’oblit a la fusta. Palmotava nerviosa la seua butxaca; ara la bossa…buscava les claus que unes hores abans havia apretat amb força entre les mans mentre, amb els ulls tancats, tornava a viure amb intensitat els seus records.


De sobte, un rellamp va il.luminar la novena planta del gratacel més alt de la ciutat on tenia ubicada la seva habitació i, la seva vida.  Els trons i la forta pluja sobre els cristalls de  la balconada, la van traure del somni que, dia rere dia la perseguia confonent-la durant tota la seva vida sense saber en realitat qui era.

Espantada, obrí els ulls i de nou estava sola. En el rellotge marcaven les 3  d’una matinada plujosa de tardor d’un llunyà 2040″.

 

I després de 4 ó 5 dies i gràcies a la col.laboració de  Rosa, Àngels, Clareta, Sotano i Amparo, este és el resultat d’una nova experiència.

Sotano, des d’ací t’encarregue 5 llibrets d’eixos que només saps fer tu, ú per a cadascuna, que continguen el relat que hem fet entre totes.

Eixe serà el meu obsequi per a vosaltres com agraïment a la vostra col.laboració.

Anuncis

7 pensaments a “punt d’inflexió.”

  1. Però, però que ràpid, que genial breu història…i que final..Amparo que se t´ha pegat l´ imaginació de Clareta!!!! Que bones sou xiques, vaja descripcions, m´ha encantat l´experiència curteta i breu, però a la fi, productiva!!!

    Gràcies Amparito a tu per deixar-nos col.aborar !!!

  2. Uaaaaaaa, tinc el cabet grillat de tant pensar, açò cal disfrutar-ho ¡¡¡

    Poquet a poc…vaig fent bocetets a vorer que en sembla millor…

    Diguem que vaig preparant materials i vaig maquetant al mateix temps…

    Vosaltres no sabeu que heu despertat a la serp…però si estiguéreu ací, disfrutaríeu com a porquets ajajajaj, segur, com ho estic fent jo…

  3. Gràcies Amparo per deixar-me formar part. Gràcies… ha sigut un regal poder participar-hi.

  4. A qué a estat divertit ¿¿?¿?

    Hem fet un relat breu però intens, hem estat capaços de fer-li dos desenllaços:
    El desenllaç oficial i seriós, que és el que anirà escrit als llibrets i, el desenllaç destrellatat, SÍ, el que li cau la prexa damunt de la protagonista, s’embolica amb el jersei s’obri el cap, i després passa el burro i l’arremata amb la corda. 🙂

    Sotano, ara dic jo com el fester de la parodia del Xavi Castillo, dels moros i cristians de les festes d’Alcoi:
    – “Xeeee els llibrets els pague joooo,!!!.
    – En Factura¿?¿?¿: NOOOOO.
    – En Black Money”.

    Gràcies xiques, ha estat molt divertit. 😉

  5. I jo és contes-te….

    -A pagar a la plaça (amb c trencada, i l geminada) al cabiló…com Canal 9.
    -Serà precís????
    – A la mi en paga Orange Market si no en bosses de mà, en tragets ..

    Aiii Xavi Castillo, deuríem portar-lo a Sella… i riure fins el ataquet…

  6. Mil gràcies per l’experiència.. ara en vull més!! jejejeje
    Crec que ja sé com estrenaré el regalet de Sótano del dia del llibre 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s