Volia saber com era, és una mania que tinc quan llegueix un llibre, saber quina cara té l’autor i, vore quina impressió em causa.
Un somriure, és la impressió que m’ha produït la imatge de Haruki Murakami, expressió facial que reflecteix també perfectament, el sentiment de plaure i entreteniment que m’ha proporcionat, durant tot el mes d’agost, la lectura del seu llibre: “el salze sec i la dona adormida”.
El salze sec i la dona adormida, és un recull de 24 deleitosos relats on de manera extraordinària narra la complexitat del seu mon interior. Un llibre ple de sentiments on és capaç d’equilibrar amb mestria la tendresa, l’horror i l’angoixa de viure.
L’autor compara els seus relats amb el plaer de plantar un jardí. Jo, m’atreviria a comparar els relats de Haruki Murakami amb la música jazz, i amb la pintura de Claude Monet, máxim representant de l’impressionisme. Ja dic un atreviment per la meva part, però, realment és així com ho veig.
El compare amb el jazz, (estil musical sempre present en la majoria dels seu relats), perque, com una improvisació, crea contes a partir de xicotets detalls, d’una paraula, d’una imatge. Un dels aspectes més cridaners d’estos relats és la presencia, en tots ells, d’un tema addicional, que serveix d’acompanyament al principal. Del relat principal crea línees, les adorna i inclús sobre l’existent, en crea de nous.
Amb l’impressionisme perqué si, Monet era capaç de plasmar extraordinariament en els seus llenços la lum, el color, el contraste, els detalls, Murakami imprimeix amb excel.lent mestria i sensibilitat optimista, la tendresa, l’horror, l’angoixa de viure, emocions totes que ens reserva la vida.
Si et deixes dur per la narració dels seus relats és una delícia, jo m’he deixat dur i el seu regust em romana molt després d’haver acabat la lectura.
Haruki Murakami, tot un especialista de la imaginació plasmada al paper.
de gènere 
Un altre per a la llista de futurs llibres que em proposaré llegir…
Salut Amparo!
Inoblidable Murakami, a que si?…no recorde en quin blog d’un d’estos amics connectats per sella- el cabiló-etc…que acabava de llegir un altre dels llibres de Murakami, no li va donar molt bona nota, llavors jo li vaig recomanar este ” Sauce ciego, mujer dormida” el vaig llegir en castellà perquè les llibreries d’aeroport no solen tindre literatura en català. Només la portada del maquetador era una delícia (deformació professional) i el que d’allí va resultar, com tu dius música de jazz d’un jardí interior extraordinari….
No és fàcil dir-li a algú llig-te este llibre, perquè no saps fins a quin punt arribarà al text tant com un mateix quan el llig. Per això que tu ho faces i arribes a conclusions semblants a les meues és una raó més per a veure que hi ha alguna cosa que ens unix en la xarxa.
Estic encantada de trobar gent que a pesar de la proximitat no s’arriba a conéixer realment, si no fóra per estos blogs que ens revelen les proximitats en els gustos.
Com ell diu en un dels seus contes, els seus relats són “com la lluerna que encara després de desaparéixer, el rastre de la seua llum va romandre llarg temps en el meu interior.”
Tens raó Sotano quan dius que no és fàcil dir-li a algú de lleguir-se este llibre.
El dissabte passat, sense anar més lluny, sopant en un grup d’amics/amigues comentaven els llibres que estaven lleguint, Milenium era el guanyador, seguit de La Catedral del Mar, i altres bet sellers.
Quant els vaig dir el llibre que m’havia acabat de lleguir em van mirar en una cara, i em van dir: un llibre japonés¿?¿?¿, si però traduït, (els vaig contestar) no aneu a pensar que l’he lleguit en llengua autòctona jejejjej.
Res que només les va faltar dir-me que era més rara que un gos verd.
En fi, jo a la meva, que diguen el que vulguen, és més, no serà l’ùltim llibre que em lleguixca de Haruki Murakami.
Quand de temps!! Un plaer trobar-te este diumenge i aixó m’ha fet recordar-me’n del teu blog. 😀
M’alegre que t’haja agradat el llibre. Quasi quasi ens l’haurem llegit al mateix temps. Sols que a mi no és el llibre que més m’ha enganxat… la raó, ja me la comentaràs si continues llegint altres llibres d’ell… 😉
Vaig llegir en una crítica, perque no em pegava en els altres llibres que havia llegit d’ell, que és el llibre ideal per començar amb Haruki. La realitat es que són histories curtes genialment escrites i on com diu Amparo la imaginació del que les fa realitat és INCREIBLE. A mi hi ha certes histories que em fan pensar en dibuixos de Manga!! (I no sols en este recull de histories)
Ara mateix tinc entre mans “After Dark” i han passat per les meues hores d’oci per ordre “Tokio Blues: Norwegian Wood”, “Kafka a la platja”, “El salze cec i la dona adormida”. I confese que el que més em va encandilar var ser el segon “Kafka a la platja”. Ara be.. també soc un bicho raret.
jejjeje Virtu, el plaer és meu…
Virtu, que casualitat jo també estic lleguint-me After Dark, qué fort jejjejej, estic pel principi, en el segon capítol, i de moment està agradant-me.
En el treball hem fet intercanvi, jo li he deixat el “Salze cec i la dona adormida” a la meva companyera Kim i, Marta m’ha deixat “After Dark”. Marta ha estat tot el mes d’agost al Japó (aixó és un viatge el de més, bovaes :)) be, al que anava, que segons esta companyera, per les llibreries japoneses ja estava disponible l’ùltim llibre de Haruki Murakami titulat: “1Q84” (Qué titolet més tendre jajajjaj) no sé si estarà traduït ja o qué.
Vinga Virtu, gràcies pel teu comentari.