després de la pluja

Després d’un agost tremendament sufocant, i d’un setembre inusalment calurós, ahir , per fi, va arribar la pluja. Una pluja fina i constant que, durant tot el dia  ens va acompanyar baix una capa espesa de nuvols anunciant-nos ja, l’entrada en la tardor.

Tal i conforme estava el dia creia jo que no anava a ser possible l’actuació del concert solidari amb el Sahara no obstant això, sobre la boqueta de nit, a Altea, va parar de ploure i, afortunadament el concert es va poder celebrar.  

Un concert tremendament emotiu. Allí estaven els xiquets saharauis amb les seves famílies acollidores de la Marina Baixa; xiquets d’entre 8 i 12 anys que, durant dos mesos aproximadament, han compartit casa, costums, idioma, jocs, i un llarg etecétera amb altres xiquets de la seva edad. Xiquets que han pogut descobrir, per primera vegada, com ix l’aigüa per l’aixeta, com és una muntanya, com és el mar, a qué saben les verdures i les fruites només collir-les de l’arbre, tot allò que per a nosaltres és insignificant i que per a  ells és tot un descobriment.

Un concert molt emotiu i, també molt bé organitzat per  l’Associació Juita d’Altea, i per la d’amics del poble Saharaui de La Vila; Un concert amb molta presència de professorat d’Instituts de la Marina Baixa que, junt a la resta de públic  omplia un recinte per demostrar  la seva  sensibilitzat per la situació injusta del Sahara. Situació d’ocupació que obliga als seus habitants a malviure, des de 1975 en campaments de refugiats al Tinduf, ú dels llocs més inhòspits del món, amb l’esperanza de poder tornar algun dia no molt llunyà a la seva terra avui ocupada.

 

Les actuacions van ser d’allò més variades,  formacions musicals procedents d’Andalusia que, junt a CHAMBAO, van animar i complaure al nombrós públic assistent.

M’agradaria destacar la veu d’una cantant que va acompanyar a CHAMBAO i que després va cantar a soles, Finita de Córdoba, una jove amb una veu potentíssima que en la seua actuació en solitari, acompanyada per un guitarra i la percussió, va cantar una espècie de, (no sé com definir-ho, no soc especialista en música) flamenco-jazz cantat en anglés que sonava molt bé.

Un espectacle altruïsta i desinteressat per part de tots els que el van fer possible, (inclosos els músics, que no van cobrar per les seves actuacions), l’objetiu del qual, era fer possible la construcció d’un centre metge en Zug, en la part del Sahara alliberat.

 

Sella
Sella

Avui, i al meu poble, l’espectacle ha sigut un altre, i és que la “Vuelta Ciclista España” ha passat per ací. Molta expectació, així com molta afluència de gent, per a vore un desplegament impressionant de trailers, helicòpters, motos, ambulàncies,forces de seguretat , que acompanyaven als protagonistes suprems del dia: Els ciclistes.  

La pluja, a la que feia referència al principi del post, ha fet possible avui, que el paissatge estigués a l’altura de les circumstàncies. El verd intens dels pins, il.luminats per un sol potent per damunt d’un cel blau tacat de núvols blancs, ha fet possible dic, que el meu poble es promocionara per ell mateixa, sense falta de  trailers de 13 metros de llarg aliens a la “vuelta” i ubicats  a l’eixida del poble que, no se sap massa bé a qué o a qui estaven promocionant.

 

I és que, després de la pluja l’ambient es veu  més clar.

 

Anuncis

4 pensaments a “després de la pluja”

  1. El concert, certament va estar moooolt emotiu. En varies vegades se me va fer un nus a la gola (encara que per motius diferents), pero sobre tot quan van pujar els xiquets, emocionats, contents, portant la seua bandera, dalt de l’escenari i La Mari cantava “Papeles Mojados”… ai !!

  2. El que és vergonyós, és la contínua actitud neutral i d´indiferència de l´Estat Espanyol cap a aquest afer. Té molt a dir…però bé. Espere que ho passares bé en aquest concert. Jo al final no vaig poder anar, estava tocant amb els sellardos a Mutxamel. Una llàstima…

    Salutacions!

  3. Àngels, no ens vam vore!!! i això que ens vam quedar fins al final…
    I sí, jo també em vaig emocionar molt quan van pujar els xiquets en la bandera a cantar en Chambao.
    fes clic per a vore el vídeo
    Per cert vau veure al guitarra baix de Oléfunk com tocava¿¿?¿ Molt fort li faltava la mà, però qué bé ho feia!!!! jo amb les dos mans soc més discapacitada que ell. Espectacular.

    Agostí així és, la indiferència, en tots les seves vessants, és molt destructiva, jo crec que amb ella, el que es preten és l’allunyament de la realitat que, està ahí però que no es vol vore.
    Per cert, moltíssimes gràcies per la teva inestimable contribució i col.laboració en la Banda de Sella.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s