Els últims aconteciments polítics locals, comarcals i autonòmics em fan reflexionar i, a la vegada recordar, un post publicat el passat juny amb motiu de les eleccions europees d’enguany, en el que feia referència a l’escepticisme, la decepció i la desconfiança en relació amb la política i els polítics.
Recorde que feia menció a que la gent comú i corrent estavem (i estem) farts del sistema polític tradicional, que volien (i volem) coses noves, que desitjavem (i desitgem) canvis seriosos, noves formes de fer política, una política sana, transparent i participativa, en definitiva voliem (i volem) recuperar la confiança. Volem gent seriosa, honesta i decent per tal de redreçar la nau del governs de les distintes entitats.
La desconfiança crea incertidumbre i ambdues és impossible eixir de la crisi.
Els partits polítics estan en crisi perquè la societat els exigeix democràcia interna i no la posseïxen. Perquè els seus fundadors els consideren els seus patrimonis. Perquè els seus programes, estatuts i principis no tenen congruència amb la seva pràctica diària . Perquè exerceixen el monopoli del poder, a despit i excloent als ciutadans i a la societat civil . Perquè s’han convertit en caçadors de candidats que els asseguren triomfs, sense importar-los conviccions o projectes. Perquè van ingressar de sobte al màrqueting efectista i a la publicitat mediàtica . Perquè lluny de buscar consensos reals i legals, ho han fet en la foscor i al marge de la llei.
Amb poques paraules la gent està farta de tant sense sentit !!!.
de gènere 