Puntuals, com des de fa ja uns dies, a les tres de la vesprada i només eixir de la faena, comencen a caure les primeres gotes que anuncien la tempesta a punt d’esclatar.
Una gran massa nuvolosa de color gris blanquinós cubreix el sol, converteix la llum en foscor, i en només uns instants, les primeres gotes cauen acompassades, grosses,gelades, cristalines, amb força!, i dibuixant unes bombolles al estavellar-se en l’asfalt.
El vent de llevant acompanyna a un banc d’ocells esparvorits que volen precipitats en busca de refugi. Este vent és el que converteix la fina cortina de plutja en un teló espés d’aigua impenetrable responsable d’elevar-me els nivells d’adrelina fins a llímits insospitats.
Avance lentament amb les mans apretades al volant, el vehicle per moments més bé sembla un vaixell que un cotxe. Les rodes trenquen l’aigua de la carretera formant dos figures aquàtiques laterals a mena ventalls. Les clavegueres es veuen impotents d’engolir els litres i litres d’aigua que des de les sèquies i des dels margens arriben a les seues boques.
De sobte un llamp cau des de l’espés i extens núvol, seguit d’inmediat d’un tró ensordidor, indicant-me que la tormenta està ahí, ben a prop i que no té ganes d’abandonar-me.
Gent corrent tota un xop, paraigües girats per l’acció del vent, margens que s’assolen perquè no resisteixen més el pes de l’aigua i del fang; vehicles volcats a la vora de la carretera, cortines d’aigua sobre el vidre delanter del cotxe que m’impedeixen totalment vore més enllà de tres metres: Caos.
Desorientada durant uns kilómetres, l’instint i la intuició en fa seguir avant, poc a poc, amb precaució, amb la màxima, però avant. Instants d’incertidumbre, i per qué no dir-ho, de por també.
M’endinse pel tunel que atravesa la muntanya, barrera natural que separa les dos Marines, i a l’eixida, de sobte, un sol brillant, potent, donant llum i color al blau penetrant del mar, al verd intens dels pins; la terra mullada, la claretat, la vehemència de l’harmonia i la calma que contrasta total i absolutament amb l’ambient de la tempesta de només uns instants.
Feia molt de temps que no m’engolia una tempesta d’esta magnitut, pot ser mai m’ha engolit una tempesta d’esta magnitut.
de gènere 