El d’avui ha sigut un dia de no parar, de fet duc molts dies, molts mesos! de no parar: Treball, fills, casa, ,,, em falten hores i em sobra esgotament.
Este estiu ha sigut un estiu de canvis per a tots.
L’estiu ha passat i les vacances no m’han sabut a res. Per cert, he tingut vancances ¿?¿?¿ Realment no han sigut vacances, més bé diria jo un canvi d’activitats que no m’han permés desprogramar el meu cervell, per la qual cosa, el cansament físic i mental m’ha envaït i m’ha acompanyat durant tot este any. El cos ho ha notat.
L’altre dia, arribava a les meues oïdes una conversació aliena de la que no participava, conversació en la que una dona de la meva edad comentava que, desitjava fer-se una operació a la cara per tal de llevar-se les arrugues. Em vaig quedar pensant si seria capaç de sotmetre’m a una operació d’eixe tipus: Definitivament no. No obstant això i, després d’una estona, el que vaig pensar és que, probablement sí em sotmetria a una operació mental: Obriria i extrauria el cervell, l’airejaria i l’espolsaria tota la burumballa mental que no cal, el colocaria de nou i tancaria. Sí, així, com sona, perqué és tal la sobresaturació mental que tinc que, a vegades pense que el meu cervell és capaç d’esclatar en qualsevol moment, com un meló madur: Crack.
I no exagere gens, certament és així, és tanta la informació que conté el meu cervell, són tantes coses!, que jo crec que la seva capacitat està arribant al màxim.
Escriure m’ajuda a alleugerar-me’l, i els post’s són com una mena de bàlsam, d’atenuants fabulosos.
Per diverses raons, que ara no venen al cas, afortunadament dispose de moments de soletat, d’intimitat personal, on el silenci em permet encontrar-me a mi mateixa, com a persona individual, sense referents ni referències. Són moments de felicitat. M’agrada estar en mi mateixa, com ara que, en la soletat en la que estic inmersa, gaudeix del silenci com la més bella de les melodies possibles.
I com l’operació mental és una utopia, al meyns en l’actualitat, aprofite mentrestant els moments de soletat i silenci per a depurar i descogenstionar el meu tollit cervell.
de gènere 
Diu Calderón de la Barca al Auto Sacramental de “La Cena del Rey Baltasar”:
Y en fín, inquieto y violento,
por donde quiera que voy,
soy todo y nada, pues soy
el humano pensamiento.
Mira si bien me describe
variedad tan singular,
pues quien vive sin pensar
no puede decir que vive.
Aixina que …a pensar
Savies paraules les de Calderón de la Barca, ara bé, el que realment m’agradaria, seria desconectar el meu cap durant una “temporaeta”, deixar-lo en blanc i, no pensar. Jo crec que deixa manera descansaria i contribuiria a buidar-lo de burumballa que m’ocupa molt d’espai i que no em serveix per a res.
Tal vegada, i ara que ja estan tots col.locats, un viatget, encara que llàmpec, no em vindria gens malament.
Uummm!!! gens malament.