Farà uns quince dies vaig realizar un viatge llàmpec a Granada, ho necessitava, no hi havia eixit en tot l’any, i el meu cos m’ho demanava. El meu home anava per motius de treball i jo em vaig apuntar. Era conscient que anava a passar més d’un moment a soles, però això no em va supondre cap problema, doncs plànol em mà i pedre’m pels carrers de Granada va ser d’allò més gratificant; la càmera de fotos, cremava. La veritat és que quant vas a soles aprofundeixes més en els detalls,passant éstos a ser objecte de observació i alguns d’ells d’admiració.
Granada està a escases tres hores i mitja, i durant el curt viatge fins hi arribar pots admirar un variat i bell paisatge. A destacar els molins eòlics (pels quals sent una gran admiració, tot s’ha de dir), els extensos camps d’oliveres degudament treballats, les muntanyes de carrasques i, els frondosos boscos que s’integren en els impecables parcs naturals de la sierra de Baza i de Huétor.
Ja en la ciutat, passetjar pel seu centre és un goig, doncs prevaleix el dret del vianant sobre el del conductor. Forma de lograr-ho: Restringir el trànsit, autoritzant circular només a taxis, autobusos i alguns vehícles de propietaris residents en el centre.
Els carrers nets i aseats. (No sé, pot ser siga ésta una mania meua, la de la neteja i manteniment adequat de les ciudats i pobles, pense que una localitat neta i aseada, a més de ser higiènica i agradable per a viure, conta amb elevades probabilitats de ser visitada de nou). En la mateixa línia estan els jardins, delicadament cuidats, així com les nombroses fonts que amb el seu constant brullar de l’aigua donent una sensació de tranquillitat i frescor al vianant que les atravesa.
Casualment eixe cap de setmana era festiu, i en algunes placetes hi havien paradetes de fruites, dolços, i fins i tot una de xocolate, a la que em vaig arrimar al escoltar parlar en valencià, preguntant als seus propietaris d’on eren, resultant ser de Sueca. Es van alegrar molt encontrar-se amb gent de la terra, i em van contar que duien molts anys servint xocolote a una xocolateria de la zona. La paredeta constava de dos parts, una on venien el dolç i l’altra on tenien una exposició de la fabricació de xocolate. Eixe dia feien una degustació i, amablement em van regalar uns tickets.
Pas obligat són els carrerons que hi han al voltant de la Catedral. Carrerons estrets i plens de gent que es barregen amb els vendedors del zoco, i visisitants i també una quadrilla de dones que, per qué no dir-ho, t’agobien volent donar-te una rameta de romer o ciprer. No havia manera de llevar-me-les de damunt, són tan llestes que no necessites dur al front “Sóc turista” per a que t’aborden volen donar-te la rameta de romer i lleguir-te la mà.
La Catedral, majestuosa per fora, imponent per dins. Pot ser siga una de les més boniques que he vist. Entres en ella i notes una sensació de inmensitat, de pau. Té una lluminositat inusual, ja que la majoria de les seues vidrieres són transparents que amplien més la seva capacitat donant una sensació de grandiositat e infinitat. Amb só estèreo, proporcionat pels seus dos orgues, uno en front de l’altre, escoltar la seva música deurà ser un plaer dels Deus. L’Altar, majestuós, així com la imponent portalada d’entrada, els seus llibres de cants gregorians, les seues vidrieres que fan d’esta, una de les Catedral dignes de visitar.
Visita també obligada la dels bars, per a degustar les seues variades i sabroses tapes, així com el seu dolç típic, “els piononos“. La història dels piononos és confusa ¿origen àrab o fets en honor del papa Pius IX? són una espècie pastisset borratxo i la veritat és que estan exquisits .
I, El parc de les ciències, edifici ampli, modern, vanguardista on es va cel.lebrar unes jornades denominades “Ciencia en acción” i que realment van ser el motiu del viatge.
L’Alhambra. Amb motiu del X concurs nacional de ciència en acció, motiu pel qual es va organitzar el viatge a Granada, el parc de les ciències va organitzar una visita a l’Alhambra centrant l’atenció en aspectes relacionats amb l’Astronomia que estan presents en aquesta emblemàtic monument històric.La visita va ser nocturna, i la sensació indescriptible. Preparada per a fer-li innumerables fotos, “mi gozo en un pozo”, doncs no estaven permeses les fotos en flash, i clar sense flash no eixia res. Com no vaig poder retratar res, vaig atendre escrupulosament al guia i éstes són algunes de les seues resenyes de les que me’n recorde.
En la construcció d’alguns espais de l’Alhambra es van emprar els coneixements astronòmics, imprescindibles a l’hora d’orientar-los. Les dependències de la zona dels palaus, per exemple, té una acurada alienació Nord-Sud. L’orientació de les estades i l’ús de les cornises fan que estes reben més sol a l’hivern i menys a l’estiu. Els laterals llargs de la Alberca del Pati dels Arreyanes marquen amb una precisió sorprenent la línia nord-sud, el que fa que les columnes de la galeria nord funcionen com l’agulla d’un rellotge solar marcant l’hora sobre el sòl amb la seva ombra.
També són un important exemple d’aplicació de coneixements astronòmics l’orientació de la mesquita principal i la de diversos oratoris xicotets, construïts mirant cap a la Meca.
Al saló d’Ambaixadors, on es trobava el tron i es realitzaven les recepcions oficials, hi ha una meravellosa cúpula composta de 8,017 peces, en què es representen els Set Cels del Paradís Islàmic, amb el tron de Déu situat en el vuitè cel, representat pel cub central. És una bellíssima representaicón de l’Univers.
L’astronomia és present també en els poemes que apareixen en l’abundant decoració epigràfica de l’Alhambra. Podem destacar els que hi ha al Ptio dels Arrayanes, a la Sala de la Barca, en l’arc d’entrada del Saló d’Ambaixadors, al Sala de les Dos Hermanas, que deu el seu nom a les dues grans i idèntiques peces de marbre de més de 1,500 kg. extretes i transportades des d’Almeria per ser col.locades a la sala que els deu el seu nom.
Altre punt d’interès és l’oratori situat funt a la Torre de Comares, el millor orientat cap a la meca de tots els conservats a l’al-Andalus.
I, fins ací el resum del meu viatge a Granada, ara només queda esperar el següent, que espere siga aviat.
A continuaciò un extens recull de les fotos preses, que per a millor visualització, caldrà fer click damunt d’elles. (no són fotos espectaculars, només pretenen recollir la quotidianitat dels tres dies que vaig passar en Granada).
