el poder de la llum

Anava amb la sensació de que feia tard. Amb el sol fora i, amb una hora de més en el relotge del meu cotxe, avui, me n’he anat cap a la faena un tant desorientada. No parava de mirar el rellotge, i acte seguit llevar-li una hora.

Sempre em passa el mateix, mai tinc temps, ni ganes d’actualitzar l’hora del rellotge del cotxe, i els primers dies, des de que canvien l’hora, la sensació de fer tard no hi ha qui me la lleve.

I és que, com tots sabem, ahir van canviar l’hora. Anares per on anares la conversació “estrella” d’ahir era la del canvi d’hora. Que si a les dos d’ahui eren la una d’ahir. Que m’he alçat i no sabia l’hora que era. Que si no sabia si s’havia de retrasar o adelantar el rellotge. Que a mi no m’agraden estos canvis perquè es fa més pronte de nit i és un avorriment… I és que, curiosament, tots els anys per esta època la conversació versa sobre el mateix tema: el canvi d’hora.

Es canvia l’horari, diuen, per a estalviar energia, no ho sé exactament, el curiós del cas és que, davant de ma casa hi ha una obra, i la setmana passada a les 7h30m, quan començaven a treballar ho feien amb una potent llentarna. A eixes hores encara era de nit i no s’hi veien. Avui, no obstant això, de matí, no necessitaven la llentarna perquè el sol ja estava fora; ara be, al voltant de les 18 hores la llentarna la tenien de nou encesa. Aleshores, on està l’estalvi d’energia?. Curiós no?. Be siga com siga, jo crec que, si esta mesura la porten a terme en tota la Unió Europea serà perquè en realitat serà efectiva, o al meyns això espere.

Es canvia l’horari, per tant, per a aprofitar la llum solar al màxim, i és que la llum solar sustenta la vida de quasi tots els essers vius del planeta.

La falta de la llum solar pot ser catastròfica, i en les persones és, moltes vegades, la causa del desànim, del cansament injustificat, de l’apatia i fins de la depressió, que no sol manifiestarse en altres èpoques de l’any. És la anomenada depressió invernal, definida pel doctor Rosenthal amb el nom de “trastorn afectiu estacional” propi d’estes latituds, i té a la llum, com el seu enemig natural. L’explicació és senzilla: la llum és responsable de la producció i regeneració hormonal i per aixó influeix en l’estat anímic, físic i mental.

He viatjat per alguns països nòrdics, i aspectes com ara la tecnologia, la tolerància, la modernitat, i els alts nivells de benestar social, han fet que, de vegades, em donaren ganes de quedar-me a viure en ells, però en el fons reconec que, tot i que el poder d’estos avanços socials i tecnològics són molt importants, mai podran igualar al poder de la llum presents en estes latituds.

Estar més d’una setmana sense la presència del sol, seria terrible, probablement m’apagaria com un ciri.

5 pensaments sobre “el poder de la llum”

  1. A mi també m’agrada molt el nord (el d’Europa i el d’Amèrica; Sibèria no la conec), però no crec que pogués acostumar-me als llargs hiverns d’aquells països. Per una banda, pel fred, però per una altra, per la manca de llum solar. Fa anys vaig anar a un congrés a Tromso, una ciutat noruega que es troba a uns 400 km al nord del cercle polar àrtic. Era l’agost i era fantàstic, només un parell d’hores de foscor. No me n’hauria anat a dormir cap dia. Però em van explicar que des de finals de novembre fins al febrer era sempre de nit. Quina angúnia em faria no veure el sol durant tant de temps!

  2. La ciutat més al nord que he visitat ha estat Oban, localitat situada al Nord-oest d’Escòcia, va ser també a l’estiu, en ple agost, però feia un fred que pelava. Recorde que només baixar de l’avió vaig anar directa a comprar-me un forro polar, doncs la roba que hi portava no era gens apropiada.

    Escòcia també és molt bonica, però ja dic, en ple agost i plovia tots els díes; la llum solar era tot un luxe, doncs era molt difícil que lluira més de tres hores seguides al dia.

    Ara be, reconec que tot i passar fred i no vore gaire la llum, sóc un apassionada dels països nòrdics. Islàndia, el meu sommi, que enguany per diverses raons, no ha pogut ser. Pot ser l’any que ve?. Però això si, de visita i després, cap al Mediterrani. 🙂

  3. És la mateixa raó per la que molta gent d’allà acaba venint-se cap ací. Les colònies de noruegs, alemans i anglesos que en tenim per ací donen bona fe.

  4. Jo no sé no sé… veure poquet el sol supose que ha de fer que tot siga més “trist”, però des del punt de vista d’un mediterrani. Vull dir que de segur que ho és, però ho serà tant?. La major part de noruegs i alemanys que se’n venen ja són vells. Supose que tot és una qüestió de costum, alli són més “d’estar en casa” i ací, comparats amb ells, no parem una estoneta…però jo si que provaria, supose que no m’acostumaria al canvi, però ho provaria.

  5. A mi m’agrada molt la nostra llum…
    Jo el mes al Nord que he estat ha sigut a Ostende (Bèlgica) al pont de la Purissima, ja fa uns anys, i sincerament, això de tot el sant dia, durant 4 dies, plovent… uf!
    Quan vam baixar de l’avió a espanya… el primer que vaig mirar va ser el cel.
    Per altra part, recorde que quan un amic nostre va estar d’erasmus a Finlandia em va contar que va haver un moment que es va tindre que comprar un flexo que tenia una llum molt potent, “com la del sol”, i que això era molt comú allí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s