la resiliència

És tot un ritual.

Quan el rellotge marca les tres de la vesprada, tanque la porta del meu despatx, m’enfile cap al cotxe, i de camí a casa, sintonitze el programa “los elefantes sueñan con la música”. Com encara em queda un bon rato per arribar-hi, és un bon moment per a fer un resum mental de la jornada laboral que acaba de finaltzar: intervencions dutes a terme, objetius aconseguits, altres que hauran d’esperar, recursos emprats, cridades telefòniques, persones ateses,i un llarg etcétera

Però sense dubte són les Persones el principal motiu de la meva reflexió, i la d’avui s’ha cetrant en el següent questionament:

Si partim de situacions adverses comparables, i apliquem recursos i prestacions similars,

  • per què s’obtenen resultats tant diferents en unes persones i en altres?.

  • Per qué en uns casos s’experimenta una recuperació i altes probablitats de superació personal i en altres, és la cronificació el resultat de la intervenció?

  • Són els factors externs els responsables d’estes diferències o haurem de buscar factors interns, personals en els resultats obtinguts?

  • Qué falla?

Pensant en açò, he traslladat esta situació a altres elements, i he intentat fer una comparació mental amb ells, doncs així com alguns objectes recuperen la seva forma inicial, una vegada desapareixen les forces causants d’eixa deformació, existeixen també persones que logren recuperarse de situacions adverses una vegada les seves causes prescriuen.

Un moll, per exemple es deforma al exercir força sobre ell, però quan deixem d’exercir-li força, recupera la seva forma inicial.

Ara be si agafem un troç de plastilina, l’apretem, ésta no recuperará la seva forma inicial al eliminar la nostra força sobre ella

  • Serien comparables el comportament d’estos elements al d’algunes persones?

  • I si el moll o la plastilina forem les persones i les forces que exercim sobre elles, les situacions adverses que les afecten negativament?

  • Quines característiques tenen uns elements/persones que no disposen els altres per a lograr la seva recuperació.

  • De qué depen?

Doncs be, un concepte que ens pot ajudar a entendre estes situacions és la resiliència, però qué és la resiliència?

El moll és un element resilient, la plastilina,no.

El significat del terme resiliencia (l’etimologia del qual es troba en el verb llatí resilio, resilire: saltar cap a enrere, rebotar) depèn del context que es prenga

En enginyeria, resiliencia és la quantitat d’energia que pot retornar un material elàstic sense absorbir-la. Éste terme provinent de la física, va ser adoptat en els anys vuitanta per les ciències socials per a caracteritzar a aquelles persones que, a pesar de néixer i viure en condicions d’alt risc, es desenvolupen psicològicament sans i socialment recuperats. En ecologia es refereix a la capacitat de les comunitats d’absorbir (en el sentit de suportar) perturbacions.

Per tant puc arribar a la conclusió, (sempre questionable evidentment) que eixe grup de persones, a les quals se’ls ha aplicat una sèrie de recursos i prestacions per tal de eliminar els factors externs que els impedeix la seva recuperació i, no logren aconseguir-ho, la intervenció hauria de complementar-se amb l’aplicació de dinàmiques de resiliència, per tal de modificar els seus factors interns per a aconseguir desenvolupar  la capacitat de sobreposar-se a eixes situacions adverses, fomentant aquells aspectes com ara  l’autonomia individual, l’empatia, la motivació a l’èxit autogestionat, i treballar també la seva autoestima i sentiments d’esperança per a que la superació siga una realitat.

Llibres relacionat amb la resiliència  “Mal de escuela” de Daniel Pennac

Música  

PowerPoint

Anuncis

4 pensaments a “la resiliència”

  1. Y lo que aprendo contigo….no hay como ponerle nombre a las cosas y si es cierto que se dá en física (de eso me sonaba)…cúan diferente es verlo aplicado a las personas…y ahora ya sé como definir a esas personas que salen ganando de todas las dificultades…y oensar que hay gente que menosprecia la psicología¡¡¡, ganando me refiero a sabiduría…gracies de nou per acostarmos el coniximent.

  2. Be, reconec que son post’s molt simples, molt d’anar per casa, però be, ens pot servir per a conèixer un poc l’aplicació de conceptes científics a situacions socials quotidianes.

    Altres conceptes fisicoquímics com ara el segon principi de la termodinàmica, conegut amb el nom d’entropia, són també utilitzats en les ciències psico-socials. Probablement, un dia d’estos faré un xicotet post al respecte, per què és realment interessant l’aplicació d’este terme als sistemes familiars. També recomanaré una pel-lícula molt coneguda, que ho ilustra perfectament.

  3. Gràcies Amparito, que post de professional ;-), la teua experiència amplia les meues nocions teòriques…ja et conte el meu Pràcticum, tot arriba…yo tengo, yo puedo…estic molt contenta per que no pensava que arribaria a on he arribat. Ja et donaré mal de caps enguany!!!! 😀

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s