llengües viperines

Va ser lleguir l’article de Javier Cercas, publicat el diumenge passat al Pais Semanal, amb el títol “Milagro en Madrid” i, vindrem al cap determinats comentaris desafortunats deixats en alguns blogs que habitualment visite.

Com que el contingut de l’article guarda molta relació amb el contingut d’eixos comentaris, he pensat publicar este post.

llengua viperina
llengua viperina

Javier Cercas resumeix el seu article amb esta frase: “Per a nosaltres, un debat intelectual consisteix en triturar personalment a l’adversari”, i  és que el fet que ú, opine diferent a un altre, éste no té dret de proferir atacs personals sobre aquell per no coincidir en la seva opinió.

Continue amb Javier Cercas que cita a Alejandro Rossi en este article, dient:

” Hi ha una frase de Alejandro Rossi que he citat un millió de vegades i que trataré de citar al meyns un altre millió: Rossi diu que la tolerància consisteix en no confundir un error intelectual amb un error moral; en altres paraules, vosté i jo podem discrepar en tot, però ni vosté ni jo som per això uns fills de puta: el que ocurreix és que només ú dels dos està equivocat o que, ú dels dos està més a prop de la veritat que l’altre”.

La tolerància no consisteix en acceptar que totes les idees són respectables, quan és evident que hi han idees respectables i altres no ho són, en canvi el que sempre és respectable són les persones que les sostenen.

Doncs això que, a pesar de les titulacions acadèmiques d’alguns interlocutors, la veritat és que encara el debat, poguerem calificar intelectual, continúa sent quasi impossible.

Anuncis

6 pensaments a “llengües viperines”

  1. Hola Amparo.

    No he tingut la sort de llegir l’article complet, però m’ha agradat molt la frase de Javier Cercas que el resumix.

    En un curs de negociació el primer que ens van dir va ser “hay que atacar las ideas, nunca las personas” i es molt semblant al que diu Javier Cercas. El generar un debat, per mí, té un punt de negociació. En un debat cada una de les parts intenta “guanyar” els maxims adeptes de la seua idea u opinió, però el que no sol fer-se és escoltar a l’adversari, és no anar en idees preconcebides de l’adversari, és gastar el recurs fàcil de la crispació atacant la persona no la idea per intentar decantar l’auditori. Vamos en cap moment es pensa que en un debat es pot seguir una estratègia de “guanyar”-“guanyar”.
    Solem invertir molt mes temps i energia defenent idees o atacant les persones que les defensen que escoltant el que ens volen transmetre.
    Però clar… fer aixó implica un canvit. I estem preparats o volem preparar-mos per canviar el chip?

  2. Aixina és Virtu.
    No sabem parlar ni defensar les idees sense atacar al que opina diferent a nosaltres. Guanya que més crida, qui més insulta, qui més ferix, i així ens va.
    Jo crec que en la diferència d’opinions està l’oportunitat de canviar.

    Però, els canvis, qué difícils són de dur a terme. Actuem per inèrcia, com ho hem fet sempre, i ara, més que mai, en estos temps tan difícils, si no canvien no podrem superar la crisi. Ja no val fer el que hem fet fins ara, perquè d’eixa manera tindrem el que tenim, i el que tenim ja de poc ens serveix.

    Efectivament, hem de canviar el xip, encara que preparats jo crec que no s’està.

  3. Saps tot aixó pero calles. Entens el significat de la tolerància pero no contestes. També és una manera de guanyar, eixa de no entrar en el seu joc, sí…

    De tota manera, sense voler ser una justificació (que igual sí que ho és), la versió cibernàutica és un poc diferent de la real.
    🙂

  4. Hola Morning,

    Mira que m’agrada lleguir els teus post’s i comentar-te’ls, però és que a vegades en fa un poc d’apuro, doncs quant meyns m’ho espere sempre hi apareix un individuo que sense dirigir-me a ell, em questiona la meva opinió des del vesant personal, no des de la opinió en sí.
    No sé, igual vol fer-se el graciós però no entenc eixa gràcia, les seves formes són bastant agresives, i encara que no entre en el seu joc, sí que arriben a molestar-me.

    I, quanta paciència…!!! 😉

  5. Després d’escriure el comentari vaig pensar que m’havia precipitat, perque igual ho havia entés malament i parlaves d’altra cosa. Pel que dius pareix que no.

    En fi, tu fes el que el done la gana, óbviament…

  6. Vaja, dos blogs connectats en els seus comentaris…
    Jo entenc a Amparo i entenc a l’altre comentarista, igual que entenc que és difícil separa a la persona (que respectes) de les seues opinions que poden arribar a paréixer obscenes (o la seua manera de dir-les)…Entenc les sectes i no per això deixaria d’intentar traure d’allí als seus fidels, però sempre , sempre amb humor, si no és així, preferisc no entrar al drap…per a buscar la veritat, preferisc assentar-me en una taula cara a cara i parlar fins a avorrir-nos.. 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s