el lector de DNIe

el lector dni

el lector del DNIe

La setmana passada apareixia un notícia en la web de l’associació elcabilo en la que es posava de manifest la col·laboració d’esta associació amb la campanya de Red.Es per a la distribució gratuïta de mes de 300.000 lectors de DNIe (DNI electrònic) entre tots els ciutatans espanyols.

El motiu de la campanya, fomentar l’us del DNIe, repartint els lectors de forma gratuïta, només pagant el solicitant 2€ en concepte de despesses d’enviament.

Com pareixia prou atractiva la iniciativa, i a més a més barata, vaig accedit a la web i el vaig demanar. La meva sorpresa ha estat, avui quan he arribat a casa i el tenia dins de la meva bústia. En meyns d’una setmana!. Més ràpid, jo crec que impossible.

Ara només cal que familiaritzar-nos amb ell i utilitzar-lo cada vegada més.

La normativa

Existeix una normativa, concretament la Llei 11/2007, de 22 de junio d’accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics, en la que estableix que, el Document Nacional d’Identitat electrònic està habilitat amb caràcter general per a totes les relacions amb les Administracions Públiques, i per això s’impulsa com fórmula per a estendre l’ús general de la signatura electrònica. També s’establix l’obligació per a qualsevol Administració d’admetre els certificats electrònics reconeguts en l’àmbit de la Llei de Signatura Electrònica.

Els motius

I és que, determinades edats de la humanitat han rebut la seva denominació de les tècniques que s’empraven en les mateixes i avui podríem dir que les tecnologies de la informació i les comunicacions estan afectant també molt profundament a la forma i fins i tot al contingut de les relacions dels sers humans entre sí i de les societats que s’integren.

Una Administració a l’altura dels temps que actua, ha d’acompanyar i promoure en benefici dels ciutadans l’ús de les comunicacions electròniques. Estos han de ser els primers i principals beneficiaris del salt, impensable fa només unes dècades, que s’ha produït en el camp de la tecnologia de la informació i les comunicacions electròniques, i les Administracions han de comprometre’s amb la seva època i oferir als seus ciutadans els avantatges i possibilitats que la societat de la informació té, assumint la seva responsabilitat de contribuir a fer realitat la societat de la informació.

Les tecnologies de la informació i les comunicacions fan possible acostar l’Administració fins a la sala d’estar dels ciutadans o fins a les oficines i despatxos de les empreses i professionals. Ens permeten relacionar-nos amb ella sense cues ni esperes. I fins i tot rebre serveis i informacions aliens a activitats d’intervenció administrativa o autorització; permetent als ciutadans veure a l’Administració com una entitat al seu servei i no com una burocràcia pesada que comença per exigir, sempre i per a començar, el sacrifici del temps i del desplaçament que imposa l’espai que separa el domicili dels ciutadans i empreses de les oficines públiques. Però, a més d’això, les noves tecnologies de la informació faciliten, sobretot, l’accés als serveis públics a aquelles persones que abans tenien grans dificultats per a arribar a les oficines públiques, per motius de localització geogràfica, de condicions físiques de mobilitat o altres condicionaments, i que ara es poden superar per l’ocupació de les noves tecnologies.

el futur

Siga esta iniciativa el començament per a donar eixe pas transcendental que facilite, en igualtat de condicions, la plena integració de les persones en la vida pública, social, laboral i cultural.