el ángel exterminador

Anit, pel CANAL+, vaig tindre gust de tornar a vore una pel.lícula que feia molt de temps no hi havia vist: El Àngel Exterminador.

El Àngel Exterminador, formava part d’un treball d’un curs post-grau sobre “Terapia Familiar Sistèmica”que allà per l’any 1992 em van encomanar. El treball consistia en aplicar el segon principi de la termodinàmica, l’entropia, als sistemes socials.

La pel.lícula.- es tracta d’un drama surrealista (1962) de Luis Buñuel, una paràbola sobre la descomposició d’una classe social, tancada en si mateixa, la burgesia.

Breu SINOPSI: Al finalitzar un sopar en la mansió dels Nóbile, un grup de burgesos descobreix que una raó inexplicable els impedeix eixir del lloc. Al transcórrer els dies, la cortesia inicial dels convidats es transforma en el més primitiu instint per la supervivència. El caos i el desordre s’apoderen per complet d’este grup de persones.

L’entropia.-  Col·loquialment, pot considerar-se com el desordre d’un sistema. Es diu que un sistema altament distribuït a l’atzar té alta entropia o entropia positiva.

El segon principi de la termodinàmica estableix el creixement de l’entropia. La màxima probabilitat dels sistemes és la seva progressiva desorganització i caos. Els sistemes tancats estan irremeiablement condemnats a la desorganització.

La relació entre l’entropia i el sistema social de la pel.lícula (grup de burgesos) es tradueix en la desorganització i caos com a conseqüència del tancament d’eixe sistema sobre sí mateixa.

Per tant el desordre augmenta en els sistemes socials,( família,  grup, o comunitat) i augmentarà en proporció directa a lo tancat que es trobe este sistema a les influències exteriors.

L’única font d’entropia negativa (d’ordre) està en l’exterior del sistema, i per tant caldrà que entre informació de l’exterior amb l’objetiu de lograr una nova organització i un nou ordre.

En situacions, com ara la de la pel.lícula, de tancament i desordre, el pitjor de tot és que ningú es planteja ni pregunta per qué no eixir si tenen (tenim) les portes obertes…

Després de 17 anys, segueix cridrant-me l’atenció la seqüencia final de la pel.lícula on apareix un ramat d’ovelles que entra en l’èsglèsia.

I és que les ovelles no es pregunten per què van a l’església. Simplement, van.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s