Relacionat amb el contingut de l’últim post, sobre el rebuig per part del Govern Valenciá de la subvenció estatal per a l’adquisició d’ordinadors per a l’escola pública, i atenent a les elevadíssimes xifres de fracàs escolar en la nostra comunitat autònoma que ens situa en la capçalera de tot l’estat espanyol, m’ha vingut a la memòria un reportatge emés l’any passat sobre l’educació modèlica amb resultats extraordinaris en un pais de només 5,3 milions d’habitants: Finlàndia.
Finlàndia té una població similar a la de la Comunitat Valenciana, al voltant d’uns 5 milions d’habitants, una economia altament industrialitzada, basada en grans recursos forestals, alts nivells d’inversió de capitals, màxim desenvolupament tecnològic, excel·lent benestar i seguretat per als seus habitants. Els sectors econòmics més dinàmics de Finlàndia són la indústria de la fusta, els metalls, l’enginyeria, les telecomunicacions i les indústries electròniques, i el disseny. Però, sense dubte l’èxit més assombrós ha estat l’Educació.
Els finlandesos van emprendre fa 30 anys profundes reformes en el seu sistema educatiu i van tindre oportunitat de constatar els seus efectes positius de manera inqüestionable en el marc d’un extens estudi comparatiu fet pel grup PISA en l’any 2003, on es despren que Finlàndia va assolir:
- 1er lloc en lectura entre els 43 països participants (els 30 països de l’OCDE i 13 països associats);
- 1er lloc en matemàtiques
- 1er en ciències.
Mantenint-se entre els primers països del món per l’eficàcia de la seva educació.
Però, que fa Finlàndia per a obtenir estos resultats tan sorprenents?.
Fent click en la imtage següent es pot vore un interessantíssim reportatge narrat per un reporter espanyol de XL Setmanal qui va viatjar l’any passat a Finlàndia per a passar 24 hores veient com era la vida d’un estudiant de 15 anys en una escola pública de Finlàndia.
Aquestos són els indicadors més relevants extrets del reportatge:
Per llei, cap alumne pot viure a més de cinc quilòmetres de l’escola.
El 97 per cent dels centres finlandesos són públics, a diferència d’Espanya, on el 35 per cent són privats. L’educació és gratuïta. Però l’equipament és el d’un col·legi car en el nostre país.
Les aules disposen d’un televisor amb pantalla gegant de plasma, aquari de 200 litres amb peixets de colors, cuina amb aigüera, mitjans audiovisuals, aire condicionat, moltes plantes.Hi ha un ordinador per cada dos alumnes. Una dotzena de màquines de cosir en la classe de costura, aparells de soldar, eines de fusteria, esquís.Un gimnàs cobert, un auditori per a les classes de teatre i un menjador amb autoservei. Tot en perfecte estat de revista. Els llibres de text són gratis, el material escolar és gratis, el menjar és gratis. A l’Ajuntament li costa 65 cèntims cada menú: un plat calent, llet i fruita.
L’educació de cada finlandès li costa 200.000 euros a l’Estat, des que entra en la guarderia fins que surt de la universitat amb el seu títol.“Són els diners millors empleats dels nostres impostos”manifesten
Els universitaris només han de pagar els llibres i el menjar (2.50 euros en la cafeteria de la facultat). L’Estat els ajuda a emancipar-se amb subvencions per a llogar un habitatge i una paga. Tot el sistema està muntat perquè els finlandesos s’acostumin a ser autònoms des de bé xicotets i es vagen a viure pel seu compte als 18 anys.
En l’escola de Saarnilaakson hi ha 400 alumnes i 40 professors, metge, treballador social, psicòleg i fins a dentista. I la ràtio és de menys de vint estudiants per aula (a Finlàndia, per llei, no pot haver més de 24).
On apreten?
Sens dubte, en l’ensenyament de la llengua materna. Som els primers del món en ciències i els segons en matemàtiques, però el major repte d’ensenyar matemàtiques és aconseguir que els alumnes comprenguin el que llegixen, l’enunciat dels problemes. Per això el fonamental és que llegeixin. I també és molt important l’ensenyament de llengües estrangeres
En la nostra cultura són molt importants dos valors: l’honradesa i el treball, comenta Päivi Junkkari. No és casualitat que Finlàndia també encapçali les estadístiques de transparència i menys corrupció pública
No hi ha repetidors. S’estimula el raonament crític abans que la memorització I, sobretot, s’estimula el pensament crític Finlàndia presumeix del major índex de lectura de llibres i premsa d’Europa.
Per a pensar, sense dubte, i és que al descobrir la profunda originalitat del sistema finlandès, concebeix una veritable admiració i el desig d’importar alguns dels seus secrets a la nostra Comunitat Valenciana, perquè no és suficient que una societat tinga només algunes persones molt capacitades; pense que tota persona té que rebre formació i educació en igualtat de condicions i amb els mateixos recursos per a arribar tan lluny com la seva capacitat li permeta, independentment del seu nivell adquisitiu i de la comunitat autònoma on resideixca.
de gènere 