Era una visita molt esperada.
Des de mitjans de desembre esperavem impacients i, a la vegada expectants, la visita d’una nova comensal al sopar de la nit de cap d’any.
Era la primera vegada que ens visitava a casa nostra, la de tots, per a compartir taula, i per eixe motiu els esforços haurien de ser els màxims per a no frustrar-nos una nit tan assenyalada. Calia posar-se doncs, a treballar amb antelació, il.lusió i ganes per a que resultara una nit exitosa.
L’hora d’arribada, el lloc de presentació, i la vestimenta per a l’acte de presència, van ser alguns del temes que es van tractar en les conversacions prèvies amb els seus representants.
Com que venia de fora, de la costa, i la carretera per a arribar al poble, és un tant sinuosa degut a les curves que encara li resten, caldria vindre aviat, a poder ser amb una o dues hores d’antelació al sopar, per a tindre temps de recobrar-se i reanimar-se del desmai del viatje.
I, fent cas a les nostres recomanacions així ho va fer, i al voltant de les huit de la vesprada, feia la seva primera aparició en el local de la nosta comitiva on, una xicoteta representació es va ocupar de rebre-la i donar-li la inicial benvinguda.
Com la recepció oficial s’esperava unes hores després, tenia temps desfer-se de la capsa de suro que duia com a vestimenta i poc a poc anar aclimatant-se al local.
El local va ser arreglat a tal efecte com no recordava haver-lo vist mai en la vida. Un gran arbre de Nadal a l’entrada, donava pas a un saló aclimatat amb estufetes i, cuidadosament adornat amb tires de garlandes lluentes en verd i roig nadalenc, com si d’un saló d’hotel es tractara. Tot era poc per a rebre a esta nova convidada de cap d’any.
Al marcar les nou i mitja en el rellotge i, amb els nervis a flor de pell, per fi, amb les seues millors gales, la recepció oficial de “Catherín” es va fer realitat davant de la totalitat dels membres de la comitiva.
Tota una novetat per a ella i per a nosaltres, que sense dubte va fer, que la d’anit, la nit de cap d’any, es convertira en una de les nit inesborrables de la història de la Barraca l’Assut. Va ser una nit plena de comentaris cap a ella.
La seva presència va complaure a quasi tots, per la seua flexibilitat, funcionalitat i com no, comoditat, i per eixe motiu, ella, “Catherín”, va estar la responsable de que anit, la nit de cap d’any, les olles, els cassos, les paelles, fregidores i demés utensilis de cuina quedaren per primera vegada, postergats i arraconats, en les prestageries de l’armari de rebost.
“Catherín” , pot ser ens visite de nou en altres events com el d’anit
Pot ser haja vingut per a quedar-se?
Qui sap…
de gènere 
Ajajajajaja, eres increible, i lo que m´agradat el joc de paraules, ajajajaj, de veres, inoblidable…ajajajaja
El Catherin el van coneixer molts aquella nit, nosaltres també vam rebre al Catherin amb els braçs oberts i va ser tota una experiència…van compartir Catherin amb barraques agermanades, és a dir que el Catherin de la barraca el Gnom i la Fam venía junt…..IMAGINA!!!! però això no va ser el més fort sino que de 32 menús que van encarregar van arribar a nosaltres 22!!! ah!!! ah!!! moment tensió, però, però…però va ser GENIAL…a la fi van repartir com bons germans els 22 menus entre les dos barraques, i que dir que a la pròxima no demanarem un menú per persona per que va sobrar i tot.
El Catherin tot un luxe …i segur que haura pròxima!!! Tot un éxit!!!
Sotano, la idea del joc de paraules eixe me la va donar mon pare que, el dia de Nadal va i em diu:” Marimparo, per a Nochevieja que teniu, Caterín” jajajjajaj, encara em pense que estic rient-me; el pobre, ell i l’anglès són incompatibles.
Rosa, nosotros no tuvimos ningún problema, nos trajeron todo lo encargado, eso sí, coincido contigo que comida hubo muchísima, sobro, como siempre.
(Ahhh i la mania que tinc de parlar-te en castellà quan tu quasi sempre em parles en valencià, jo crec que això ens passa a la majoria dels valencians, i crec recordar que té un nom, Àngels en una ocasió m’ho va dir).
Doncs, sí el catering en quant a comoditat i funcionalitat està molt be, ara be, per a menjars més casolans com ara una fideuà, uns gazpatxos, una paella o un “puchero” no sé si tindrà bon resultat, la veritat.
Vaja, es veu que la Caterín es com els Reis Mags, que pot estar en molts llocs diferents al mateix temps, perque a la meua barraca també va vindre…
I és de veres, la Caterín estava molt bona i polida, jeje.
Pel que veig, enguany, a la tradicional cavalcada de Reis, i a la no tant del Pare Noel, se li ha afegit una tercera: La de Caterín, i per la bona acollida que ha tingut entre tots els que la vam tastar, pot ser que entre a formar part del circuit nadalenc de les cavalcades a Sella.
Per al proper cap d’any, igual li podriem fer una rebuda conjunta al Secanet amb tots els honors, amb banda de música, autoritats competents i representants de barraques corresponents 🙂