Ha estat un dels regals més acertats dels últims Reis Mags .
Un regal menudet en forma de llibre que conté la frustada i enclaustrada però no per això meyns interesant vida de Livia Galilei.
Livia Galilei fou la segona dels tres fills del físic, matemàtic i astrònom, Galileo Galilei.
Galileo va mantindre una unió amb la veneciana Marina Gamba, que va durar de 1599 a 1610 i amb qui no va arribar a casar-se, d’eixa unió va nèixer els seus tres fills, Virginia (1600), Livia (1601) i Vincenzo (1606),
Com a fills il.legítims, i abandonats per sa mare, Marina Gamba, quan encara eren molt menuts, Galileo es va ocupar d’ells durant un breu periode de temps, decidint finalment ingressar a les dos filles en un convent, quan encara eren unes xiquetes i, al fill preparar-lo per a la vida mundana.
La bóveda celeste, títol del llibre, té un marc localizador propi, qué és el convent de Sant Matteo de Arceti, convent on ingresen les filles de Galileo.
La història del llibre gira entorn de la vida monacal de Livia Galileu, la filla de l’astrònom enclaustrada des de l’adolescència amb l’àlies de Sor Arcángela qui sobreviu a la seva germana Virgínia, amb l’àlies Maria Celeste morta en clausura.
La condemna inquisitorial de Galileu i la abjuració dels seus descobriments per a sobreviure, marquen la mort de la primera de les seves filles i la resta de la vida de Livia. Uns suposats papers encontrats en la celda de la morta Maria Celeste encenen les ambicions dels estafadors que tracten d’ascendir religiosa o políticament, o aconseguir riqueses i favors en les transaccions dels mateixos.
Carmen Resino autora del llibre ha volgut amb la publicació d’esta novela en 2009, commemorar el 400 aniversari dels descobriments del mestre Galileo Galilei condemnat per la Inquisició per la constatació de les teories copernicanes, que afirmaven entre altres, que la Terra no era el centre de l’univers i que era ésta la que girva en torn al Sol, teories contràries a la cosmología de Tolomeo vigent fins a aixe moment i que contaven amb el suport absolut de l’èsglesia.
Carmen Resino és fundadora i presidenta de la Associació de dramaturgues espanyoles.
Apassionant història, plena de tensió i d’intriga, responsable de que en apenes una setmana “devorara” el llibre i conegués una altra història d’una dona inteligent però silenciada i que gràcies a Carmen Resino he pogut descobrir.
Recomane absolutament la lectura d’este llibre.
de gènere 
prenc nota!
Àngels, si vols te’l puc deixar, voràs com també t’agrada.
Gracietes Amparo, però ara mateix a la tauleta de nit no em caben mes llibres… Per cert, se que tinc un llibre teu des de fa… uf! pero es que encara no he començat amb ell… està també al muntonet de la tauleta.