Indignació és la sensació que experimente al lleguir les desafortunades declaracions d’Adolfo Domínguez sobre la crisi actual i les mesures que proposa per a superar-la.
Segons este costurero la gènisi de l’actual crisi cal buscar-la en l’Estat de Benestar i la mesura per a superar-la en l’acomiadamanet lliure del treballador.
Acomiadament lliure i exente d’indemnització per als treballadors perquè no ens guanyem el sou diariament, abusem de les baixes mèdiques i a més a més disfruten d’un mes de vacances a l’any.
Les seues declaracions em donen a entendre que sóm nosaltres i ningú més, els treballadors de les administracions públiques i demés entitas privades, els responsables del crack econòmic que patèix el pais.
Llàstima que el costurero no faça cap referència als centenars dels dirigents polítics d’àmbit local*, autonòmic*, nacional* i europeu* que un breu període de temps s’han dedicat, presuntament, a saquejar i expoliar, com si del seu patrimoni personal es tractara, les arques públiques de les diferents entitats deixant-les baix mínims i sense capacitat pròpia de regeneraciò.
Qué fàcil i a la vegada simple, resulta adjudicar la responsabilitat i la culpa de l’actual crisi als pocs treballadors que hi quedem en actiu. I, que perillós que resulta també que estes declaracions les emeta personatges amb tanta repercusió mediàtica com ara este costurero.
En fí, desfortunades, repeteix, les declaracions de Adolfo Dominguez, declaracions que m’han fet considerar plantejar-me seriosament el boicot als productes del costurero gallec als que tanta devoció profesava.
(* Fes click per a obtindre més informació)
de gènere 
Ara resulta que els costureros també saben d’economia. El que sobra en Espanya i en Europa són sabuts!. El que se li oblida és que el consum també és lliure, no sé si m’explique, però ho diré més clar: xe Adolfo, que la colònia que et comprava, millor que te la quedes,ok?. Però com Adolfo no té una tenda al barri, poquet li importa, així que crec que poca cosa aconseguiré… però bé al que vaig és que entre sabudillos que saben quan acabarà la crisi però no saben arreglar-la, institucions que no saben per on bufa l’aire, caps de la patronal que diuen que ells no hagueren comprat un bitllet a la seva companyia però van tenir la poca vergonya de vndre’ls i altres bafanaes… estic plantejant-me empadronar-me en Andorra!hehehe.
Hola Kike!,
Estava contestan-te quan de sobte he vist que el meu comentari era més extens que el meu post, he decidit doncs publicar-lo com a una nova entrada.
Així que, continuem amb les reaccions a les declaracions de Adolfo Domínguez en un nou post.
Xe !!!aço sera posible!!!
Amparo no se si has tingut l’oportunitat de veurer el documental Zeitgeist.
http://video.google.es/videoplay?docid=8883910961351786332&ei=ooJyS-2UO9OM-AbzzPXFDQ&q=zeitgeist+en+espa%C3%B1ol&hl=es&client=firefox-a#
Es un poc sensacionalista pero a partir de 1’20h comença a parlar de l’economia mundial. Es dificil que els treballadors tinguen la culpa de la crisis quan la mitat de la riquesa global esta en mans d’un 2% de la gent.
En fi!!! Supose que este tio no passara fam!