Este anava a ser un comentari del post anterior però en vista de que la cosa se me n’anava de les mans i resultava més extens el comentari que el post, doncs he decidit publicar-lo com a entrada.
Asombrada estic, de veres, a la vegada que també contenta, per dir-ho d’alguna manera. I per què? doncs perquè hui al entrar en el meu compte com administradora del blog en la pàgina d’estadístiques, una de les frases que la gent ha utilitzat per a cercar el meu blog ha estat esta:” boicot adolfo dominguez” i per curiositat, les he copiat i pegat en Google, i Voilà!! m’han aparegut més de dos pàgines fent al.lusió a les impresentables declaracions del costurero. (El meu blog també apareix al principi de la segona pàgina de Google).
Cert és que les declaracions d’este home les havia sentit en la TV uns dies abans de la publicació del post anterior (no donava crèdit al que deia, no m’ho podia creure) i ja després, estes mateixes declaracions, anaven també, rulant per ahí en tinta impresa,i com que ja anava pengat-li voltes al tema vaig decidir elaborar-lo i publicar-lo; el que de veres no sabia,era la gran quantitat de reaccions similars a la meva, utilitzant la paraula “boicot” per a rebujar tan nefasta iniciativa.
Intenteu escriure “boicot adolfo dominguez” en Google o en qualsevol altre buscador i voreu si obteniu informació al respecte. Voreu de quina manera ha construit el seu imperi.
I és que darrere dels seus innovadors i vanguardistes dissenys el que s’amaga són unes idees ràncies del segle XIX, idees que l’Estat del Benestar rebutja i per això el costurero no està d’acord amb ell, perquè precisament l’Estat de Benestar contribueix a evitar explotadors com el costurero.
de gènere 