convencionalismes

De vegades tem avorrir amb les meves cavil·lacions. Cavilar, és algo que no puc controlar. Quan alguna idea, concepte, pensament o sensació m’interessa li pegue voltes, com coloquialment és diu, cavile, reflexione sobre ell i després, necessite plasmar-ho per escrit, és l’ùnica forma que tinc d’alliberar la meva ment d’eixe pensament.

De la lectura de l’últim post d’un blog amic, extrac un concepte que m’ha invadit la ment i sobre el qual estic pegant-li voltes. El concepte en qüestió és el convencionalisme social i sobre ell he pensat el següent:

Durant tota la nostra vida ens veiem obligats a prendre decisions, una darrere d’una altra. Algunes en principi més irrellevants o importants que unes altres, però al cap i a la fi, decisions.

En moltes ocasions actuem per inèrcies, automatismes, hàbits contrets, rutines i pautes de comportament i pensem baix el pes d’una llosa imposada per la nostra formació i per la societat; també per les pròpies experiències que són, de vegades, quan s’interposen com model únic, font de moltes incapacitats. Decidim per tant baix una llosa que arrosseguem constituïda per un amplísim conjunt de prejudicis i convencionalismes, predefinicions, sospites, tòpics i clixés, rutines, repeticions i costums, hàbits negatius i altra sèrie de factors d’ordre convencional, que no fan més que conduir-nos al conformisme i a la falta de motivació interior.

A tot açò caldria sumarIe la por, el sentit del ridícul, la autocensura, el conservadurisme, per a acabar d’immobilitzar-nos del tot.

I és que repetim una i una altra vegada les coses sense saber que la repetció és el corcó que ho corroïx tot.

El convencionalisme social com a conjunt d’opinions basades en idees falses que tenim per veritables, i que per comoditat o conveniència acceptem o practiquem , d’acord a una conveniència social.

El convencionalisme que ens dirigeix les nostres actuacions incitant-nos a comportar-nos d’una forma determinada, encara que ésta no siga la desitjada per nosaltres però sí la que esperen de nosaltres, l’esperada per la societat.

  • Cadascun hauriem de construir les nostres pròpies regles de vida, sense perjudicar als altres, però sense importar-nos els altres.
  • Considerar que la vida és finita,que cada etapa ha de viure’s, i que no cal postergar coses que ens farien felices hui.
  • Que no haguem de penedir-nos d’haver deixat coses de costat.
  • Que de l’única cosa que no ens penedirem és d’haver fet cas als nostres desitjos i concretar els nostres somnis o almenys intentar-ho.

Admire a les persones poc convencionals, aquelles que creen les seves pròpies regles que les fan feliços a pesar de poder tenir a tot el món en contra, al fi i al cap, són jo crec, les que fan possible que el mon avance.

Qué bo seria deixar-nos de tant convencionalisme, i dirigir nosaltres mateixa les nostres vides, aplicar-nos un poc el del carpe diem i ser feliços. Utopia acàs?


Anuncis

3 pensaments a “convencionalismes”

  1. Hola Amparo. Encara no t’havia comentat, però això no vol dir que no haja passat per ací. Primer que res: enhorabona pel bloc!
    Jo crec que els humans mai no podrem deixar els convencionalismes de banda, perquè som éssers socials que necessitem acordar les coses per a poder conviure. El problema és que hi ha convencionalismes i convencionalismes. Vull dir, que alguns convencionalismes són inevitables, perquè els desenvolupem de manera natural, com per exemple el llenguatge. I és que el llenguatge és, al capdavall, un convencionalisme: un sistema de “pactes” que ens permet comunicar-nos. Ara bé, certament hi ha d’altres convencionalismes (sobretot impulsats pel consumisme) que esclavitzen la nostra condició més humana: la raó, i amb aìxò la llibertat.

    Bé, aquesta és només la meua humil opinió.

    Salut!

    Josep

  2. Jo crec que moltes vegades convencionalisme i prejudici van junts. Quan ocorre açò és quan podem fer més atenció i allunyar -nos-si no ens apanya, clar-. Però és que hi ha vegades en les què fins i tot, el silenci esdevé un convencionalisme. Jo també crec que mai podrem deixar de banda els convencionalismesperquè han esdevingut la nostra manera de comportar-nos en moltes ocasion. Però si que podem evitar-los en molts casos, i evitar-los ens pot resultar correcte, però costós.

  3. Hola Josep, gràcies per la teva visita.
    Cert, hi han varios tipus de convencionalismes, com ara el jurídic, el social, el moral, o el del llenguatge, que no són més que, un conjunt de normes que s’estableixen per una majoria, per a poder conviure en una comunitat.
    A diferència dels jurídics, que són obligatoris, els convencionalismes socials o els morals, són invitacions que la societat dirigeix a una persona, incitant-la a que es comporte de determinada forma, la que s’espera per la colectivitat encara que que ésta no siga la desitjada per la persona en qüestió i vaja en contra de la seva voluntat. Moltes d’estes normes socials han anat canviat al llarg de la història, com a conseqüència de la progressiva transgresió de les mateixes per part dels individus més, com diria jo, inconformistes, podria ser la paraula. I són, gràcies a ells, pense jo que la societat avança.

    Hola Mequetrefe, jo també pense que, el convencionalisme moral i el perjudici van la majoria de vegades junts i eixe, crec, és el que ens condueix al conformisme, a l’inmobilisme i al conservadurisme tot per a ser acceptats per la societat, encara que siga a costa de fer efectius els nostres desitjos i la nostra felicitat.
    Dius també que el silenci esdevé un convencionalisme. Uunmmm el silenci, eixe ja és un altre tema. Eixe mereix un post a part.

    Xe, gràcies pels vostres comentaris, ja ens hem menjat la bola un rato 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s