Duia tot l’any ahí, però no me n’havia adonat, fins la passada setmana que de sobte va esclatar de forma espectacular, i va ser impossible passar desapercebut.
Per a eixe ametler, que ha estat diariament donant-me la benvinguda al poble abans de creuar el pont, i per a la meva amiga Tere Herrero (Tere de Finestrat) que assabentada de la meva veneració per ell, li va ver una foto el passat dissabte i me la va regalar, per a ells dos, dic, va dedicat este primer post de març.
I és que, hi han tantes coses esplèndides, a la vegada que simples, que ens passen tant desapercebudes…
Monumental, sobrecollidor, sorprenent, sensacional, no vos parèix?
- ametler en flor, Sella 27/02/2010
de gènere 
Tota la raó, vaig a donar-te una raó per a no poder oblidar-lo mai, eixe ametler el va plantar el meu iaio Toni i marca la fita del Turrumpero… i des que el meu gosset Carlets, està enterrat al bancalet a passat a ser l’ametler de Carlets, com voràs jo també el vull molt. 🙂
una passada!!!…és ú de tants tresors que tenim la sort de gaudir a Sella…però com bé dius Amparo, els nostres ulls moltes vegades normalitzem el paisatge que ens envolta…i no apreciem els nostres tresors més propers.
De veres Sotano¿?¿? eixe ametler el va plantar “t’auelo” ¿?¿?¿ qué fort!!!
Per cert, la paraula Turrumpero… qué voldrà dir això, d’on vindrà eixa paraula¿?¿?¿ ÉS AUTÈNTICA: TU-RRUM-PE-RO 🙂
Rosa, vore-lo de prop és una passada, com molt be dius, però olorar-lo ja és el summum, i així ho vam poder comprovar Tere i jo el divendres passat al passar per davant d’ell quan anavem a caminar carretera avall. Feia una olor a mel exquisita.
Tremendo!
Que ens contesten Ángels o Pablo, que segur que tenen idea de toponims…:)
I es que florida d’enguany ha sidgut espectacular… o com haguera dit un bon etnobotànic que ja ens ha deixat: “una escampadissa formidable”.
Amparo, al nostre treball de toponimia ho tens. Es tracta d’una herència aragonesa (reconquesta):
– Torrompero ‘tros de terra improductiva, dolenta, generalment en un coster de
muntanya on no s’hi fa la vegetació’(Pàgina 161)
Hola Àngels, abans que res, l’etnobotànic era Joan Pellicer¿?¿¿
Pel que fa a la florida dels ametlers, així és Àngels, la d’enguany ha sigut formidable. Estes dos setmanes, de cami a la faena, he tingut el gust i la sort de disfrutar del paisatge, sobre tot des de Benissa fins a Xàbia; la verdor del pinar, contrastava amb la blancor dels ametlers en flor. Per a mi és tot un luxe encetar els dies amb estes vistes. Aixó no té preu. És una bona manera d’alimentar l’ànima.
Referent a la paraula Torrompero (jo ho havia escrit malament, les dos primeres “o” són tan tancades que les pronunciem “u”, però clar s’escriuen “o”) doncs aixó que sí que tens raó, està en el llibre, ja no me’n recordava.
Per cert una pregunta al respecte del llibre, m’agradaria adquirir un exemplar per a fer un regal, saps on puc comprar-ne un¿?¿?.
Amparo, en principi, i mentres estava Antonio a la biblio, allí es venia.
Si no, a l’Ajuntament el venen.
Bona vesprada, encara en venen. Crec que 15 o 20 euros.
Enguany la florida està més per ací baix. En Tagarina estan més pobrets doncs l’any passat estaven carregats.
El que si que hi ha són esparrecs, avui he fet de nou ruta cap a l’almussent i he vingut carregat d’esparrecs i llinsons……………quin any. A més he conegut una font que no coneixia, com es nota la pluja.
Adéu
Hola Àngels i Antonio, ja tinc el llibre, efectivament es ven a la biblioteca, ara mateix l’he comprat per 15€.
(Xe, que guai açó de les noves tecnologies, en un punt tot aclarit)
Antonio, qué bo espàrrecs i llinçons tendrets, acabaets de recollir. Amb un “revuelto” d’espàrrecs i una “ensalaeta” de llinçons i de postre una taronja, també del terreno com no!, si vols, tens un sopar de luxe, d’eixos que s’anomenen d’autor.
Gràcies als dos 🙂