LO 2/2010 3 de març, dret a decidir

Un any llarg de superar rigurosos filtres en les dos càmeres (Congrés i Senat) i, per fi avui, 4 de març, veu la llum la Llei Orgànica sobre salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntaria de l’embaràs, més coneguda com la nova llei de l’avortament.

Una Llei molt polèmica que avui,  apareix publicada al  Boletí Oficial de l’Estat (BOE), i que permetrà garantir els drets fonamentals en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva de la dona, i regular les condicions de la interrupció voluntaria de l’embaràs establint les obligacions dels poders públics.

Breu resum i aspectes importants que destaque de la Llei:

• El dret que confereix a totes les dones a adoptar lliurement decisions que afecten a la seva vida sexual i reproductiva
• El reconeiximent del dret a la maternitat lliurement decidida.
• La no discriminació en l’accés a les prestacions i serveis previstos per motius d’origen racial o ètnic, religió, convicció o opinió, sexe, discapacitat, orientació sexual, edat, estat civil, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
• La regulació de les polítiques per a la salut sexual i reproductiva.

Pel que fa a la interrupció voluntaria de l’embaràs assenaylar que la Llei garanteix:

• l’accés a la interrupció voluntària de l’embaràs en  la manera més favorable per a la protecció i eficàcia dels drets fonamentals de la dona que sol·licita la intervenció.
• La pràctica per un metge especialista o baix la seva supervisió i en un centre sanitari públic o privat acreditat.
• Que es realitze amb el consentiment exprés i per escrit de la dona embarassada o, del representant legal.
• En el cas de les dones de 16 i 17 anys, el consentiment per a la interrupció voluntària de l’embaràs els correspon exclusivament a elles d’acord amb el règim general aplicable a les dones majors d’edat. Almenys un dels representants legals, pare o mare, persones amb pàtria potestat o tutors de les dones compreses en aquestes edats haurà de ser informat de la decisió de la dona, encara que es prescindirà d’aquesta informació quan la menor al·legue fundadament que això li provocarà un conflicte greu, manifestat en el perill cert de violència intrafamiliar, amenaces, coaccions, maltractaments, o es produeixi una situació de desarrelament o desemparament.

Interrupció de l’embaràs a petició de la dona. Novetats:

Podrà interrompre’s l’embaràs dins de les primeres catorze setmanes de gestació a petició de l’embarassada, sempre que concorreguen els requisits següents:

• Que s’haja informat a la dona embarassada sobre els drets, prestacions i ajudes públiques de suport a la maternitat,
• Que haja transcorregut un termini d’almenys tres dies, des de la informació esmentada i la realització de la intervenció.

Elles rebran informació previa al consentiment de la interrupció voluntaria de l’embaràs en un sobre tancat que contindrà la següent documentaicó:

1. ajudes públiques disponibles per a les dones embarassades i la cobertura sanitària durant l’embaràs i el part.
2. Els drets laborals vinculats a l’embaràs i a la maternitat; les prestacions i ajudes públiques per a la cura i atenció dels fills i filles; els beneficis fiscals i altra informació rellevant sobre incentius i ajudes al naixement.
3. Dades sobre els centres disponibles per a rebre informació adequada sobre anticoncepción i sexe segur.
4. Dades sobre els centres en els quals la dona pugui rebre voluntàriament assessorament abans i després de la interrupció de l’embaràs. Aquesta informació haurà de ser lliurada en qualsevol centre sanitari públic o bé en els centres acreditats per a la interrupció voluntària de l’embaràs.

Perquè l’embaràs i la maternitat són fets que afecten profundament a les vides de les dones en tots els sentits i la decisió de tindre fills i quan tindre-los constituïx un dels assumptes més íntims i personals que les persones afronten al llarg de les seves vides, i que integra un àmbit essencial de l’autodeterminació individual.

Perquè els poders públics estan obligats a no interferir en aquest tipus de decisions, però, també, han d’establir les condicions perquè s’adopten de forma lliure i responsable, posant a l’abast de qui ho precise serveis d’atenció sanitària, assessorament o informació.

Perquè amb la publicació d’esta Llei ens apropem cada vegada més a les polítiques progressites de salut sexual i reproducció de les dones dels països europeus.

Per estos, i per més motius, aplaudeix la publicació d’esta nova Llei, que entrarà en vigor en 5 de juliol de 2010.