polítiques d’igualtat

detall oferit en les jornades
detall oferit en les jornades

El passat 3 de març vaig assitir a les Sextes Jornades sobre Igualtat de Gènere que amb motiu de la cel.lebració del dia 8 de març, Dia de la dona, organitzà la Diputació d’Alacant; unes jornades amb molt bona acceptació per part del públic assitent i mostra d’aixó ha sigut el significatiu augment de participació experimentat en el seu breu període de vida. Això sí tot hi ha que dir-ho, el 98% del participants erem dones, indicador que ens apunta que encara queda molt per a fer i per alcançar.

Be, les d’enguany s’han centrat en les polítiques públiques d’igualtat entre homes i dones i, dels treballs presentats jo destacaria una conferència, a càrrec de la periodista Carme Chaparro, titulada “Comunicació i gènere” i, una taula redona, titulada “La incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals. Especial referència a l’àmbit de la contractació i pressupostació pública”,participada per l’advocat basc Santiago Lesmes Zabalegui, consultor especialista en gènere i contractació pública i, per l’economista valenciana Carmen Castro García, consultora sobre Polítiques per a la Igualtat i membre de la xarxa europea de polítiques en enfocament de gènere.

carme chaparro
carme chaparro

Carmen Chaparro Martínez, periodista que presenta els Telediaris de Telecinco, inicià les jornades amb una conferència molt amena, dinàmica i entretinguda, en la que ens va desvelar alguns detalls i secrets del mon de la comunicació, especialment el de la TV, tal com que:

  • En els informatius el periodista principal és home, i major i, les periodistes secundàries són dones, joves i guapes
  • Quan hi han en pantalla xic i xica, sempre comença el xic.
  • Les periodistes del sexe femení, reben en moltes ocasions, crítiques per part dels compnays de la profesió per deixar als seus fills al càrrec de terceres persones mentres elles treballen, moltes vegades fora de la seva ciutat. Cosa que no ocurrèix amb el periodistes del sexe masculí.
  • També, les dones periodistes reben recriminacions quan emprenen treballs perillosos en misions de guerra, fet pel qual no reben el mateix tractament els homes periodistes.
  • Existeixen temes reservats als homes i a les dones, exemple: En 2008 van coincidir dos notícies importants per a cubrir, L’Expo de Zaragoza i el Congrés del Partit Popular en València, en plena crisi de Rajoy, doncs a les xiques les van enviar a Zaragoza i als xics a València.
  • També va fer menció a una frase d’una colega seva, Soledad Gallego Díaz, que diu que existeixen més periodistes que polítics que traten mal a les dones
Santiago Lesmes Zabalegui

La taula redona, va ser molt més densa i tècnica i sobre tot, innovadora, no per això meyns interessant que la conferència. La va encetar Santiago Lesmes Zabalegui parlant sobre un nou concepte, la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques municipals mitjantçant els contractes públics, sustentada en dos principis fonamentals:

  1. Les accions positives per a eliminar la desigualtat, encara existent entre homes i dones i,
  2. La transversalitat de la igualtat en les polítiques públiques.

Els plecs de condicions del contractes públics són la diana perfecta per a introduir estos nous conceptes, concretament en els criteris de valoració tècnica on es poden incloure criteris socials, mesures de conciliació familiar per a contractar en perspectiva de gènere, així com també a persones en perill d’exclusió social. Estos criteris socials tenen un efecte expansiu doncs si la entitat pública contempla en els seus contractes públics estos criteris, les empreses interessades no tindran més remei que ajustar-se a estos requisits i competir entre elles per a oferir les millors condicions i fer-se en l’adjudicació i posterior contracte en qüestió. Amb estes mesures, el que es preten és un canvi estructural i no un simple canvi puntual.

carmen castro garcía

Carmen Castro García, va centrar la seva intervenció en la igualtat de gènere i el pressupost públic.

Ella considera que es necessari un canvi d’enfocament tant en la contractació pública com en la manera de confeccionar els pressupostos públics. Un canvi des d’àrees i departaments, referint-se a que actualment les polítiques de igualtat estan en mans de àrees i departaments que només manegen i operen al voltant d’un 0,3% del pressupost econòmic total, i clar això és una fal.làcia, des de només estes àrees es impossible un canvi real en les polítiques de igualtat

Molts polítics s’omplin la boca manifestant que les importa molt i que treballen per la igualtat entre homes i dones però a  l’estudiar les seues polítiques detingudament comprova que eixes paraules no són sino que cortines de fum, i ón és el millor lloc per a saber si realment els importa eixa igualtat¿?¿¿, doncs en els pressupostos, que no són un altra cosa que la materialització monetària de la política de cada govern. Ahí, en la consignació de les partides pressupostàries apareixen els indicadors perfectes per a conèixer en qué, quant, com i on destinen els governs els diners de tots i totes, i si realment els interessa la igualtat entre homes i dones i apliquen adequadament polítiques al respecte.

Aplicar la transversalitat de gènere en els pressupostos no és crear un pressupost paral.lel, separat i dedicat exclusivament per a les dones, com està duent-se a terme en el 90% de les entitats, NO. No és aixó, no es refereix al percentatge que una entitat destina a les àrees de la dona, sino que és una ferramenta que ha d’impregnar totes i cada una de les àrees de l’entitat. Les àrees o departaments d’igualtat pot ser siguen les que inicien este procés però, realment qui definitivament haurà que liderar-lo seran els Departaments d’Intervenció i Tresoreria. L’àrea econòmica d’una entitat que, previ compromís polític, mitjantçant acords de Ple, lideren estos pressupostos de gènere.

Alguns països com Austràlia, Canadà i Sudàfrica són pioners en polítiques de gènere, liderades pel govenr, per les associacions de dones i per ambdós respectivament.

Ací, a l’Estat Espanyol, les úniques Comunitats Autónomes que lideren estes polítiques són Euskadi i Andalusia.

Encara està tot per fer.

Perquè alló important no és quant em gaste sinó com, en qué, per a qué i en qui m’ho gaste.



Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s