tres dies en venècia

Només ens separen unes dues hores aproximadamet. Des d’Alacant eixen vols directes cada dos dies a Treviso, localitat situada a uns 20km de Venècia (15minuts en bus).

Mai havia visitat esta ciutat, i la veritat siga dita, tampoc era una de les meues preferides. La creia molt empalagosa per tot això que duu implícita amb les góndoles i els enamorats, però ara reconec que són tòpics existents al voltant de Venècia i que, el millor és anar i comprovar per un mateix que només són això: Tòpics. La ciutat és bellíssima i original com ella soles. Mai me l’hagués imaginat així.

La ciutat surgeix sobre terres que afloren de la laguna, terres que per la seva composició no oferèixen resistència per a soportar el pes de les construccions, per aixó, abans d’iniciar qualsevol edificació, ha estat necessari efectuar obres de consolidació del terreny, consistents en clavar estaques unides entre sí, sobre les quals descansa una pataforma que asegura la nivellació de la futura edificació. “Fonaments de palafitos” és com se’ls conèixen a estos fonaments.

La vida en Venècia gira al voltant dels canals i dels vaixells. No hi han cotxes, ni motos, ni bicis, només el soroll de les diferents embarcacions marca el ritme diari de Venècia. Els carrerons són molt estrets i, les barreres arquitectóniques en forma d’escalons, inumerables. Anar amb una maleta de rodetes, amb un carret de xiquet o amb una cadira de rodes és missió, diria jo que, quasi impossible. Els taxis, els bus(barcaces), les góndoles, les embarcacions que arrepleguen la brossa, les que proveixen de mercancies a tots els establiments, tot el que es pugues imaginar va per l’aigua dels canals.

Els carrers també estan molt transitats, barrejant-se en les seues reduïdes dimensions, els nombrosos turistes, els veïns de la ciutat en el seu quefer diari, els xiquets, els homes i dones de negocis, els repartidors de tota mena de productes que han desacarregat de les embarcacions i que amb una espècie de carretilles proveixen als innumerables comerços i establiments de Venècia. Este mitjà de transport em va cridar molt l’atenció, la carretilla consisteix en un espècie de remolque gran, que sol ser de fusta, i que fa les voltes d’un contenidor, amb dos rodes de neumàtic xicotetes, però groses, en un extrem i, dos pals parel.les en l’altre extrem per on tiren d’ell els homes, amb una facilitat i destresa increïble per a evitar xocar amb les nombroses persones que hi transiten però sobre tot, per a salvar les innumerables barreres arquitectòniques.

Les cases solen tindre dos entrades, una que dona al canal i l’altra al carrer. Com els carrers son tan sumament estrets, hi han edifiacions que en la seua part inferior no entra mai el sol, per eixe motiu hi ha molta humitat que és la responsable del deterioro progresiu de les façanes dels edificis, sobretot en la part inferior dels quals. La forma d’estendre la roba també és molt peculiar.

En Venècia l’espai és un luxe. Es vol aporfitar tant l’espai per a les edificacions, que encontrar un jardinet al voltant d’una casa és un milacre. No caben!, al meyns a ras de terra, per la qual cosa la solució ha passat per construir-los damunt de les teulades. Una estructura de fusta, a mena de plataforma sobre la qual descansa una espècie de pérgola, és el lloc ideal per a col.locar tests amb plantes i alguna tauleta i cadires per a disfrutar les dies de sol.

La millor època per a visitar Venècia, pot ser siga la primavera, perquè les dies allarguen, les tempertures són molt suaus, les marees no provoquen inundacions en la ciutat i l’ afluència de turistes està dins dels paràmetres de lo soportable.

Pedre’t per esta ciutat és també d’alló més probable, (encara que dugues un plànol), no perquè siga una gran ciutat, sino més be per la disposició dels seus carrers. Carrerons tortuosos, com si d’un laberint es tractara, que es condueixen als canals o a una plaça.

Al centre de totes les places i plaçoletes hi ha un pou, ara sellat (tancat), però que abans arreplegava l’aigua de pluja i servia per abastir d’aigua potable als venecians.

A la góndola no vaig pujar. El vaivé dels vaixells no se me dona massa be.Preferia caminar i vorer-les des d’alt. Camines per on vols i no tens perill de mullar-te 🙂

Mentres camines pots anar pensant i imaginan-te als personajes importants que han xapat les mateixes llosetes que tu en l’actualitat. Els carrers, ponts, mercats, i demés edificacions són testics muts del deambular de Galileo, Vivaldi, Tintoreto, i altres tants,  així com de les nombroses batalles lluitades en la ciutat per fer-se en el seu control.

Els venecians no solen acompanyar els menjars amb pa, el tenen per als turistes. La polenta és el seu substitut. La polenta és com una massa apretà de puré de dacsa (panís) que té un gust molt fi i, està deliciosa.

Les màscares, el vidre de Murano i les puntes de tela de ganxillo són una constant en els escaparates de les tendes de Venècia.

La plaça de San Marcos és impresionant, és el centre neuràlgic de Venècia; l’edificació més important, suntuosa i espaciosa de tota l’illa. Indicador perfecte dels dos poders al llarg de la història de la ciutat, la religió i la polítca.

I si una imatge val més que mil paraules, ara només toca que observar-les.



pont de Calatrava
pont de Calatrava

10 pensaments sobre “tres dies en venècia”

  1. Sotano, o china, Venècia és preciosa de veritat.

    La maquineta de fer fotos tirava fum 🙂 el ditet dret index em feia mal de tant apretar el botonet de la càmera.
    Tot em pareixa bonic per a fotografiar. Ala, foto ací, foto allà, sense parar 🙂

  2. Àngels, Mequetrefe, si alguna vegada voleu anar-hi, tinc una guia de Venècia, que vos puc deixar per a que li doneu una ullada.

  3. La visió més bonica que recordo de Venecia és la d’un matí de setembre, a primera hora, quan des de la sala d’esmorzar de l’hotel on m’allotjava vaig veure el Canal Grande. El matí era calitjós i la vista que tenia al meu davant era com un quadre de Francesco Guardi o del Canaletto al natural. Aquells tons suaus, com si el quadre estigués pintat al pastel, segurament no eren un caprici dels artistes, sinó una reproducció fidel d’alguns matins venecians.

    La darrera vegada que vaig ser a Venècia, vag quedar espantada de veure-hi tanta gent. I era finals d’octubre! Com deu ser a l’estiu!

  4. Mercé, no sé exactament on estaria el teu hotel, però com molt be dius les vistes al i des del Gran Canal són espectaculars, sobre tot des de del pont Rialto.

    I coincideix amb tu, en estiu deu ser molt agobiant visitar Venècia; la millor temporada pot ser siga la primavera.

    Pel que fa als preus, que algú m’ho va preguntar la setmana passada, no és massa cara. No més que París o Londres. Sempre hi han establiments econòmics i de qualitat. Això sí, evitar els ubicats a la Plaça San Marcos i rodalies, que ahí, t’enceten en vida 🙂

  5. Bon dia,

    He trobat molt interessant el que heu escrit de Venècia i m’agradaria afegir alguna informació sobre el Palau Foscari que espero jutjareu interessant.
    La Universitat Ca’ Foscari de Venècia obre les seves portes per oferir un servei de visites guiades del Palau Foscari, una joia de l’arquitectura gòtica des de la qual es pot gaudir d’una vista excepcional sobre el Gran Canal.
    Un suggestiu itinerari guiarà els visitants al descobriment de la captivadora història del palau, des de la seva adquisició pel dux Francesco Foscari al 1452 passant per la creació de l’Escola Superior de Comerç al 1868 fins a arribar a les esplèndides intervencions de Carlo Scarpa a la cèlebre Aula Baratto.

    Per a més informació, consulteu el nostre web:
    Oficina de Relacions Públiques – Universitat Ca’ Foscari
    Dorsoduro 3246 – 30123 Venècia (Itàlia)
    041 2348323
    urp@unive.it
    http://www.unive.it/visita
    http://www.facebook.com/tourcafoscari
    http://www.twitter.com/cafoscaritour
    http://www.tripadvisor.com

    Desitjo que sigui del vostre interès.
    Atentament,
    Elena

  6. Moltíssimes gràcies, Elena,
    He consultat els links que ens facilites i és mot interessant la informació que apareix en ells.

    Tot i no conèixer qui eres, gràcies també per comentar al meu blog.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s