ai… Amparo, el camí…
Machado ens deia allò del “Caminante no hay camino se hace camino al andar”… pero de vegades que dificil es “andar”.
Hola Àngels, esta frase del post no sé exactament on la vaig escoltar per primera vegada però, són d’eixes, que no saps per què, però que al sentir-les et desconcerten i se te queden gravades en la memòria, fen-te pensar molt en el seu significat
Si ho pensem be, avui en dia, esta frase defeneix prou be el que ocurreix al nostre voltant. Estem inmersos en una etapa de crisi, una etapa convulsa que diariament arrastra als direfents sectors de la societat (polític, económic, laboral, ecològic, i fins i tot geològic).
De sobte, la nostra societat (i inclús el nostre planeta amb la de terratrèmols, volcans, inundacions, etc..) ha experimentat una sèrie de situaciacions novedoses i a la vegada pernicioses, per a les que no existeix fòrmula màgica prèvia per a contrarestrar-les.
Estem funcionant un poc amb “assaig-error”.
S’intenten aplicar mesures en tots els sectors (inclús a nivell personal) per a redreçar la trajectòria, canviar de rumb i evitar l’abisme, però quan es creu conèixer el cami, inesperadament, sempre apereix en escena alguna altra variable responsable de fer-nos pedre el nord, desviant-nos del camí que es creia correcte…
És una frase molt apropiada per a l’època en que vivim.
I parlant de frases, Àngles, tu ens apuntes l’extraordinària de Machado, jo n’afegeix estes dos que també són molt bones (al meyns per a mi) per a donar-li un rato a “la bola”:
1.- “Com un camí a la tardor: tan prompte com s’agrana, torna a cobrir-se de fulles seques” (Franz Kafka)
2.- “Amb les dificultats pròpies dels que caminen en un Ford de l’any 1920 i per un camí dolent, anem de tomb en tomb, però avançant, avançant”. (Salvador Allende)
de gènere 
ai… Amparo, el camí…
Machado ens deia allò del “Caminante no hay camino se hace camino al andar”… pero de vegades que dificil es “andar”.
Hola Àngels, esta frase del post no sé exactament on la vaig escoltar per primera vegada però, són d’eixes, que no saps per què, però que al sentir-les et desconcerten i se te queden gravades en la memòria, fen-te pensar molt en el seu significat
Si ho pensem be, avui en dia, esta frase defeneix prou be el que ocurreix al nostre voltant. Estem inmersos en una etapa de crisi, una etapa convulsa que diariament arrastra als direfents sectors de la societat (polític, económic, laboral, ecològic, i fins i tot geològic).
De sobte, la nostra societat (i inclús el nostre planeta amb la de terratrèmols, volcans, inundacions, etc..) ha experimentat una sèrie de situaciacions novedoses i a la vegada pernicioses, per a les que no existeix fòrmula màgica prèvia per a contrarestrar-les.
Estem funcionant un poc amb “assaig-error”.
S’intenten aplicar mesures en tots els sectors (inclús a nivell personal) per a redreçar la trajectòria, canviar de rumb i evitar l’abisme, però quan es creu conèixer el cami, inesperadament, sempre apereix en escena alguna altra variable responsable de fer-nos pedre el nord, desviant-nos del camí que es creia correcte…
És una frase molt apropiada per a l’època en que vivim.
I parlant de frases, Àngles, tu ens apuntes l’extraordinària de Machado, jo n’afegeix estes dos que també són molt bones (al meyns per a mi) per a donar-li un rato a “la bola”:
1.- “Com un camí a la tardor: tan prompte com s’agrana, torna a cobrir-se de fulles seques” (Franz Kafka)
2.- “Amb les dificultats pròpies dels que caminen en un Ford de l’any 1920 i per un camí dolent, anem de tomb en tomb, però avançant, avançant”. (Salvador Allende)
🙂