la crisi, “la mordaza” i l’ajust

Dels efectes i ajustos de la crisi anem assabentant-nos dia a dia des de 2008. Els primers afectats van ser els treballadors relacionats amb el sector de la construcció i inmobiliari, que amb la pérduda del seu treball van anar arrastrant com un dominó a la resta d’empleats que els suministraven. Una destrucció de llocs de treball incesant i amb caràcter progressiu accelerat, que en este breu espai de temps ha lograt situar al pais al capdavant en quant a nombre de aturats respecta. Nombroses mesures han calgut per a intentar amortiguar els efectes negatius, però sense els resultats esperats.

Per eixe motiu, el govern, en un intent d’endreçar la difícil  i complicada situació econòmica que afecta al pais, ahir, va aprovar les últimes mesures d’ajust que pretenen entren en vigor per tramitació d’urgència el pròxim 27 de maig.

Entre les mesures d’ajust previstes apareixen la reducció de sou del 5% de mitja als empleats públics.

A continuació, l’esquema de les reduccions que es duran a terme a partir del mes que ve als empleats públics. (fer clik sobre l’esquema per a ampliar-lo)

Donat que els efectes de la crisi ja són evidents i coneguts per tots; vista la gravetat de la situació i, considerant que ésta ja està afecta-me tant a nivell personal com a nivell professional, tocaría ara intentar conèixer l’orige i les causes d’esta crisi.

Per este motiu, ahir, donant una ullada a la premsa on line, em va cridar l’atenció l’entrevista que Loretta Napoleoni, economista, analista política i autora del llibre titulat “La Mordaza” va mantindre amb internautes interessats en el seu llibre i sobre tot en conèixer  l’orige de la crisi que hi patim.

Una interessant entrevista de la que destacaria estes tres  intervencions:

1ª pregunta: Com és possible que la sobirania popular “la democràcia i els seus governs” hagen perdut la batalla davant el poder insaciable dels especuladors? Quines receptes són viables per a recuperar la democràcia i el creixement sostenible?

La democràcia ha perdut el seu significat de nació. Els polítics fan els interessos de les elites i les elites contribuïxen a les campanyes electorals dels polítics que són més cares. Al final nosaltres els ciutadans som els neros espectadors d’un reality que es diu política. Això és perquè després de dos anys de la crisi del 2008 no hem fet res per a contenir el treball dels especuladors i ara la nostra moneda té risc de desaparèixer pel vot de no confiança d’estos individus.

2ª pregunta: Creu que el sistema econòmic denominat ” economia de mercat”, per no parlar de capitalisme, amb la crisi financera ha fracassat? i si és així per qué ningú fa autocrítica ? Per què no es parla amb rotunditat dels mals d’este sistema?Per què no es canvia radicalmenete aquest sistema? o És que existeix alguna “llei divina” per la qual cal acceptar amb resignació els mals causats per aquest sistema, la crisi actual, l’atur generat etc?

El problema no és només econòmic, sinó principalment polític. L’economia és la manifestació de la política, no té una vida pròpia. L’origen de la crisi d’avui és la política de Bush de finançament de la guerra contra el terrorisme i la guerra de L’Iraq és part d’això. Els americans no tenien suficients diners per a fer-la i, van decidir finançar-la amb el deute. Tot el món ha comprat aquest deute perquè va ser la més competitiva de tots els països”……….” veiem la formació de la bombolla immobiliària i també l’origen de la crisi del deute de Grècia i l’augment massiu del deute espanyol.

Pregunta nº3: Que podem fer els ciutadans, homes i dones de bé, per a modificar la situació politico-econòmica que estem vivint? Com frenar el balafiament i la incompetència en l’ús dels diners dels nostres impostos?

Hem de regressar en la sorra política i demandar que els polítics actuen en el nostre interès, ens diguin la veritat i no mentides. Va a ser molt difícil, és molt dur, però si no ho fem és la fi de la nostra democràcia i el nostre benestar.

Interessants preguntes i més encara les respostes de Loretta Napoleoni; no sóc economista però com a persona curiosa, probablement éste siga el proper llibre a llegir-me