recordant els “comecocos” a Sella

Com passa el temps, i no m’entere…

La qüestió és qué, el passat 22 de maig, visitant el cercador de Google vaig saber que els comecocos havien cumplit 30 anys. L’arribada a la maduresa del popular videojoc hagués passat inadvertida per a mi si Google no hagués convertit el seu logotip en una rèplica del “comecocos”.

Pel que m’he pogut informar, el “comecocos” va aparèixer per primera vegada el 22 de juny de 1980 a Japó com un joc per a màquines recreatives. El va crear Toru Iwatani, un jove empleat de la firma japonesa Namco, estenent-se per tot el món amb enorme popularitat.

Fantasmes, boletes, passadisos secrets, el so repetitiu de la música i el “wakawaka”  al llarg de tota la partida, convertiren a  la màquina del “comecocos” en l’entreteniment preferit dels joves dels anys 80…

Era el preludi de l’entreteniment digital.

No recorde exactament quan deguera arribar la primera màquina a Sella, però, si en 1980 va aparèixer per primera vegada al Japò, doncs ací, probablement, arribaria al voltant de 1982, tindria jo uns 16 anys.

N’havia una només a Sella, i estava al actual Bar de Paco (abans Bar Fermín). La van posar al quartet de dalt, el de la tele. Com si la veguera, només pujar les escales a mà dreta, allí estava, i en torn a ella es formava un gran rotlle de joves, sobretot els caps de setmana, impedint el pas a tothom. Era la divertició dels més joves del poble, tota una novetat. L’avalotamenta que s’aramava feia que Fermin, l’amo del bar, ens cridara l’atenció continuament, però això sí, sempre de broma, sense intenció de fer-nos fora del bar, doncs a ell li agradava el lio més que a ningú. Era una bona persona per a duur un bar.

Si no recorde mal, la partida valia 25 de les antigues pessetes i, amb eixos diners i habilitat, podies passar-te allí tota la vesprada menjat “comecocos”. Era un joc predominant-me masculí, ara be,  també havien xiques, encara que poques, entre les quals destacava una gran amiga meva que, per la seva destreça, era considerada una de les campiones del “comecocos” a Sella. Era boníssima, no havia qui la guanyara.  Jo reconec que no era massa habilidosa, més be gens, i per eixe motiu les partides em duraven ben poc, se me menjaven molt pronte, se m’acabaven els diners i, l’ùnica opció que em quedava era mirar com jugaven els altres.

La mà esquerra, mitjançant un comandament amb quatre posicions amunt, avall, a dreta i a esquerra, dirigia al “comecocos”; la má dreta golpejava un boto roig, que ara mateixa no logre recordar per a qué servia, pot ser per a donar-li velocitat a la bola que corria entre passadissos menjant-se tot el que trobava al seu camí, corrent el perill de ser, al seu torn, menjar per a uns fantasmes de colors.

La forma i el tamany de la màquina del “comecocos” era com una de les  actuals “tragaperras”, amb una pantalla de al voltant 21 “pulgadas”.

He encontrat en youtube un vídeo d’una mostra d’una partida del “comecocos” com les que es jugaven al antic Bar de Fermin allà pels any 80 a Sella.

Com passa el temps, i no m’entere…