recordant els “comecocos” a Sella

Com passa el temps, i no m’entere…

La qüestió és qué, el passat 22 de maig, visitant el cercador de Google vaig saber que els comecocos havien cumplit 30 anys. L’arribada a la maduresa del popular videojoc hagués passat inadvertida per a mi si Google no hagués convertit el seu logotip en una rèplica del “comecocos”.

Pel que m’he pogut informar, el “comecocos” va aparèixer per primera vegada el 22 de juny de 1980 a Japó com un joc per a màquines recreatives. El va crear Toru Iwatani, un jove empleat de la firma japonesa Namco, estenent-se per tot el món amb enorme popularitat.

Fantasmes, boletes, passadisos secrets, el so repetitiu de la música i el “wakawaka”  al llarg de tota la partida, convertiren a  la màquina del “comecocos” en l’entreteniment preferit dels joves dels anys 80…

Era el preludi de l’entreteniment digital.

màquina "comecocos"25 pessetesNo recorde exactament quan deguera arribar la primera màquina a Sella, però, si en 1980 va aparèixer per primera vegada al Japò, doncs ací, probablement, arribaria al voltant de 1982, tindria jo uns 16 anys.

N’havia una només a Sella, i estava al actual Bar de Paco (abans Bar Fermín). La van posar al quartet de dalt, el de la tele. Com si la veguera, només pujar les escales a mà dreta, allí estava, i en torn a ella es formava un gran rotlle de joves, sobretot els caps de setmana, impedint el pas a tothom. Era la divertició dels més joves del poble, tota una novetat. L’avalotamenta que s’aramava feia que Fermin, l’amo del bar, ens cridara l’atenció continuament, però això sí, sempre de broma, sense intenció de fer-nos fora del bar, doncs a ell li agradava el lio més que a ningú. Era una bona persona per a duur un bar.

Si no recorde mal, la partida valia 25 de les antigues pessetes i, amb eixos diners i habilitat, podies passar-te allí tota la vesprada menjat “comecocos”. Era un joc predominant-me masculí, ara be,  també havien xiques, encara que poques, entre les quals destacava una gran amiga meva que, per la seva destreça, era considerada una de les campiones del “comecocos” a Sella. Era boníssima, no havia qui la guanyara.  Jo reconec que no era massa habilidosa, més be gens, i per eixe motiu les partides em duraven ben poc, se me menjaven molt pronte, se m’acabaven els diners i, l’ùnica opció que em quedava era mirar com jugaven els altres.

La mà esquerra, mitjançant un comandament amb quatre posicions amunt, avall, a dreta i a esquerra, dirigia al “comecocos”; la má dreta golpejava un boto roig, que ara mateixa no logre recordar per a qué servia, pot ser per a donar-li velocitat a la bola que corria entre passadissos menjant-se tot el que trobava al seu camí, corrent el perill de ser, al seu torn, menjar per a uns fantasmes de colors.

La forma i el tamany de la màquina del “comecocos” era com una de les  actuals “tragaperras”, amb una pantalla de al voltant 21 “pulgadas”.

He encontrat en youtube un vídeo d’una mostra d’una partida del “comecocos” com les que es jugaven al antic Bar de Fermin allà pels any 80 a Sella.

Com passa el temps, i no m’entere…

6 pensaments sobre “recordant els “comecocos” a Sella”

  1. Conta que al 89 encara estava…jo tambe la recorde i va ser l’any que vaig arribar aSella. Aquest va ser un dels primera videojocs que van ixir… pero saps quin va ser el primer? un de palets que podies jugar a tenis i els jostics eren unes rodetes. A casa de m’auela en Barcelona havia un…com han evolucionat en 25 anys!

  2. Ah si¿?¿¿ eixe va ser el primer joc¿?¿, Miquel, ho desconeixai per complet.

    La veritat siga dita, mai he estat posada en el tema dels videojocs; la meua torpea en el maneig dels comandaments van fer que els avorrira; A vegades quan he intentat fer una partida en el meu fill no he durat ni dos minuts. Continue sense aclarir-me, i ja, el colmo, és quan has d’anar a fer-te el reconeiximent metge per a renovar-te el carnet de conduir… ahí ja és la bomba. Es fan una prova en uns comandaments en la que tens que intentar que un cotxe no se n’ixca de la carretera. Si sen’ix, “pita”. La prova dura només uns segons, que en el meu cas, són segons on els “pitits” resulten insoportables. Ja veus.

    Ara be, el motiu d’este post ha estat perquè, de sobte, me n’he recordat de l’ambient que es generava al voltant de la primera màquina “comecocos”, ja et pots imaginar!!!.
    La novetat del poble. L’ambient que es creava al bar al voltant de la maquineta eixa, era increible: Molt divertit. Imagina’t, ahí tots espentant-nos, volent vorer la pantalla, la musiqueta eixa que se te clavava en el cervell com un martell, Fermin per baix remugant-nos, un milló de pells de pipes per terra, la gent que se “sentava” a vore la TV i no els deixaven sentir res…

    De veres molt divertit, si és que, no hi havia altra cosa.

  3. A la “generació” de després ens ha passat el mateix amb el Tetris (preguntar al Sr. Star), el “double Dragon” que amb una xapa de 25 pts com les que apareixen en el post a la què li vam fer un forat i li vam passar un fil per a aconseguir 99 crèdits, amb el Pang, o les úniques que van aconseguir que m’engantxara de veres el “rigar” al bar Fermin i el “out run” al bar Rafel, que era una màquina amb volant i pedal per accelerar. Alguns “monstres mítics” han passat a la història, com “Gokuraku”, que era un d’una màquina de pegar-se boleres, o Mr. Bison al Street Fighter…
    La veritat és que “gràcies” a la tecnologia, la imatge d’un grup de xavals/es “mirant” com un es passa les pantalles ha passat a la història. El que més s’assembla és curiosament, la imatge dels iaios que miren com els altres juguen al “cau”,hehehe.
    Per a acabar, una pregunta: són les noves tecnologies veritablement noves o el que hi ha ara és una evolució pura i dura del que hi havia? ala, ahi ho deixe..

  4. Per al·lusions, i perque este tema sempre m’ha agradat he de dir que jo poques voltes vaig haver de necessitar el “truco” aquell d’aconseguir 99 crèdits, perque era d’eixos que “aprofitaven els cinc duros”.
    Per exemple, el Tetris al final no tenia secrets per a mi (encara que pagant el preu de somiar amb peces caent). La volta que més vaig arribar va ser a la pantalla 83, i no vaig passar perque estava fart i li ho vaig deixar a una persona d’eixa nombrosa quadrilla que estava mirant.
    Aprofite per a flipar un poc (jeje) i conte un parell d’anècdotes: m’ha passat algunes vegades que la gent em preguntara si anava a jugar a alguna maquineta (Tetris, Rygar…). Saps per a què?. Per a anar corrent i agafar puesto per a mirar!!!.
    I l’altra anècdota, encara més “curiosa/exagerada”, és que m’han arribat a donar diners per a continuar una partida i seguir mirant!!!.

    En fi, que a mi les maquinetes m’han agradat de sempre, i damunt, no se me donaven malament del tot.
    🙂

  5. Morning, pues no es calfes més el cap en la PT, dedicat a les maquinetes i avant, que “visto lo visto” no cal complicar-se tan la vida 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s