el valencià, ferit de mort

la realitat,

la normativa

  1. Però que ens diu l’Estatut d’Autonomia respecte de la llengua? Article 6, La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià.La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per tal d’assegurar-ne el coneixement.Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.La llei establirà els criteris d’aplicació de la llengua pròpia en l’Administració i l’ensenyament.Es delimitaran per llei els territoris en els quals predomine l’ús d’una llengua o de l’altra, així com els que puguen ser exceptuats de l’ensenyament i de l’ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l’idioma valencià.»
  2. I la Llei Llei d’Ús del Valencià¿?¿ en el seu Títol Cinqué inclou la ciutat d’Alacant com de predomini lingüístic valencià, i esta mateixa llei en el seu article 15 atorga a la Generalitat competències en l’àmbit de la toponimia i la senyalització. Tal aspecte ve regulat en l’Orde d’1 de Desembre de 1993 de l’aleshores Conselleria d’Educació i Ciència que dicta que “el criteri d’ús de les llengües oficials a la Comunitat Valenciana en la senyalització de vies i servicis públics atendrà el predomini lingüístic establert en el títol cinqué de la LUEV”.
  3. I la campanya de la Generalitat Valenciana,sobre l’ús del Valencià¿?¿ “Valencià, clar que sí” (100,000 € en 2003!!!)

Però, el que és de cert és que la realitat i la normativa no van de la mà, la ciutadania i el valencià estan cada vegada més lluny (más lejos), molt lluny ( muy lejos), uns i altres, a fer la mà ( muy, muy  lejos)

I és que no cal oblidar que estem en la terra del “mesinfot” (del no me importa), som els meninfots ( habitantes de la terreta) som una sucursal de Madrid, i a partir d’ara, més encara.

la conseqüència

El valencià, ferit de mort.

Objetiu aconseguit. M’entienden¿?¿

Advertisements

7 pensaments a “el valencià, ferit de mort”

  1. Molt bona l’entrada, com totes les que publiques, d’una qualitat excepcional amb els teus arguments i el més important, amb tota la raó.

    Nosaltres podem fer poc, però si ens queixem i defenem lo nostre, algo quedarà.

    Enhorabona per l’entrada.

  2. A mi ni me la pegaran, ni em faran canviar de llengua… la meva… dels meus pares i avis. I seguire lluitant en la mesura de lo possible per que seguixca viva.
    actes com el de ahir de l’escola de musica en va ser un exemple. On amb tota la naturalitat s’utilitça la nostra llengua i es parla de Paisos Catalans (tenies que haver-li vist la cara a Carolina) sense traumes.
    En Sella es canta i es parla en Valencia.

  3. Jo continue pensant que és qüestió de respecte, de cultura i de “tindre món”, m’explique amb un exemple.
    Acabe de despedir els meus amics de Guatemala, com sabeu parlen el castellà com a llengua comuna, però a ma mare li resulta impossible parlar tres paraules seguides en castellà, la seua reacció, “Maria, parla com sentes que t’entenem…” Tal vegada perquè no els importa fer l’esforç, tal vegada perquè parlen el francés, l’alemany l’anglés, etc…tal vegada perquè la seua cultura va més enllà del nivell mitjà que ací tenim, tal vegada perquè els seus treballs per atzar els han portat a treballar per a l’ONU, i saben del valor de les llengües de cada país, no sé, jo ho traduiria per respecte i cultura.
    I vos podeu fer una idea de la ràbia que em dóna que a 8000 km, entenguen millor el valencià que a 3 metres ¡

  4. Pauet, gràcies per les teues paraules, i a tu Àngels, per entendre’m.

    Miquel, tens raó, s’ha de seguir fent el que està en les nostres mans per a que el valencià no desaparega. (ah! i per cert, no cal nomenar a ningua persona en particular, que tampoc ve al cas :))

    China, no sé si t’entés be, però el valencià més que un tema de respete, (que també ho és), és un dret i una obligació (d’ahí la normativa) que tots hauriem de cumplir però,… com anem a demanar a la resta que ens entenga i que valore la nostra llengua, si nosaltres no ho fem¿?¿.

    Sempre es diu que hi ha que fer tot el possible per a mantindre viu el valencià, no obstant aixó la realitat ens mostra uns resultats molt desalentadors. A nivell general, tots tendim a culpabilitzar als demés dels propis problemes, però i nosaltres¿?¿ quin grau de culpabilitat tenim¿?¿ qué hem deixat de fer per a arribar a esta situació tan deplorable¿?¿?¡

    Per a esbrinar un poc la nostra part de responsabilitat en la deplorable situació del valencià, jo propose reflexionem sobre estes senzilles questions:

    _ Conec el valencià¿?¿ com ¿?¿ a nivell de parla, escriptura,…
    – Practique el valencià¿?¿ On¿?¿ a casa, al treball, al carrer, amb els amics, etc..
    – Escric en valencià?¿
    – Consumeix literatura i/o música en valencià¿?¿ Quin percentatge suposa respecte a altres llengües¿?¿
    – I els meus fills, estudien en valencià¿?¿ Per què¿?¿
    – Faig valdre els meus drets per a demanar que s’use el valencià en la administració¿?¿
    – Col.labore en campanyes, com ara la de elevar queixes al Síndic per l’omisió del valencià en els rótuls del TRAM¿?¿
    I totes aquelles que ens puguen vindre al cap…
    (Jo he de reconèixer que encara hauria de fer un poc més del que faig)

    Cert és que la nostra llengua és minoritària però no més que el neerlandés o l’islandés i ahí estan els respectius governs adoptan mesures per a la seva conservació. Quan els governs no protegeixen i desenvolupen la cultura dels seus propis pobles perden la dignitat per a governar-los.

  5. Amparo, continue pensant en el respecte, tal vegada perquè fins al segle passat els nostres polítics es van ocupar de canviar les fronteres del sud d’Alacant, posa’t en el lloc d’eixes persones, (no els estic defenent), que conste literalment, senyor secretari, ejejej.

    Jo parle valencià allà on vaig, escriure’l em costa horrors i encara així intente no ficar la pata, encara que em coste temps, diners i esforç, complisc tots els supòsits anteriors i sé que a més és un dret i una obligació, però ací la normativa em traïx…Perquè…mai haguera aprovat jo el conegut ” predomini lingüístic oficial”… i d’aquella pols, estos fangs …

    Jo haguera defés el biliguisme al mateix lloc, no dos països valencians separats per la llengua, la identitat regional del País Valencià és la més baixa de tots els nacionalismes històrics (andalús, català, gallec i basc), tan baixa que queda per davall de la mitjana espanyola. I ací és on, crec, residix l’error, lligar la cultura a la política.

    Ja saps, el fusterianime clásic, el estatutari estricte, el blaverisme, el españolisme uniformista, etc…

    També diu la llei de l’obligació de les institucions a fer que estos drets es complisquen i el que diuen els nostres polítics en el poder és:””El valencià ja s’ha potenciat prou, ara toca l’anglés, el xinés o l’hindú”, va dir el responsable educatiu”

    Açò és acaçament i derrocament, i només ho podem salvar nosaltres.

    Quan parle de respecte, parle de traduir els escrits a un anglés que conec, perquè no malinterprete els escrits, com a mi m’agradaria que em traduïra els que estigueren en anglés que jo no controle, però als del País Valencià, bo crec que no ho faria .

    De fet, que separe respecte amb cultura, igual que separe política de cultura.

    Quan ens manifestàvem pels carrers d’Alacant, de la mà de la meua germana, amb 14 anys, mai vaig creure que ens costaria tant ¡

    Mencante els teus posts.

  6. Hola de nou China, m’alegre que t’agraden les meves entrades, només faig el que sé i puc.

    A vore, crec la llengua no hauria de ser moneda de canvi de cap partit polític, però desgraciadament HO ÉS, i ahí estan presents multitud de raons econòmiques i polítiques per a que així continue sent. Estes raons, a mi, sincerament, se m’escapen de les mans i no les puc controlar,(jo com a persona individual em refereix).

    Ara be, el que sí que puc controlar és el meu compromís diari i quotidià amb la llengua, i per aixó em pregunte:
    – qué és el que faig per a contribuir a la seva normalització¿?¿?¿,
    – qué és el que no faig?¿¿?¿
    – Podria fer alguna cosa més¿?¿

    Jo, ja et dic, podria fer més, i crec que tots nosaltres podriem fer més del que fem, no hem d’esperar res dels demés, perquè no ho faran per nosaltres.

    Hem de deixar-nos de demagògies i excuses (jo la primera) i fer valdre les nostres drets, com una pràctica quotidina però no, per a crear-nos conflictes ni enemics innecessaris (que és el que volen les nostres governants -divideix i venceràs) sino creant complicitat, des d’una actitud constructiva, amb calma, sense alterar-nos ni enfadar-nos, per eixe motiu, propose la lectura i seguiment d’alguns sugueriments de la Plataforma per la Llengua, que ens podran ser útils per a afrontar situacions quotidianes pel que fa a l’ús del valencià.
    Click ací per a descarregar la guia

    Només amb estes xicotetes accions diaries i quotidianes podrem fer real el nostre compromís amb la nostra llengua que sens dutbe, ens permetrà perservar-la.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s