relat d’estiu

 A soles, davant la inmensitat del mar, la brissa mou lleugerament els seus cabells i les fulles dels arbrers que l’envolten.

A soles, baix un frondós pi, imponent, centenari, verdor i blavor es barregen a parts iguals. L’escalt enèrgic del trencar de les ones contra els penya-segats arriba a les seves oïdes. No cal brúixola, sense dubtes és la veu del nord.

Pessigolles provocades per una formiga que li baixa esquena avall, fa que s’aixeque per a llevar-se-la de damunt. Li cal uns instants i de nou, torna a seure sobre la gespa. Tarda un poc en acomodar-se i acoplar l’esquena sobre la soca del pi, però al final ho aconsegueix. Pot notar fins i tot com flueix la saba de l’arbre.

El sol va traent el cap de forma intermitent d’entre les boires il.luminant la  verda gespa del tossal.

S’ha d’aixecar de nou a estirar les cames, se li han adormit. Camina, li ha entrat un poc de fred baix l’espesa ombra del pi. Un banquet de fusta blau, ubicat al sol,  serà perfecte per a estirar-se sobre ell.  Sentar-se al sol no ha estat mai dins de les seues preferències, sobretot a l’estiu i al Mediterrani, on el sol és molt sofocant i abrasador, però el del Cantàbric és perfecte per a deixar-se acaronar durant uns moments.

Llegir, escriure, mirar com es mouen les boires pel cel o, simplement tancar els ulls i no pensar l’omplin de plaer i benestar.

Per què disfrutarà tant de la solitud i de l’anonimat?

De nou s’estira sobre la gespa al sol i, tanca els ulls.

2 pensaments sobre “relat d’estiu”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s