45 dies sense fum

Estalviaré diners, millorarà la meva pell, respiraré millor,…eren alguns motius pels quals havia de deixar de fumar. Ho venia pensant des de feia uns mesos, encara que no m’ho havia proposat seriament, i sense més, fa aproximadament mes i mig vaig decidir que en quant se m’acabara el tabac no anava a comprar-me’n més.

La veritat és que no m’ha sigut massa difícil, cert és també que la meva adicció era ínfima i social, és a dir un o dos cigarrets al dia i quan eixia i, per eixe motiu la gent em deia, “però si fumes molt poc, per què vols deixar de fumar?” doncs, precissament per eixe motiu si fume molt poc encara puc fumar meyns, és a dir, res.

Han passat uns 45 dies sense fum, i ara mateixa estic molt satisfeta del que poc a poc vaig aconseguint. Són proves que vaig superant, doncs sempre existeixen moments de debilitat al llarg del dia al voltant d’un cafenet, d’una reunió informal amb els amics, d’una sobretaula, d’una festa,… però només són aixó, moments que cal aguantar, ja que l’ansia per fumar només dura un o dos minuts.

La satisfacció també ve donada pel saber-me jo ama i propietaria dels meus impulsos, en el sentit de ser capaç de controlar jo a la meva ment i no ella la que em controle a mi.

I és que, en menor o major mesura tots estem preocupats per les constants agressions que es realitzen al nostre medi ambient: contaminació de l’aire, marees negres, agressions paisatgístiques, pluja àcida…que ens afecten la nostra calitat de vida, però en moltes ocasions ens oblidem de les agressions que assumim diàriament sobre el nostre cos, com ara mateixa fumar.

Comence per mi mateixa i espere anar cumplint més dies i més anys sense fum.

Advertisements

5 pensaments a “45 dies sense fum”

  1. Enhorabona!! Tens molta raó, hem de començar pels petits gestos per aconseguir que canvie la situació general. De vegades volem canviar el món i ens oblidem que per a això cal que comencem per canviar nosaltres.

  2. …m´has recordat que jo també era una fumadora amb l´adicció social…i he comptabilitzat que duc 193 díes sense fum!!! som unes ex-ximeneres ;-D .. espere que per molt temps!!!!

  3. Enhorabona Amparo teu diu una fumadora empedernida…….meu tinc q proposar tambe en falta la força de voluntat….VALENTA,si senyor

  4. Hola a totes! qué be vore-vos a totes per ací 😉

    La veritat és que vaig començar a fumar relativament tard, al voltant del 19 o 20 anys, la tonteria de que tots fumaven i jo no sabia, i clar! no anava a ser meyns. Em va costar prou, perquè la veritat siga dita no m’agradava gens el gust a tabac, però ja veus, al final ho vaig aconsseguir. Ja dic fumava poc, però fumava; i també de més joveneta tossia i molt, sobre tot pels matins. Reconec que era horrorós.

    Laia, és cert, si volem canviar el món, hem de començar per nosaltres mateixa, poc a poc i en xicotets gestos.
    Àngels, entenc als no fumador, inclús quan fumava. Reconec que no és gen agradable ni saludable l’olor a tabac.
    Rosa, no sabia que t’havies deixat el tabac. Ja tenim algo més en comú. Molt be, fora fums.
    Maite, que alegria vore’t per ací, de veres. En dius que sóc valenta, però jo no crec que siga aixina. Tu si que eres Valenta, i segura estic que si t’ho proposes, també ho aconsseguieràs.

    Gràcies a totes pels vostres comentaris.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s